Les caixes d’aprenentatge

Caixes d’aprenentatge per a instrumentals (matemàtiques, català, castellà i anglès)

1. Què són les caixes d’aprenentatge?

Les caixes d’aprenentatge, a diferència del treball globalitzat o humanitats, s’enfoquen a un treball totalment autònom on l’alumne/a dissenya el seu propi itinerari d’aprenentatge i és conscient de la seva evolució i dels reajustaments que cal anar fent per assolir els objectius d’aprenentatge. Les activitats són majoritàriament manipulatives, tot i que en ocasions consten de suport digital, i contemplen activitats graduades respectant els diferents ritmes d’aprenentatge i les diferents intel·ligències. A cada caixa es prioritzen diferents competències i hi ha un tema que l’engloba per tal de tenir un enfocament més vinculat al dia a dia. 

Cal afegir, que algunes de les competències de les matèries anomenades instrumentals també es treballen a altres espais d’aprenentatge com ara Humanitats, TG, creacions, STEAM…

2. Quina metodologia d’aula s’utilitza?

El grup-classe s’organitza en grups de treball de 4-5 persones. Així, cada alumne/a treballa, de manera autònoma i segueix el seu propi itinerari d’aprenentatge, però comparteix la proposta amb el seu grup de treball. Les propostes consten d’activitats graduades, que tenen en compte les diferents intel·ligències i els diferents ritmes d’aprenentatge, i que van guiades per tal que cada alumne/a pugui arribar a l’aprenentatge dels conceptes a partir de la seva pròpia experiència amb els materials proposats. A les activitats de cada proposta, s’indica el grau de dificultat, procurant que les activitats siguin multinivell. En ocasions, en que es consideri adequat, es pot enriquir el treball autònom de l’alumnat amb explicacions o activitats generals per al grup.

Les propostes estan pensades per fer-les a l’aula, a partir dels materials físics i a la llibreta de què disposa cada alumne/a. Per tant, la sessió es planteja com a una estona de treball intens per a l’alumnat. Les activitats estan pensades perquè tot l’alumnat pugui ser autònom i així assolir els criteris d’avaluació, però el treball entre iguals i el paper del/la docent com a acompanyant són claus per tal que l’alumne/a pugui treure el màxim rendiment de la proposta.

3. Per què treballem amb caixes d’aprenentatge?

• Fomentar l’autonomia sobre el procés d’aprenentatge

• • L’alumne/a ha d’organtizar-se per arribar al propi aprenentatge. 
  • Desenvolupar estratègies per consolidar aprenentatges.
  • Capacitat per demanar ajuda, en primer lloc als iguals, sinó al professorat.
  • Desenvolupar la capacitat de liderar i dissenyar el seu procés d’aprenentatge. 
  • Aprendre a través de la manipulació.

• Situar-se en el procés d’aprenentatge

• • Fomentar la consciència sobre el progrés d’aprenentatge.
  • Ser conscient de mancances i potencialitats.
  • Autoavaluació.
  • Dissenyar millores en el procés.

• Acollir la diversitat, entenent que tots som diversos i únics.

• • Adaptació al propi ritme d’aprenentatge, a partir del disseny d’aquest.
  • Respecte per les diferents intel·ligències, accedint a l’aprenentatge a partir de diferents canals.

• Situar l’alumne/a al centre del seu propi aprenentatge i al/la docent com a acompanyant en el procés de l’alumne/a.

• • El/la docent ha dissenyat les caixes per fomentar l’autonomia, però és present a l’aula per sustentar l’alumne/a.

A més de tots els motius relacionats amb el procés d’aprenentatge, ja explicats, les caixes estan pensades per tal que l’alumnat assoleixi continguts claus dels àmbits de les instrumentals, que li permetran assolir les estructures que l’ajudaran desenvolupar-se en d’altres àmbits.

