Entrevista a Roger Grau
“Considero que ja he complert el meu somni professional: em veig fent de docent fins que em jubili”
Per què ets professor de Matemàtiques?
Roger: Una mica per casualitat, perquè jo no soc matemàtic de formació, però sí que tenia la possibilitat de fer Matemàtiques i vaig començar a fer-les sense tenir molt clar si era el que m’agradava, però de seguida vaig veure que sí, que sí era el que m’agradava, fer matemàtiques i ensenyar-les. Jo vaig estudiar Economia i, aleshores, quan vaig començar a fer de professor, havia treballat d’altres coses que no eren de professor, però sí que havia treballat sempre amb coses amb infants, des de casals d’estiu, menjadors i coses d’aquestes, i sempre m’havia agradat el tracte amb els nens. Quan vaig començar a l’ensenyament, vaig començar a fer de professor de Matemàtiques perquè podia impartir aquesta especialitat. També, els primers anys, vaig fer Economia i vaig veure que la part aquesta m’avorria molt, i, en canvi, la part de Matemàtiques la gaudia molt. Vaig treballar en una assessoria per a empreses i era avorridíssim.
Per què creus que l’alumnat pensa que les Mates no són importants per a la vida i, en canvi, el sistema educatiu creu tot el contrari?
Roger: Bé, jo crec que a vegades costa veure, no només en matemàtiques, sinó en moltes coses, l’aplicació real que després hi pot haver. Bé, jo sempre us ho he dit: depèn, hi ha persones que necessitaran molt les matemàtiques a la vida en funció del que facin, i n’hi ha d’altres que potser no les necessitaran tant, però hem de tenir un bagatge general de moltes coses, i les matemàtiques sobretot ens ensenyen a pensar, i pensar és important en qualsevol àmbit de la vida.
Creus que les Mates necessiten nous mètodes explicatius perquè s’entenguin? T’ho
preguntem per la polèmica d’un nou sistema d’explicar-les (ens referim a l’Innovamat).
Roger: Innovamat no és un nou sistema, continua sent una empresa que ven productes igual que abans teníem llibres i treballàvem amb editorials com Santillana o El Teide. Doncs Innovamat té els seus llibres. A partir d’aquí, sí que fa uns anys, amb els nous currículums que hi ha hagut, es busquen unes Matemàtiques més comprensives, que intenteu entendre el perquè de les coses, i això és el que també intentem fer a l’institut. Què passa? Que això és un procés més lent, perquè comprendre les coses costa més que simplement memoritzar una fórmula. Una fórmula que sé que funciona, aplico i ja està. Moltes vegades demaneu això, no? La fórmula que funciona i endavant, perquè us serveix per aprovar. Però el que a nosaltres ens agrada aquí a l’institut és que entengueu el que feu i que, sobretot, sigueu vosaltres els qui ho feu. No un professor que us ho explica, us ho creieu, ho apliqueu i després ja us n’oblideu. Entenc que, a vegades, això costa.
Què és el que més t’agrada de ser profe i el que menys?
Roger: El que més m’agrada, al final, és el tracte amb l’alumnat, perquè cada classe és diferent, no? En cada classe passen coses diferents. Jo, per exemple, tinc tres grups ara a segon d’ESO, i la mateixa activitat mai es desenvolupa exactament igual. Les respostes mai no són iguals, ni les situacions que es donen tampoc, i penso que tota aquesta part fa que sigui molt dinàmic i que passi molt de pressa. Aquesta part, doncs, la gaudeixo bastant. També gaudeixo molt dissenyant activitats. M’agrada molt pensar en activitats bones que us serveixin per aprendre; aquesta part també m’agrada molt.
I la part que m’agrada menys?
