Per tercera vegada, l’institut Baix a mar ho ha tornat a aconseguir. Per una tarda, les instal·lacions de la biblioteca escolar es van convertir en un petit centre hospitalari en què administratius, metge i infermeres treballaven perquè les famílies, professorat i veïns que s’acostessin a l’institut poguessin donar sang. Enguany van ser fins a 62 persones les que van venir al nostre centre, de les quals només 52 van poder donar-ne finalment.
[Cliqueu damunt de la imatge per veure’n el vídeo]
D’entre les anècdotes de la jornada (que va ser el 16 de gener de 16 a 20 h) us en destaquem les següents:
- Un jove que acabava de complir els 18 anys va ser dels primers a donar sang. Estrenava la majoria d’edat amb una acció solidària. Moltes i moltes gràcies.
- L’alcalde la ciutat, Juan Luis Ruiz, també va ser dels primers a venir al banc de sang del nostre institut. Va felicitar l’alumnat per la iniciativa, es va deixar entrevistar i va voler donar sang. No va poder fer-ho perquè el mes de desembre passat havia estat als camps de refugiats de saharauis, segons va informar ell mateix.
- Algunes de les persones que van venir ja són donants habituals, i donar sang forma part de la seva rutina personal. Entre aquestes persones destaquem la professora Sandra Roig, a la qual el metge li va dir que encara no havia fet els tres mesos sencers perquè pogués tornar-ne a donar. Moltes i moltes gràcies, Sandra.
- Entre les primeres persones que van venir, i també professor del nostre centre, hi va haver en Ferran Llorens. En poc menys de vint minuts ja havia omplert el mig litre de sang. Ferran, infinitament agraïts pel teu suport!
- Van venir pares i mares d’alumnes del nostre centre, que ens van confirmar que el correu electrònic que havia enviat la directora, la Noèlia Gironés, li havia fet assabentar-se de la iniciativa. A més, hi va haver famílies que van venir senceres, fills inclosos, que miraven com els pares entraven a la biblioteca per donar sang.
- La regidora d’Educació, Rosalía Márquez, va venir a donar sang, i va donar-ne. Ens va dir que no en donava des del 1992, però que s’havia animat a donar-ne quan el nostre centre li va fer saber la iniciativa. Moltes gràcies.
- I, per acabar, l’anècdota que més ens anima a tirar endavant: exalumnes del nostre institut, com l’Adhmed Saidi, van venir a donar sang, perquè ara ja són majors d’edat i, per tant poden fer-ho, però sobretot perquè recorden l’organització que com a alumnat també havien fet. Ahmed, moltes gràcies!
[Cliqueu damunt de la imatge per mirar-ne el vídeo]
