Escrit per Laia Lamarca, Joana Rodríguez i Jana Bieto
Entrevistem Ferran Baltuille, avi de l’alumna Jana Baltuille, un matí a l’institut Baix a mar, perquè volem preguntar-li per la seva professió: va treballar durant anys com a responsable del banc de sang que aleshores era a l’hospital de Bellvitge. Entre els fets més destacats ens va explicar les parts en què se separa la sang quan la donem. N’hi ha tres. Una és l’anomenada hematies, que vol dir glòbuls vermells. Una altra és el plasma, que es congela. I, per acabar, les plaquetes, que es mantenen en un agitador amb moviment, i aleshores duren set o vuit dies, però el moviment no pot parar. En canvi, els hematies duren trenta dies en una nevera, i, passat aquest temps,caduca.
En Ferran va portar a l’entrevista documents que expliquen com funciona el Banc de Sang
Què significa l’expressió banc de sang?
Vol dir la custòdia i recollida dels hematies, és a dir, la sang, per després poder fer-ne donacions. S’anomena banc perquè pots donar i rebre sang. L’agafem, la custodiem fins que es porta al malalt, és a dir a la persona que li fa falta.
Per què Catalunya és pionera en la donació de sang?
Catalunya és pionera tant en la donació de sang com en la d’òrgans. Hem sigut els primers en realitzar diferents trasplantaments, com el renal, l’hepàtic, de cor… Catalunya sempre ha estat molt implicada en tots aquests temes, es veu clarament amb les maratons que porta tants anys fent-se. Hi ha molta consciència de sanitat. Vull dir: la gent té una consciència molt clara sobre què has de donar, perquè, si no en dones, la gent no en rep, i si no en rep, mor.
Que s’obté d’una donació de sang concretament?
De la sang primer tens els hematies, llavors, a partir d’aquí ja pots treballar moltes coses. És a dir, pots obtenir els hematies, plasma, plaquetes, granulòcits. Per exemple abans per aconseguir una bossa de plaquetes per a algú que li fes falta, necessitaves de 8 a 10 donants. Actualment hi ha unes màquines que es diuen afèresi, que amb un sol donant pots aconseguir el que feies amb 20 donants. Aquest procés, el de donació d’una bossa de plaquetes, consisteix en posar el donant en un llit, i li extreus la sang i la passes per un circuit durant hores. És com una màquina de diàlisi. Passa la sang per allà, centrifuga, separa el que vols, perquè es pot separar, ja que la sang té diverses densitats, i després retorna al donant. El plasma queda en una bossa, els hematies en una altra, els granulòcits en una altra, les plaquetes en una altra.
Quin perfil de persona pot necessitar una transfusió de sang?
Primer de tot, indiscutiblement, els sagnants. Els grans traumatismes són els que més. I després hi ha les intervencions, que ara s’han reduït molt, però hi ha intervencions que necessiten molta quantitat de sang. Per exemple, jo recordo quan estava al banc a l’equip de transfusió hepàtica, les primeres transfusions hepàtiques portaven més de 3 bosses de sang. Avui dia, un trasplantament hepàtic pot portar igual cap bossa.
El cor també, no només per als trasplantaments, sinó perquè tot el que és a cor obert, el que es fa és aturar el cor i tota la circulació sanguínia passa per unes màquines, perquè mentre el cor està aturat, per poder treballar, operar i canviar vàlvules, la sang entra i surt de l’artèria, va a aquestes màquines que li donen oxigen i la retorna. Però aquí sempre hi ha pèrdua de sang. Per tant, aquí també sempre es necessitava sang.
Per què es diu que les donacions salven vides?
Imagineu-vos la situació següent: una persona arriba a l’hospital dessagnant-se, per un accident o una intervenció quirúrgica per un aneurismes. Un aneurisma és una artèria que rebenta i la sang surt per allà. Jo n’he vist i us asseguro que aleshores la sang arriba fins al sostre. Si no comences a introduir-los sang immediatament, en 3 o 4 minuts estaran morts.
Com es guarda la sang? Congelada? En nevera? Només hi ha un lloc per guardar-la o n’hi ha més?
Hi ha dues formes de guardar la sang. La primera és a la nevera, a una temperatura de 4 o 5 graus, i permet conservar-la durant uns 30 o 35 dies. La segona, que s’utilitza per a tipus de sang molt especial, consisteix a liofilitzar-la i congelar-la. Això només s’aplica a grups sanguinis molt estranys, com el grup Bombay o l’RH0, que són extremadament escassos, amb unes 40 o 50 persones al món registrades. Un cas explicat és el d’una dona que necessitava un trasplantament renal. Es va haver de suspendre l’operació fins a obtenir la sang necessària, la qual es va aconseguir gràcies a bancs de sang de Navarra i Lorca. Aquesta sang es va liofilitzar, un procés que consisteix a assecar els hematies, convertir-los en sòlid, i després reconstituir-los amb sèrum abans de fer la transfusió.El grup Bombay, per exemple, manca del factor H i es comporta com si fos del grup 0. Això dificulta trobar sang compatible en cas de necessitat. Aquest tipus de sang només es guarda liofilitzada a causa de l’elevat cost i complexitat del procés, i és extremadament rara. Normalment, la sang es conserva sempre en una nevera. Tot i això, bancs com el de Pamplona han demostrat que poden localitzar sang d’aquests grups tan inusuals quan cal.
Tu mateix o algun familiar o amic heu necessitat algun cop sang?
La meva mare, per exemple, perquè li van posar pròtesi al genoll. Ara no es fa així, però antigament les pròtesis de genoll eren unes intervencions en què remenaven molt i, per tant, els pacients perdien molta sang.
Quants tipus de donacions de sang hi ha?
Teníem l’autòloga i la dirigida. Autòloga vol dir que si tu saps la data de la intervenció, tres mesos abans, comences a donar sang. En teoria, tu no pots tornar a donar sang fins a tres mesos, però el que fem és reforçar-ho amb ferro perquè puguis donar el següent mes. La transfusió és que sabem que la intervenció, com a màxim, pot gastar dues o tres bosses, perquè arribis a la intervenció bé i no et quedis sense sang. Llavors el que fem és transferir la teva pròpia sang.
I després hi ha la dirigida, basada en familiars teus. En el cas de la relació amb la meva mare, jo vaig donar sang, i la meva germana donava sang, i teníem dues bosses més, per si li feia falta. Amb dues bosses es va dir que era prou. Les bosses volen dir mig litre cada dia.
Quan donem sang què donem?
Quan nosaltres donem mig litre de sang, se’n separa el plasma, que és el que es congela. El plasma es congela. Les plaquetes, les has de tenir constantment en un agitador, perquè és la manera com duren fins a set o vuit dies. I les has de tenir constantment en moviment. I aquestes són les que estan fresques, però duren 7 dies.
I els hematies?
Els hematies, que són una altra part de la sang, estan frescs en una nevera a 4-5 graus, 30-35 dies, depenent una mica de l’anticoagulant que hagis fet servir. Per això es necessita tanta sang, perquè la sang caduca.
La sang caduca com un aliment fresc?
Sí, així és. El plasma, no, perquè es congela mentre que les plaquetes són les que es mantenen 7 dies en un moviment constant. Però el plasma és el que es congela. Durant molt de temps, fins i tot, si es congela a menys 70, és pràcticament apte durant 10 anys. Si el congeles a menys 20 o menys 40, uns 5-3 anys.
Llavors, quan necessitem una donació, els metges veuen què necessitem. Si necessitem hematies, plasma o plaquetes. Quan fan una intervenció, demanen sempre sang d’entrada.
 |