Roger: Doncs no sabria dir-t’ho exactament, però sí que hi ha una part burocràtica del professorat, com passar les faltes d’assistència o omplir aplicatius del departament. Depèn una mica del lloc on estiguis. Per exemple, quan ets tutor, passar les faltes d’assistència, omplir els aplicatius del departament, coses d’aquestes que són una mica més pesades i avorrides, però que s’han de fer també.
Quant de temps portes de profe al nostre institut i què milloraries o trauries si poguessis decidir-ho?
Roger: Quant de temps porto? Molts anys! Jo vaig entrar el curs 2010-2011 aquí a l’institut. Quasi no havíeu nascut, per tant, doncs catorze anys que estic aquí a l’institut, o sigui, que molt de temps.
Què milloraria o trauria? Jo crec que no és tant de l’institut, sinó potser més del sistema, que és molt rígid, no? Quan volem fer coses, per exemple, volem barrejar grups, fer una activitat que puguin ajuntar-se els de primer i segon d’ESO… és complicadíssim tot. O si volem fer una sortida per anar a veure alguna cosa, tot és molt complicat.
Del centre, no sé… jo penso que una cosa que milloraria és la formació dins del professorat del centre, potser. N’estem fent, eh!, perquè ara, per exemple, estem fent una cosa que és el programa “Faig”. Però estaria bé que hi hagués més formació específica per al centre, que pogués servir a tot el professorat. És una de les coses que milloraria.
Quina frase recordes que t’hagi marcat durant els teus anys de docència? Pot ser una frase del professorat o de l’alumnat?
Roger: Ah… Ostres… Bé, te’n diré una…, com a frase hi ha una que m’agrada molt, que és d’un matemàtic que es diu Anton Aubanell, ja potser us n’he parlat alguna vegada, que està jubilat ja, però va ser professor de secundària, i és un de les grans persones en didàctica de les matemàtiques a Catalunya i més enllà, jo diria que sempre diu una frase que quan tu portes una activitat, la penses, la dissenyes, la portes a l’aula, doncs aleshores de vegades surt bé i de vegades s’aprèn. Aquesta frase em va agradar molt, i com a situació amb l’alumnat… No sabria què m’hagi marcat… A vegades quan estàs amb l’alumnat, aquest que té moltes dificultats, o que ve d’entorns complicats, o que no té una vida fàcil i el veus gaudir, o el veus que quan aprèn alguna cosa a la classe de matemàtiques i d’alguna manera se li il·luminen els ulls, que allò ho ha entès, doncs això és una cosa que gaudeixes molt com a professor.
Quins valors bàsics creus que l’alumnat hauríem de portar a casa i no s’havien d’ensenyar a l’institut?
Roger: Bé, jo entenc que l’educació a l’institut forma part d’un tot, penso que hem de tenir una visió una mica integral, de tot plegat. Que unes coses a casa, unes coses a l’institut. Vull dir, sí, però que al final tots aquests valors que portes a casa a l’institut també s’han de continuar treballant. Vull dir, perquè sí que són dos espais diferents, però al final forma part de la vostra joventut. A mi, sobretot, el que més valoro és el respecte entre vosaltres. Per a mi això és el més important de tot. Amb el professorat també, òbviament, amb el professorat també. Però crec que aquest és més fàcil.
Si no fossis profe de Mates, quina feina creus que estaries fent?
Potser estaria fent el que vaig començar a fer, que era estar al món de l’empresa… realment em costa de dir, no m’ho he plantejat mai.
Quines són les teves aficions?
M’agrada sortir amb bici, jugar a pàdel… abans m’agradaven més els esports d’equip, com futbol, però arriba una edat que tot això costa molt. Costa molt jugar-hi tu i trobar gent per jugar [riu].
També faig força vida associativa a Vilanova, faig ball de bastons, soc soci de Can Pistraus i participo en l’organització del Tingladu… també m’agrada molt la muntanya, això ja ho sabeu per la travessa [riu].
Quina és la sensació emocional que menys t’agrada sentir? I la que més?