4. Estructura caixes d’aprenentatge

Cada caixa d’aprenentatge conté els següents elements:

1. 1. Avaluació inicial: Activitat que permet a l’alumne/a situar-se respecte el seu nivell de coneixements inicials pel que fa als temes que es treballaran en la proposta.
   2. Itinerari d’aprenentatge: Aquest document permet a cada alumne/a situar-se respecte l’avaluació inicial i dissenyar el seu propi itinerari, on s’establiran, conjuntament amb el/la docent, els criteris a assolir i la temporització de les activitats que haurà de realitzar.

Aquest document també contempla el diari de sessions, on l’alumne/a anota quines tasques ha fet i observa si està complint amb la seva temporització general, per tal de poder anar observant els aspectes que li calgui reajustar per tal de poder assolir els objectius de la proposta.

1. 1. Tasques: Es presenten el seguit de tasques de la proposta, que incorporen activitats, amb solucionari, que tenen en compte les diferents intel·ligències, metodologies diverses, i que estan graduades per nivells (*, **, ***, ***+ ampliació). (Ampliació en el proper apartat).
   2. Síntesi final: les propostes consten d’una activitat de síntesis de l’aprenentatge (una exposició, una prova individual, un vídeo, un exercici amb material de consulta…), per tal que l’alumne/a i el docent puguin acabar de valorar el nivell d’assoliment dels diferents criteris treballats a la proposta.
   3. Full d’aprenentatge: Full que l’alumne/a omple, una vegada acabada i corregida la proposta, situant-se respecte al seu aprenentatge adquirit, afegint comentaris i propostes de millora. El/la docent també aporta el seu de vista en aquesta avaluació. Aquest document es lliura a les famílies en els informes trimestrals.

5. Personalització de l’aprenentatge.

Les  tasques de la proposta incorporen activitats que tenen en compte les diferents intel·ligències, metodologies diverses, i que estan graduades per nivell.

PI:

Els alumnes que tenen un pla individual d’aprenentatge troben en aquestes propostes activitats adequades a diferents nivells i, si cal, un dossier tancat i adequat a les seves necessitats. El professorat indica molt clarament, en aquests casos quines són les activitats que caldrà fer i , si cal, s’ajusten els objectius.

Les activitats de la proposta estan graduades a partir d’asteriscs.

Nivell * :

Les tasques marcades amb un asterisc són activitats introductòries que acosten a l’alumnat als objectius plantejats a la proposta partint d’uns coneixements molt bàsics, permetent als/a les  alumnes que tenen alguna dificultat en aquells objectius assolir els aprenentatges plantejats al currículum d’una forma prou esglaonada.

Nivell ** :

Tasques pensades per anar una mica més enllà que molts cops complementen o amplien tasques de nivell *, requereixen alguns coneixements previs o un cert domini inicial. Permeten aprofundir en el currículum.

Nivell *** :

Taques que aborden amb profunditat els objectius plantejats a la proposta, requereixen en alguns casos haver completat tasques del nivell ** o tenir uns coneixements previs contrastats en l’avaluació inicial. Plantegem reptes que van més enllà del currículum del curs.

 + ampliació: 

Tasques d’ampliació per aquell alumnat que vol anar més enllà. Poden ser activitats més lúdiques o d’altres que enllacen diferents espais d’aprenentatge.

6. Gestió del temps i acompanyament.

El/la docent acompanya l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge, i l’ajuda en l’avaluació i en la regulació del seu progrés. 

• La primera activitat a realitzar en una proposta és l’avaluació inicial, aquesta activitat li permetrà  situar-se en relació a la proposta que està a punt de fer.
• Un cop realitzada l’avaluació inicial, l’alumne/a dissenya el seu itinerari d’aprenentatge on es defineixen els objectius pedagògics. Segons els resultats de l’avaluació inicial, l’alumnat es posicionarà, per a cada tasca, en un dels tres nivells amb els que es treballen (*,**,***), deixant sempre marge perquè l’alumne/a es gestioni, amb l’acompamyament del docent, segons les seves inquietuds. En aquest document es marquen els terminis per realitzar la proposta i queda registrat a la llibreta de treball. Cada sessió l’alumne/a omple la part del full corresponent i en regula el seu treball. 
• S’inicia la realització de les tasques a la llibreta. En aquestes tasques l’alumnat ha de ser tan autònom com sigui possible i pot consultar als companys que estan realitzant la mateixa proposta, o al docent, per aclarir dubtes. 

