La iniciativa és de l’alumnat de dues assignatures optatives de 1r de Batxillerat, Revista digital i Biomedicina
Article escrit per Joana Rodríguez, Laia Lamarca i Jana Bieto i presentat al Premi Solidaritat Premsa Comarcal.
Fa tres anys que la biblioteca escolar de l’institut Baix a mar es transforma per una tarda a l’any en un centre sanitari. Al costat dels llibres hi ha les lliteres d’hospital; en comptes de professorat hi ha metges i infermeres. I en comptes d’alumnat d’ESO i Batxillerat, hi ha veïns del barri, familiars i amics que es dirigeixen en una tarda gèlida de gener per donar mig litre de sang del seu cos. Aquest curs, 2024-2025, setanta-tres persones, incloent-hi l’alcalde de la ciutat i la regidora d’Educació, van anar a l’institut situat al barri de Mar de Vilanova i la Geltrú a donar sang. Els rebien, a la mateixa porta, l’alumnat, que els explicava en què consistia la donació.
Tot va començar quan les professores de les assignatures optatives de 1r de Batxillerat Revista digital i Biomedicina es van plantejar de fer una activitat comunitària. La idea que els movia era que l’alumnat aprengués que tot el que fan a l’institut té una repercussió personal i social. Sovint en el món de l’ensenyament es creu que el que s’explica entre les quatre parets de l’aula està desconnectat amb la realitat, però no és així. Estudiar la sang a Biomedicina, i entendre com funciona la difusió dels missatges a Revista digital es podia aplicar de forma pràctica. De quina manera? Es va preguntar el professorat de les dues assignatures. I la resposta va ser: traslladant el Banc de Sang i Teixits de Catalunya al nostre institut.
A partir d’aquí, els passos següents van ser trucar al Banc de Sang i contactar amb la persona responsable del Garraf. Cada comarca de Catalunya té una persona encarregada de traslladar els camions i els equips de metges i infermers a les poblacions. En el cas de Vilanova i la Geltrú, la responsable del Garraf era Sílvia Arcos Rivera, que el primer que va fer va ser visitar l’institut Baix a mar per comprovar que tenia instal·lacions adequades perquè es pogués fer el Banc de Sang. Va ser la prova de foc, que les professores van encarar amb nervis, perquè si el camió medicalitzat no cabia per les portes de l’institut, no es podria fer.
La Sílvia va recórrer passadissos i aules, va mesurar les portes del pati de l’institut, va comprovar que el camió hi podia passar, i que l’equip de metges, administratiu i infermers es podria instal·lar perfectament en dues aules que li van agradar especialment: la biblioteca i l’aula del Suport Intensiu d’Escolarització Inclusiva (SIEI). Era el maig del 2022. Si teníem el vistiplau des del Banc de Sang, ara només ens faltava buscar una data al calendari del curs següent, i començar a preparar les matèries perquè l’alumnat es posés en marxa. La data triada va ser el 16 de gener del 2023. Tenia un motiu perquè l’escollissin: l’endemà, 17 de gener, és festa local a Vilanova i la Geltrú, i les professores i l’alumnat van pensar que no passaria res acabar tard al vespres, perquè el 17 podrien descansar.
El que va començar com una idea dins les aules de Revista Digital i Biomedicina ha esdevingut una cita anual imprescindible per al nostre Institut Baix a Mar de Vilanova i la Geltrú. Tres anys després de la primera edició, aquesta iniciativa ha aconseguit consolidar-se com una acció solidària que involucra alumnat, professorat, famílies i el veïnat del barri de Mar.
L’objectiu no és només recollir donacions de sang, sinó també conscienciar sobre la importància de fer-ho. És per això que l’alumnat de les dues assignatures s’encarrega de la campanya, tant de la difusió com de l’organització de la jornada. La seva feina comença setmanes abans amb cartells, publicacions a xarxes socials i xerrades informatives. A més, el dia de la donació són ells els que es col·loquen al vestíbul de l’institut per rebre tots els donants per explicar-los el procés i resoldre els seus dubtes sobre la donació de sang.
I com ho fan concretament? A partir de l’octubre, l’alumnat de les assignatures de Revista digital i Biomedicina ja es preparen per a l’esdeveniment del gener, quan el Banc de Sang arriba a l’institut. La feina comença a intensificar-se, i cada grup té una tasca assignada per garantir que tot estigui a punt quan arribés el gran dia.
Els primers passos són la creació de pancartes i cartells per difondre l’activitat tant dins com fora de l’institut. L’objectiu és que tota la comunitat educativa i el barri s’assabenti de la importància de donar sang i de com poden participar-hi. Els cartells es pengen als passadissos, a l’entrada de l’institut i fins i tot en establiments propers que van col·laborar en la difusió.
