Dimecres 15 de març s’ha celebrat l’acte de lliurament de premis del concurs Esprint de Contes 2017. El nostre centre hi va participar el 8 de febrer en la categoria de primer cicle d’ESO (vegeu notícia Esprint de Contes, 8 de febrer de 2017).
Tots els participants hi hem assistit, i la nostra sorpresa ha estat majúscula en sentir el nom del centre guanyador: Ermessenda de Girona. Es tracta del conte titulat “REPRESÀLIES DEL DESTÍ”, enviat sota el pseudònim de PETITS PENSADORS, grup format per Gerard Juncà i Pablo Jovellar, de 1r d’ESO; i Paula Marroyo i Pau Roca, de 2n d’ESO.
Aquí el teniu per si el voleu llegir. Us el deixem amb una imatge del treball plàstic.
REPRESÀLIES DEL DESTÍ
Després que la guerra civil acabés, la Reina Levana va pujar al poder, dominant la Terra. Ara ha començat la sisena guerra mundial, una guerra dominada pels Ciborgs. Nosaltres, els de la rebel·lió, vam intentar destruir-la, però no ho vam aconseguir. Per desgràcia, ens va capturar. Malauradament, ens va tancar a la seva immillorable presó construïda a l’antiga catedral de Girona, i va separar-nos del nostre company Philip.
La porta de la presó era oberta i en vam sortir tots tres. Una alarma forta i estrident va començar a sonar per tot el passadís. Ens vam mirar, però no vam pronunciar cap paraula. Vam sortir corrents cap a l’habitació. En arribar vam obrir les portes de bat a bat. Vam quedar bocabadats en veure en Philip al costat de la maleïda reina com si res.
De cop i volta Levana va llançar-li un sobre misteriós a en Gerard, el seu principal caçador. “Si jo no ordeno que parli no ho fa, si li dic que no camini tampoc ho fa, si jo morís ell també moriria, està sotmès per un dels millors ciborgs del segle trenta-u. El seu destí està escrit.” Vam llegir lentament.
L’ànima ens va caure al peus. La Michel i jo vam pensar el mateix juntament amb en Gerard. “No Jaume, no et pots enfonsar” em vaig dir a mi mateix, ja que no em podia creure que un dels amics més lleials que he tingut hagués de morir per poder ser lliures. La Michel va donar-li ànims a en Gerard que, malgrat que en Philip era el seu millor amic, estava decidit a destruir a Levana i així acabar amb tot el patiment de la Terra. Sense rumiar-ho va llançar-se cap a ella amb la seva majestuosa katana. Levana no es va dignar a fer-li mal, bàsicament es va apartar del lloc on era fent que en Gerard, caigués al terra. La reina es va apropar cap a ell lentament i va alçar el seu ceptre. El diamant que finalitzava a la punta, lentament es va introduir al cor d’en Gerard fent que morís dolorosament.
“Jo he vist coses que vosaltres no creuríeu: naus d’atac en flames més enllà d’Orió. He vist Rajos-C en la foscor prop de la porta de Tannhäures. Tots aquests moments es perdran en el temps, com llàgrimes en la pluja… És l’hora de morir!”- Ens va dir Levana mentre reia. Ara sí que vaig caure a terra amb les llàgrimes als ulls sense saber reaccionar a la situació juntament amb la Michel. No sabíem què fer amb tot aquell percal. En Philip seguia sense moure ni un pèl. De sobte, ja sense esperança, el nostre amic, que estava sotmès per Levana, va començar a moure’s, però no com si li haguessin ordenat, sinó que ho feia amb consciència pròpia. De seguida vam poder veure que ja no estava sota els poders de la reina i en veure el seu amic a terra més que mort va esclatar un crit esgarrifant que va arribar al cor de tothom. Ell sabia perfectament què passava si ell moria, ja que va poder escoltar tot el que es deia al seu voltant encara que no es pogués moure ni formular paraula. En un tres i no res tots els membres de l’habitació vam contemplar com es clavava el punyal que sempre duia al turmell i va caure a terra sense vida. Levana, sense esperit, va deixar caure el seu cos i en el seu últim alè ens va dirigir unes insignificants paraules.
Amb el cossos sense vida als meus braços vam sortir de la catedral. Més tard ens vam reunir amb els altres membres de la rebel·lió. Ells, en veure els morts, van córrer cap a nosaltres amb ànsia i dolor en les mirades, però amb calma i tristesa ho vam explicar tot. La guerra per fi havia acabat.
