Article creat per Marilia Dos Anjos Fara, de 3r d’ESO
El passat 23 d’abril es va organitzar un any més el concurs de Sant Jordi, on s’hi presentaven voluntàriament els alumnes de l’institut.
Es proposen diferents modalitats: Poesia en català o castellà, narració breu en català o castellà i fotografia matemàtica. Aquest any el tema ha estat EL CANVI per a les modalitats de poesia i narrativa.
El 23 d’abril es va realitzar un acte a la biblioteca de l’institut on van assistir els alumnes participants i es van donar els premis, al començar els professors de llengua castellana i catalana van llegir un poema i una narració.
Felicitem a les guanyadores i als alumnes participants!
POESIA
Por casualidad
Nos deshacemos para volvernos a hacer.
Pensamientos que se releen.
La confianza de estar abrazados,
la inconsciencia que hacía necesitarnos y a la vez debíamos alejarnos.
Atraparnos al mirarnos.
Había roces incontrolados.
Conversaciones sin una sola palabra, estábamos complementados.
Acostumbrados a situaciones que percibían nuestra inquietud
Demostrando el desafío al que nos sometíamos.
Gestos con significado y lenguaje imposible de explicar, cómo el rumbo al que nos íbamos a enfrentar.
Confidentes al viajar y diferentes al opinar, porque te encantaba llevarme la contraria solo para hacerme enfadar, era tu debilidad.
Me cambió la vida el día que entrelazamos nuestros dedos por casualidad.
Marilia Dos Anjos Fara de 3r
NARRACIÓ
Canvi al llarg de la meva vida
Bon dia, em dic Jordi, tinc noranta-sis anys i em fa molta il·lusió contar la història que em va passar a la meva mare i a mi. La història va ser un canvi al llarg de la meva vida.
Era un vint-i-vuit de novembre quan vaig complir dotze anys. Quan van passar uns quants mesos la meva mare em va voler portar a l’institut perquè vaig sortir molt tard de la meva casa i ja no hi havia ningú a la parada de l’autobús.
La meva mare em va portar i quan vaig sortir del cotxe, la meva mare em va fer un petó davant de tot l’institut. Tots els nens i nenes de tots els cursos: primer, segon, tercer i quart d’ESO es van posar a riure i a dir-me que no era un nen petit i quina edat tenia perquè les mares només donen petons als nens petits.
Quan vaig tornar a casa em vaig enfadar molt amb la meva mare i li vaig dir que mai més em faci més petons, agafar-me de la mà, no acompanyar-me a l’institut i totes les coses que fan que es rigui la gent de mi, perquè jo m’ho passo molt malament.
La meva mare em va dir: -Això és el que vols? Tu tranquil, això tindràs.
Quan van passar uns quants mesos sense parlar amb la meva mare, vaig voler anar a casa i demanar-li perdó però, quan vaig arribar a casa vaig trobar a un home que em va dir: – La teva mare s’ha mort. Jo em vaig posar a plorar molt.
Ara desitjo que vingui i es posi a parlar amb mi tres segon com a mínim. El missatge que us vull transmetre és que no heu de fer cas a les persones que es riguin de les persones que volen moltíssim a la seva família.
Aicha Ben Youssef 1r
FOTOGRAFÍA MATEMÀTICA
1r cicle: Aicha Ben Youssef
2n cicle: Somia Raissi
Profe: Manoli Molina