I parlant de cartells, aquí cal explicar-ho tot molt bé. La professora de Biomedicina va pensar a crear un concurs entre l’alumnat de la seva assignatura per crear el cartell del Banc de Sang. L’alumnat dibuixa un cor, cadascú al seu estil, amb l’estil pictòric que vulguin, i després els mostren a classe. A través de votacions, d’entre tots els cartells l’alumnat tria quin és el que s’ha de convertir en el cor que difondrà la campanya del Banc de Sang de l’institut Baix a mar. La iniciativa ha fet que l’institut compti ara mateix amb tres cartells artístics, fets per tres promocions diferents d’alumnat. El primer, el del curs 2022-2023; el segon, el del curs 2023-2024, i el tercer, 2024-2025. Els guarden als arxius com a grans obres i com a grans fites aconseguides. [Vegeu-los a baix].
A part d’aquests cartells que s’han utilitzat per fer-ne la difusió cada any, l’alumnat també n’ha fet uns pòsters divulgatius amb els quals han anat adquirint tot el coneixement sobre la sang del nostre organisme. Han après des de qui pot donar sang i qui no, qui en pot rebre, els diferents tipus de sang que hi ha, els requisits bàsics per donar-ne, casos que poden impedir la donació, quantes vides pot arribar a salvar una sola donació, què és el plasma, les plaquetes, els hematies, com funciona la donació de la medul·la òssia i quina és la importància del seu trasplantament…
Aquí podeu veure 6 pòsters que l’alumnat en què expliquen tot això:
Paral·lelament, l’alumnat de Revista digital comença a preparar entrevistes amb professionals sanitaris i amb persones que havien donat sang en anys anteriors. L’objectiu és poder explicar millor l’experiència de la donació, resoldre dubtes i trencar pors que puguin tenir els futurs donants. Aquestes entrevistes s’enregistren i es publiquen a la Revista digital de l’institut, així com a les xarxes socials del centre per arribar a més persones.
Vegeu-ne una mostra dels articles:
A més a més, l’alumnat de revista va entrevistar una persona clau en aquest àmbit que els va familiaritzar més amb el món de les donacions: en Ferran Baltuille, antic cap del Banc de Sang i Teixits de Catalunya. Aquesta entrevista va ser essencial per entendre perquè és tan important donar sang, a més que va servir per seguir explicant la tasca del Banc de Sang. A continuació, fragments de l’entrevista:
“La gent té una consciència molt clara sobre què has de donar, perquè, si no dones sang, la gent no en rep, i si no en rep, mor.”
“L’expressió banc de sang vol dir la custòdia i recollida dels hematies, és a dir, la sang, per després poder fer-ne donacions. S’anomena banc perquè pots donar i rebre sang. L’agafem, la custodiem fins que es porta al malalt, és a dir a la persona que li fa falta.”
“Catalunya és pionera tant en la donació de sang com en la d’òrgans. Hem sigut els primers en realitzar diferents trasplantaments, com el renal, hepàtic, de cor… Catalunya sempre ha estat molt implicada en tots aquests temes, es veu clarament amb les maratons que porta tants anys fent-se.”
“Abans, per aconseguir una bossa de plaquetes per a algú que li fes falta, necessitaves de 8 a 10 donants. Actualment hi ha unes màquines que es diuen afèresi, que amb un sol donant pots aconseguir el que anteriorment feies amb 20 donants”
Els coneixements i dades interessants que en Ferran va explicar a l’entrevista van ser claus per entendre tant la part més tècnica com més social de les donacions de sang, i va motivar l’alumnat a seguir treballant de valent en aquest projecte.
A mesura que s’acostava el gener, l’emoció i la implicació augmentaven. L’alumnat sabia que la seva feina ajudaria a salvar vides i això els motivava encara més a seguir treballant amb dedicació. Tot estava en marxa perquè, una vegada més, la biblioteca de l’institut Baix a mar es convertís, per una tarda, en un centre sanitari on solidaritat i educació anessin de la mà.
Aleshores va arribar el dia, i l’Institut Baix a mar va obrir les seves portes per a donar lloc a aquest esdeveniment tan solidari.
La furgoneta del Banc de Sang va aparcar al pati del centre, les taules i cadires de la biblioteca van ser substituïdes per lliteres de l’institut, i al vestíbul, l’alumnat de les dues optatives rebia als donants, els explicava com aniria la donació, els entregava un document per signar i els donava les gràcies per la seva participació.
