. 
Neus Català, militant comunista, destacada activista feminista i antifeixista, està representada a partir d’ara al nostre Mur dels drets humans al pati de l’Institut. El motiu de la pintura és recordar el dia internacional de commemoració de les víctimes de l’Holocaust, perquè Neus Català va ser la penúltima supervivent catalana del camp de concentració nazi de Ravensbrück.
Era la matinada de l’11 de novembre de 1943 quan onze soldats de les SS van rodejar la casa de Neus Català a Carsac (França). Algú l’havia traït i havia portat els nazis fins a les portes de casa seva, just en el moment en què, amb el seu marit, Albert Roger, i tres guerrillers més del maquis de Turnac, preparaven una acció. Els soldats aparegueren entre la boira espessa i entraren a la casa empunyant una arma i tres bombes de mà. Reclosa i maltractada a la presó de Llemotges, el 1944 fou deportada a Ravensbrück i posteriorment al camp de Flossenbürg, on l’obligaren a treballar en la indústria d’armament. En ser alliberada, retornà a França, on continuà la lluita clandestina contra el franquisme.(Extret de la revista Sàpiens, Neus Català, una dona contra Hitler. Vida i mort al camp de concentració de Ravensbrück)
Neus Català va fer una gran tasca de recuperació de la memòria històrica i democràtica del nostre país, i entre moltes de les seues lliçons destaquem la frase que acompanya la pintura que hem fet al mur del pati: La llibertat és una cosa que encara no tenim guanyada i per la qual hem de lluitar sempre.
Dilluns passat, dia 30 de gener, a l’hora del pati, diverses alumnes de batxillerat van escenificar una performance a partir de la pintura mural del retrat de Neus Català, i també per acompanyar les lectures del llibre Un cel de plom de la mateixa autora, que es van fer per commemorar el Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust.
L’escenificació de la performance s’esdevenia a partir de la frase de Neus Català pintada al mur, una mena de fils de teranyina sorgeixen atrapant a persones, les quals es volen alliberar, algunes ho aconsegueixen, altres no, el fil blanc s’uneix a la pintura blanca, com si la pintura es desfés per tal d’il·lustrar la lluita per la Llibertat que ens demana la Neus Català, la lluita en contra la barbàrie humana.