La que menys m’agrada segurament és estar trist, encara que també hi ha moments que hem d’estar tristos, perquè la vida et porta això. La que més m’agrada seria el contrari, m’agrada estar alegre, encara que també sabem que no podem estar alegres permanentment.
Com trobes actualment la nostra ciutat? Està cuidada?
Veig Vilanova una mica estancada des de fa força anys. Penso que no hi ha un projecte de ciutat que acabi d’engrescar gaire la població, ni urbanístic, ni d’actes… penso que Vilanova és un molt bon lloc per viure, però sí que la veig una mica estancada en aquest sentit.
Per què els vilanovins tendim més a criticar la ciutat que a estimar-la?
Forma part del tarannà. Clar, jo sempre he viscut aquí i no conec tampoc altres realitats, però sí que els vilanovins tenim aquest tarannà de criticar, de riure’ns-en, que està molt bé, no sé si això té a veure també amb el Carnaval que tenim.
Carnaval o Festa Major?
No et sabria triar [riu] perquè m’agraden molt les dues i hi participo, en les dues coses, potser fa uns anys, amb la vostra edat (16 anys) o una mica més, us hauria dit Carnaval, però ara també la festa major m’agrada molt.
Quins plats vilanovins menges a casa? Espigalls, xató?
Doncs el xató quan és l’època, i a l’hivern o altres èpoques cuino plats de peix, l’all cremat, sípia a bruta, amb patates…
Quin somni professional et queda per complir?
Jo crec que ja l’he complert, jo m’hi veig aquí fins que em jubili; ja veurem perquè la vida dóna molts tombs, però vull dir que en aquest sentit ja estic realitzat.
ENTREVISTA A CARLOS BELLIDO
“La meva vida va bastant encaminada, si en un futur estic com ara, estaré molt content”
Quines han estat les teves primeres impressions del nostre centre?
Uf! Les primeres impressions han sigut molt positives, bàsicament perquè de les primeres impressions que em vaig trobar és d’un dels companys de Matemàtiques. I la gent de Matemàtiques ha estat molt agradable amb mi. Són gent de la qual puc aprendre molt, tot i portar temps treballant. Puc aprendre molt d’ells, perquè són gent amb molta experiència i que sempre tenen ganes de millorar i de buscar l’excel·lència, tot i que és complicada trobar-la, però sempre van cap a aquest pas i cap a aquest camí. Llavors és molt interessant poder aprendre’n, i és un gust estar treballant al seu costat.
Hi ha molta diferència entre el nostre i altres instituts en el quals hagis estat anteriorment?
Sí, hi ha molta diferència, molta. Primer de tot, jo vinc d’un centre molt més petit, un centre que, a més a més, és de màxima complexitat. És a dir, que eren llocs on les famílies tenien problemes socioeconòmics molt grans i llavors, clar, les mitjanes per classe eren molt més petites. Jo tenia 18 o 19 criatures a l’aula, llavors; per contra, aquí, tinc 25 o 30. Llavors això és una diferència força elevada. Però, clar, la diferència també ve amb l’alumnat. L’alumnat és molt diferent. L’altre era molt més proper, l’alumnat d’un altre centre, perquè potser necessitàvem una figura més paternal i llavors era diferent
Has trobat fàcil la teva adaptació a l’institut i a la dinàmica de les classes?
Sí, molt fàcil, pel que hem dit abans, dels companys de matemàtiques que han facilitat molt les coses.
Quina importància li dones a les matemàtiques pràctiques en la vida quotidiana?
Per a mi són importants per una raó i a mi m’agraden per una raó, bàsicament perquè són iguals a tot arreu. És a dir, un exemple molt ximple, 2 més 2 són 4 a tot arreu i tothom s’entén amb el 2 més 2, sense comptar que al final moltes coses que fem servir diàriament tenen matemàtiques darrere per fabricar-les, per construir-les, llavors tota la base més teòrica o més abstracta són les matemàtiques. La física penja d’allà, la química també, fins i tot la biologia, totes les ciències pengen de les matemàtiques, que és la mare de tot. Al final les matemàtiques tenen un pes molt important en el nostre dia a dia, tot i que hi hagi gent que en el seu dia a dia no se les trobi, però sí que hi són allà.