Cal tenir en compte que les activitats es realitzen a l’aula, a casa tan sols es podrà consultar el material de suport disponible al classroom.

• Un cop finalitzades les tasques es realitza l’activitat de síntesi  i es duu a terme l’autoavaluació de l’alumne/a i l’avaluació per part del/la docent ( a poder ser, compartint aquest moment entre l’alumne/a i el/la docent).
• Un cop transcorregut el termini de realització de la proposta, si algun noi/a no ha acabat les tasques programades en el seu itinerari d’aprenentatge, cal donar per finalitzada la proposta, tot i que estarà “no assolida” i passar a una altra proposta.

7. Ús del classroom

En la franja d’instrumentals es fomenta el treball manipulatiu, amb llibreta, i s’intenta deixar bastant al marge l’ús del classroom. Així mateix, cada instrumental disposa d’un classroom, on hi apareixen materials suport (vídeos, explicacions, activitats de suport i ampliació…) tots aquells materials que creiem que poden ajudar l’alumnat a comprendre la proposta.

També hi trobem els solucionaris de les diferents tasques (totes excepte l’avaluació inicial, que està impresa), així el/la docent pot supervisar fàcilment quan l’alumnat s’està corregint les tasques.

El recurs del classroom també serà útil per a alumnat que, durant tot el curs o durant un període de temps, no pot assistir a classe. En aquests casos se li pot donar accés a totes les tasques que es considera que hagi de fer.

8. Assoliment del curs i progrés de l’alumne/a

L’alumnat assoleix la matèria si ha realitzat un nombre mínim de propostes amb aprofitament, en cas que no hagi fet aquest nombre mínim de propostes durant el curs, no assolirà la matèria.

Aquest fet implica que existeix un paquet de propostes base clarament definit, que dona resposta a tot el currículum del curs, aquest paquet no ha de perquè ser únic i es poden donar equivalències entre propostes si cobreixen aspectes coincidents del currículum i també poden existir propostes d’aprofundiment que tenen com a prerequisit la realització d’alguna de les propostes base.

En cas de no assoliment durant el curs

En cada proposta s’avaluen diversos criteris. Si un alumne/a, que ha estat treballant durant tota la proposta, té algun criteri no assolit en finalitzar la proposta, se li pot donar la oportunitat de treballar una mica més i que el pugui assolir en un breu període de temps.

En el cas que l’alumne/a no hagi finalitzat la proposta en el temps establert (havent tingut en compte les seves particularitats en el seu itinerari d’aprenentatge), aquesta proposta quedarà “no assolida” i l’haurà de recuperar durant les setmanes d’assoliment de final de curs.

L’alumnat que a final del període ordinari no hagi realitzat amb aprofitament el conjunt de propostes base no assolirà el curs, en aquest cas s’obrirà un període d’assoliment extraordinari durant les tres darreres setmanes de curs amb un pla de treball personalitzat per acompanyar a aquest alumnat en el camí de l’assoliment.

En cas de no assoliment un cop finalitzat el curs

Un cop realitzades les tres setmanes d’assoliment si l’alumne/a continua tenint pendent la realització amb aprofitament d’alguna proposta li quedara la matèria com a no assolida.

En aquest cas es poden produir dues situacions.

• • No supera la matèria però promociona de curs

En aquest cas l’alumne/a al proper curs continuarà treballant en les propostes pendents del curs anterior. Un cop realitzades amb aprofitament començarà a fer les propostes pròpies del curs que està cursant.

• • No supera la matèria i tampoc promociona de curs.

L’alumne/a es tornarà a enfrontar a les propostes del curs per segon cop, en el cas que repeteixi propostes ja fetes anteriorment pot optar per tasques de la mateixa proposta de nivells superiors als ja realitzats.

Coordinació d’instrumentals