Campus Ítaca: una gran experiència que mai oblidarem

Crónica redactada i editada per Mamasa Dukuray (4t d’ESO).

Molts adolescents amb potencial, quan acaben l’ESO, decideixen deixar d’estudiar. Moltes vegades és per la situació econòmica o per què no estan motivats. El Campus Ítaca és un programa de la UAB que té com a objectiu principal motivar els joves amb potencial a seguir estudiant després d’acabar l’etapa obligatòria. Des del 2004 van haver-hi en total més de 5000 nois i noies de 3r ESO han participat al programa, majoritàriament provinents d’instituts del Vallès Occidental. Aquest any l’Institut la Serra ha pogut participar-hi. El claustre va triar a 5 alumnes de 3r d’ESO (actualment 4t d’ESO) amb potencial, pensant que aquesta experiència els ajudaria a motivar-se a seguir estudiant . L’horari era de les 9 del matí fins les 6 de la tarda. El campus té dos torns: el primer, del dia 25 de juny fins el 3 de juliol i el segon del 5 de juliol fins el 13 de juliol. Els alumnes que van ser seleccionats són: Siriki Diallo, Bianca Zele, Oulid Bayachou, Marçal Puertas, i jo l’escriptora de l’article, Mamasa Dukuray. Ara us explicaré la meva gran experiència al Campus.

Foto de grup de participants de Sabadell.

A nosaltres ens va tocar el segon torn, així que vam començar el dia 5 de juliol. El primer dia va ser la presentació del Campus, on ens explicaven el programa, els monitors, les activitats que faríem… etc. Després, ens van separar en grups per instituts de diferents ciutats. A continuació vam anar a fora a fer activitats per conèixer-nos més. Una vegada vam acabar amb les acticvitats i l’esmorzar, ens van dividir en subgrups i la classe va ser separada. Una vegada van estar fets els grups, els monitors que ens van tocar es van presentar i ens van explicar tot lo que faríem durant la setmana. Ens van explicar que l’últim dia del campus exposaríem un projecte. Després vam començar a fer jocs per conèixer millor els nostres companys.

Els alumnes recollint el diploma.

Una vegada que vam acabar de jugar, va arribar l’hora de dinar. Quan vam arribar al menjador ens van donar unes targetes per poder agafar el menjar. Alguns eren al·lèrgics i aquestes targetes serveixen per mirar si tens alguna intolerancia a algún aliment. Quan vam acabar de menjar, els nostres monitors ens van portar a llocs diferents i vam fer activitats fins l’hora de marxar. Vam tornar amb el autocar a Sabadell i després vam anar en autobús a casa. I així va ser el nostre primer dia!

El segon dia vam fer una gimcana. Ens donaven uns fulls i havia que fer el que deia en el full, per exemple: trobar un edifici, contestar preguntes sobre l’UAB etc… Durant tota la setmana vam fer activitats per aprendre i d’altres per divertirnos. Una vegada a la setmana li tocava a un grup anar a la piscina.

Els últims tres dies ens vam centrar en el projecte que presentaríem en la cloenda. Jo vaig parlar sobre la xocolata i la relaxació. Jo i el meu grup vam anar a la facultat de medicina i allà ens van explicar moltes coses interessants. Ens van explicar que quan tenim un pensament sumat amb una emoció es creen els sentiments. També ens van explicar sobre els psicoestimulants que eren: la xocolata, la cafeïna, i el té. Ens van explicar la molècula de la cafeïna i la teobromina. També ens van explicar dos exercicis per relexar-se:
La relaxació de músculs (també coneguda com Jacobson) i la visualització. La conclusió que vam tenir va ser que podem modular els sentiments i modificar el nostre estat mental i corporal.

Participants del nostre institut: Oualid, Bianca, Siriki i Mamasa.                                                           

Va arribar el dia de la presentació i els companys dels altres grups van presentar el seu projecte. Al acabar de exposar ens van donar un diploma. L’últim dia va ser molt emocionant i a la vegada trist, perquè molts vam fer bons amics i es tindrien que acomiadar-se d’ells.També habia que acomiadar-se dels monitors que van fer molt bé el seu treball i es trobarien molt a faltar.

 

 

El Campus Ítaca m’ha semblat una gran experiencia on he fet amics que mai oblidaré i també m’ha inspirat moltíssim per a seguir estudiant i complir els meus somnis!

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Desplaça cap amunt
Ves al contingut