Què et va portar a voler ser professor? És el que sempre havies volgut ser?
De petit, no, no tenia gaire clar el que volia ser. Fins i tot hi va haver un temps que els professors del meu institut van trucar als meus pares perquè estaven preocupats perquè jo deia que volia ser president [riu]. A mesura que vaig anar creixent vaig veure que tirava cap al tema de la docència. Quan vaig començar, vaig saber que havia encertat el camí.
Per què creus que l’alumnat pensa que les Mates no són importants per a la vida, i, en canvi, el sistema educatiu creu tot el contrari?
Els alumnes tenen la sensació les matemàtiques no són importants potser perquè els seus pares han tingut problemes amb les matemàtiques. És una matèria molt abstracta, llavors és normal que costi d’entendre. Eduquem als nostres fills a que interioritzin que les mates són difícils i a tothom li costen, llavors els fills no les veuen importants. A més, tothom té el pensament de “jo feia matemàtiques i no m’han servit per res al meu dia a dia”, però es el mateix que us he dit abans, no se n’adonen que la taula en la que mengen està feta amb matemàtiques i l’avió amb el qual van de vacances vola gràcies als càlculs i les matemàtiques.
Quines són les teves aficions? I quan les practiques?
Adoro els jocs de taula. Intento jugar cada cap de setmana, si no és amb la meva dona quedo amb els meus amics. Ara mateix és veritat que jugo bastant menys perquè tinc un fill d’un any i és complicat trobar temps. Una altra afició que també m’agrada però igual que l’altre ara no tinc temps per practicar, és pintar miniatures. Intentaré reprendre-ho, però és complicat.
Hi va haver en la teva etapa com a estudiant algun professor que et deixés petjada?
Jo crec que una mica tots, al final tens vincle una mica amb tots, si que és veritat que a mesura que et vas fent més gran trobes una mica més de vincle perquè al final un professor també és una persona i trobes interessos comuns o trobes una manera per dirigir-te amb cada un d’ells i a mesura que et fas gran ho notes més. Recordo un professor de batxillerat que tot i que amb la matèria era un desastre, tenia molt bona relació amb ell i ara fins i tot quan me’l trobo pel carrer em paro, el saludo, i passo una estona amb ell. I de secundaria també vaig tenir molt bons professors i vaig gaudir. Un concret potser no, és més una barreja de tots.
Hi ha cap llibre que t’hagi marcat molt a la teva adolescència que ens vulguis recomanar?
És clar que a mi el llibre que més em va enganxar va ser Harry Potter, el primer de tots, i després ja he enganxat tota la novel·la fantàstica, però el primer va ser aquest.
Com et veus d’aquí 10 anys?
Espero tenir com a mínim un fill més o dos, sempre està el dubte, ja estaré vivint en un lloc diferent, bàsicament perquè si tot va bé en principi al gener ja estaré traslladat, la meva parella i jo hem comprat un habitatge nou, llavors estarem allà vivint un somni de fa molt de temps, em veig seguint treballant i poder gaudir de la feina, a no ser que ens toqui la loteria llavors em retiraré [riu], però sinó estic content on estic i la meva vida està bastant encaminada per tant si estic igual que ara estaré content.
Quins somnis creus que et queden per complir?
Un de gran era aquest, comprar una casa i donat que ja ho hem fet, doncs ara mateix poder viatjar perquè durant aquests anys hem dedicat tots els nostres estalvis a poder estalviar per pagar hipoteques i poder vendre el pis per acabar comprant la casa, i ara que ja ho hem fet, doncs viatjar, què és el que no hem pogut fer.