El grup que atenia els donants al vestíbul de l’institut els explicava els passos següents que havien de fer els donants. Primer s’havien d’asseure en una cadira amb una taula perquè emplenessin uns formularis que havia portat el personal mèdic del Banc de Sang, en què els preguntaven per malalties, viatges i altres dades mèdiques d’interès. Un cop emplenat, l’alumnat acompanyava els donants a la biblioteca, transformada en hospital, on un metge llegia el document i feia altres preguntes més concretes. L’objectiu és que el donant completi tots els requisits perquè la seva sang pugui ser extreta.
En aquest punt, l’alumnat va conèixer incompatibilitats entre la intenció personal i l’estat físic de l’organisme. Per exemple, l’alcalde de Vilanova i la Geltrú, Juan Luis Ruiz, va voler donar sang, així que va emplenar el formulari, va anar fins a la biblioteca per parlar amb el metge i allà va saber que un viatge recent que havia fet a campaments de saharauis l’hi impedien. Curiosament, el fet que els donants haguessin fet viatges recents durant les vacances de Nadal va ser un dels esculls insuperables. Donants que havien visitat els seus familiars a Llatinoamèrica tampoc no van poder donar sang.
Un dels principals objectius, que l’alumnat i professorat se’l marquen d’un any a l’altre, era superar la xifra de donants de l’any anterior, que aquest curs escolar era 74. Malauradament, no van aconseguir superar el rècord, i de les 62 persones que van venir a l’institut amb la intenció de donar-ne, 52 van poder fer-ho.
L’alumnat i les dues professores en tenen les dades exactes, perquè ell dia següent de l’esdeveniment, l’organització del Banc de Sang envia un correu electrònic al centre amb les dades del dia anterior:
Tot i que l’alumnat no va poder assolir el número de donants desitjat, va estar molt satisfet amb el resultat, la feina i temps que havien invertit en aquest projecte. Els va resultar una lliçó que tot i que no sempre s’aconsegueix el que es vol, sempre es treu un aprenentatge del que es faci, especialment sempre que es faci amb el cor.
Un dels moments més especials d’aquest any va ser la visita de diversos exalumnes que, un cop assolida la majoria d’edat, han volgut sumar-se com a donants. També va destacar el gest d’un jove que, just en el mateix dia del seu 18è aniversari, va decidir fer la seva primera donació de sang, va voler fer aquest gest tan especial el dia del seu aniversari demostrant que vol ajudar els altres, la societat, que vol ser útil..
El canal de televisió Canal Blau va visitar l’institut per documentar la jornada de donació de sang. L’equip de reporters va captar imatges del procés i va entrevistar alguns dels estudiants de Revista i Biomedicina que van coordinar l’esdeveniment. A continuació, indiquem els enllaços dels reportatges, en què els periodistes han destacat sempre l’activitat voluntària de l’alumnat, que a part d’organitzar-ho també hi passen la tarda de la donació ajudant el personal mèdic del Banc de Sang perquè tot funcioni.
https://canalblau.tv/2024/01/18/marato-de-donants-de-sang-a-linstitut-de-baix-a-mar-de-vilanova/
Per acabar, més enllà de les xifres i de l’organització, aquesta experiència ha deixat una empremta molt gran en tot l’alumnat que hi ha participat. Molts d’ells reconeixen que, abans d’implicar-s’hi, mai no s’havien plantejat la importància de donar sang ni el paper fonamental que aquesta acció pot tenir a l’hora de salvar vides. Ara, després d’haver format part del projecte, han pres consciència que la solidaritat no és només un concepte abstracte, sinó una acció tangible i significativa que pot marcar una diferència real en la vida de moltes persones. Aquesta nova manera d’entendre la importància d’ajudar els altres és, sens dubte, un dels aprenentatges més valuosos que se’n poden endur.
Un dels moments que més va impactar l’alumnat va ser quan les seves docents els van explicar una experiència personal que va fer encara més evident el valor d’aquest gest altruista. Els van compartir que, després de donar sang, van rebre un missatge del Banc de Sang i Teixits de Catalunya informant-los que la seva donació ja havia estat enviada a un hospital i que un pacient l’estava utilitzant. Aquest petit detall no només els va sorprendre, sinó que els va fer entendre l’impacte immediat i directe que pot tenir una donació. Saber que la seva sang ja estava ajudant algú que ho necessitava i rebre un agraïment per aquest acte va fer que percebin la donació no només com un gest solidari, sinó com una acció amb conseqüències reals i palpables. Aquesta vivència els ha fet veure com donar sang pot significar l’esperança i la vida per a moltes persones.
