“Comencem a replantar arbres però de moment cap palmera perquè debatem si fer-ho o apostar per una altra espècie”: Marta Jofra Sora, regidora d’Espai Públic i Medi Ambient
Els alumnes de la “Revista digital” inicien amb l’entrevista a la regidora d’Espai Públic i Medi Ambient de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Marta Jofra Sora, la campanya per conscienciar sobre l’entorn natural. L’objectiu proposat pels alumnes és recaptar fons per ajudar el consistori municipal a replantar vegetació, especialment arbres.
Al llarg d’aquests mesos, anirem publicant una sèrie d’articles en què abordarem altres temes relacionats amb especialistes del Garraf sobre Medi Ambient.
- Quin és el balanç d’arbres caiguts o destrossats per l’esclafit de l’agost passat [2019]?
Al barri de Mar en concret vam retirar-ne un total de 122 arbres més 24 palmeres del passeig Marítim, i d’altres a l’Ortoll.
Les palmeres que nosaltres plantem a la ciutat estan valorades en 3.000 €, perquè, en el cost, hi ha afegit el transport per portar-les a la ciutat. Per tant, si en van caure 24 i cada una costa 3.000, necessitem 68.000 €
- Com a govern, quines mesures heu pensat per reparar els danys causats?
Cada any, en els pressupostos municipals, dediquen una partida dins de l’àrea de Via Pública per a plantar vegetació. L’any passat, s’hi van destinar 10.000€. Ara bé, en el del 2020, l’hem augmentat, perquè hi hem previst cobrir part d’aquesta destrossa, i per tant serà de 50.000 €.
D’esquerra a dreta, l’alumne Adrian Álvarez, la regidora Marta Jofra, i els alumnes Paula Torralba i Imad Touil
· Sabem que les palmeres són arbres costosos, i justament l’esclafit s’hi va abraonar. És cert que cada palmera costa entre 3.000 i 5.000 €?
És cert. Les que nosaltres plantem a la ciutat estan valorades en 3.000 € , perquè, en el cost, hi ha afegit el transport per portar-les a la ciutat. Per tant, si en van caure 24 i cada una costa 3.000, necessitem 68.000 €. La resta d’arbres, que són d’espècies diferents, tenen un preu inferior, de 300 € aproximadament.
Sobre les palmeres, cal dir que el debat és intens. Vilanova va apostar plantar-ne fa anys tant a la plaça de la Vila com al passeig Marítim, però són una espècie lligades amb malalties. L’escarabat morrut en menja l’interior, i per tant, si hi ha un cop de vent fort, pot caure, perquè l’espècie s’afebleix. De fet, una de les palmeres que va caure damunt d’un tendal d’un restaurant del passeig la teníem identificada com a espècie malalta.
D’esquerra a dreta, els alumnes Imat Touil, Paula Torralba, l’alcaldessa Olga Arnau, la regidora Marta Jofra i l’alumne Adrian Álvarez. L’alcaldessa va felicitar els alumnes per la iniciativa de conscienciar sobre la importància de tenir arbres a la ciutat.
· Hi ha contrapropostes a les palmeres?
Tècnicament la proposta és canviar-les per una espècie, l’anomenada Washingona, que és més petita, i també més fàcil de mantenir. Actualment, estem decidint si apostem per aquestes en comptes de les que hi havia fins ara.
· L’aposta no podria ser afavorir els arbres autòctons?
Sí, ens ho plantegem, però també hi ha altres impediments, que són les malalties que provoquen a les persones. Per exemple, els plataners causen al·lèrgies a la primavera. També hem de plantejar-nos l’equilibri entre l’estètica (les palmeres atorguen un aire cubà a la plaça de la Vila i han donat una imatge concreta al passeig), la funció que donen (l’ombra), les problemàtiques (al·lèrgies, dificultats per netejar i que no sigui costós de regar).
· La població pot consultar quins arbres hi ha plantats a Vilanova?
Tenim un inventari fet, i el nostre projecte és crear un “google maps” consultable, que localitzi els arbres de la ciutat.
