INNY

Dimecres dia 5 de novembre vam anar a l’auditori de Girona per escoltar una xerrada proposada per INNY, una organització sense ànim de lucre creada per 18 joves emprenedors d’entre 16 i 25 anys que organitza actes per compartir i difondre les seves vivències. En aquesta ocasió vam poder escoltar quatre joves que ens van explicar com havien arribat a complir el seu somni, tot i que no els havia estat fàcil aconseguir-ho. Ens van explicar les seves experiències personals, i tots n’havien tingut de dolentes, però tot i així van superar-les perquè no es van fer enrere, van mirar endavant.

L’Humbert Clotet volia ser model i ho ha aconseguit, ara estudia Disseny. Ens va fer algunes recomanacions per aconseguir els objectius que ens marquem com ara que hem de viure cada moment conscients de la fortuna que tenim, hem de valorar les persones que tenim al nostre costat ja que són un actiu potent, no hem de defallir davant dels obstacles que anem trobant pel camí i no hem d’escoltar les crítiques destructives, sinó les opinions positives. La Meritxell Molina, llicenciada en Educació Especial, després de molt d’esforç ha fet possible que els nens amb discapacitats es puguin comunicar. Va dir que, amb il·lusió, tots els somnis es poden realitzar. La Mireia Vidal amb molt d’esforç ha aconseguit ser dissenyadora i actualment està cosint un vestit per a la reina Letizia. En Carles Blasi, un enamorat del futbol, ens va explicar una vida difícil amb una lesió que el va deixar en una cadira de rodes, però finalment ha acabat els estudis de Telecomunicacions. No obstant tot això, aquests joves ens han volgut explicar que mai no hem de deixar de somiar, que sempre hem de perseguir el que volem i mai deixar-ho escapar. Tots els que els escoltàvem vam quedar sorpresos en veure la força de voluntat que han tingut.

Al final de la conferència hi ha hagut una cosa que m’ha emocionat: han posat a la pantalla un llibre en blanc i un bolígraf i ens han dit que nosaltres hem de decidir el nostre futur i no els altres, i que mai no hem de deixar de somiar.

Text: PAU RIBAS (1 ESO A)