· Us heu reunit amb cap entitat, especialment del barri de Mar, per resoldre el debat sobre quins arbres s’hi han de replantar?
De moment no ens hem reunit amb cap entitat, sinó que s’està fent una feina tècnica a l’Ajuntament. Però arran de l’esclafit sí que hem pres el compromís de reunir-nos amb els veïns del barri de Mari i amb l’Associació de Veïns de Ribes Roges, perquè volem que sigui un procés participatiu de decidir quins arbres es replanten.
Per exemple, a la plaça del Canó, que en va quedar molt afectada, i on l’ombra hi fa una funció molt important perquè és una zona d’esbarjo important del barri, necessitem fer que el procés sigui participatiu.
He d’afegir que tant aquesta plaça, que coneixem com plaça del Canó, però que oficialment és la plaça del Consolat de Mar, el parc de Ribes Roges i el passeig Marítim són les zones més afectades.
· Què creieu que us demanaran les entitats quan us hi reuniu?
Sabem que l’Associació per a la Protecció del Medi Ambient (APMA) ens demanarà espècies autòctones, i que hi hagi una aposta per arbres que no necessiten un reg excessiu. I té sentit que ens ho demanin. Ara bé, els arbres que plantem a la ciutat, quan porten dos anys, ja no es reguen perquè agafen estabilitat, i amb la pluja ja no cal regalar-los. Sí que consumeixen la gespa.
Insisteixo: està bé plantar-ne de propis, però en el cas de jardineria els tècnics ens diuen que es planten per motius estètics i perquè fan més ombra, i perquè no estan tan lligats a problemes de salut que causen a les persones.
L’Ajuntament va declarar fa poc l’estat d’emergència climàtica, i confirmem que estem en crisi i hem de prioritzar les polítiques mediambientals.
- Com podem conscienciar la població sobre la importància que a Vilanova hi hagi més arbres i més vegetació?
La conscienciació ha de venir de la preocupació del canvi climàtic. Amb l’emergència climàtica és un molt bon moment perquè ho fem, i mirem la nostra ciutat amb aquest sentit. L’Ajuntament va declarar fa poc l’estat d’emergència climàtica, i confirmem que estem en crisi i hem de prioritzar les polítiques mediambientals.
També hem de ser molt conscients que els arbres fan dues funcions per a la nostra ciutat: 1) els arbres transformen el C02 en oxigen, del qual es beneficien les persones. 2) Ens atorguen ombra i provoquen un microclima que fa abaixar la temperatura quan és més necessari, a l’estiu.
Dit amb altres paraules, el fet de tenir arbres ens permet continuar fent vida al carrer.
· Per acabar, quan es replantaran els primers arbres?
Sempre va bé abans de la primavera, per tant començarem ara al gener i febrer. Per Setmana Santa ja n’hi haurà replantats de nou, concretament uns 150, dels quals cap palmera.
Vam plantejar ajudes a altres administracions, però no teníem situació de zona catastròfica, perquè l’esclafit va ser molt local i concentrat.
· Heu aconseguit ajuts d’altres administracions per a la partida del pressupost?
No, tot és pressupost municipal. Vam plantejar ajudes a altres administracions, però no teníem situació de zona catastròfica, perquè l’esclafit va ser molt local i concentrat. Els danys es van centrar al barri de mar, a les pistes de bàsquet de Ribes-roges. Les tanques que hi van caure encara no les hem pogut posar de nou.
Hi va haver-hi més danys. El fet és que trigarem diversos anys per reparar-los, perquè en total estem parlant d’un milió d’euros. És clar que tenim assegurances, però malauradament no inclouen el que passa al carrer, als arbres ni a les estructures a l’aire lliure (com són les pistes d’atletisme).
· La nostra pregunta final: si aconseguim recaptar diners per col·laborar-hi, podríem demanar-te que anéssim a plantar-ne tots junts?
Sí. Ja hem fet aquestes iniciatives amb les escoles, i el que ens proposeu i el vostre projecte ens agrada. Us felicitem per la iniciativa. Quedem en el compromís que l’any vinent, entre gener i febrer, replantarem arbres junts.
