Des de la Comissió en Coeducació de l’Institut Baix a mar, decidim entrevistar l’alumna Mar Oropesa, autora del treball de recerca “A la conquesta del cos desitjat”.
L’alumna Mar Oropesa amb la professora Alba Casas
Quina va ser la teva motivació per escollir fer recerca al voltant de la realitat “trans*” (aquesta manera d’escriure-ho, “trans*” vol dir que “considera que la identitat de gènere que sent com a pròpia és diferent de la identitat de gènere assignada en néixer i a més tampoc no se sent dins de l’aspectre binari ni agènere, com podeu llegir en aquesta altra entrevista)?
Soc estudiant del Batxillerat científic i m’encanten les ciències, la biologia i la química; tenia clar que volia fer un treball relacionat amb aquesta branca. També havia pensat fer un treball de recerca sobre els bessons, ja que la meva mare i la meva tieta són bessones, però vaig pensar que, perquè tenia l’oportunitat de fer un treball durant un llarg període de temps i a més el podien llegir altres persones, volia aprofitar per conscienciar, donar veure o reivindicar alguna cosa. Aleshores va coincidir que em vaig trobar un amic, l’Àlex, un noi trans. Des d’abans de la pandèmia no ens vèiem, i vaig veure el canvi que havia fet, no només físicament, sinó que se’l veia superfeliç, i això em va impactar.
Quina ha estat l’experiència en el procés de fer el treball al llarg d’aquests mesos? Com t’has organitzat?
Primer vaig estar present a les presentacions dels treballs de recerca del curs passat, i hi va haver una presentació que em va impactar molt sobre el canvi climàtic. Em vaig adonar que havia de treballar algun tema amb impacte. Després vaig escollir el tema i em van assignar tutor/a. Vaig parlar amb la meva tutora, que aleshores era la Laura Espasa, i me’n va recomanar llibres. Vam fer moltes reunions, algunes reunions les fèiem amb l’altra alumna que també tutoritzava, cosa que em va agradar molt, ja que i tot i que no fèiem feina el mateix tema, ens donàvem idees. Em va recomanar el llibre de Miquel Missé “A la conquista del cuerpo equivocado”, i d’aquí ve el títol del meu treball de recerca. Després tenia clar que volia explicar el context social, la bioquímica i posar-hi una part pràctica. En la part pràctica tenia clar que volia fer una entrevista i com havia tingut contacte recent amb el meu amic Àlex, vaig decidir fer seguiment de la seva experiència.
Al llarg de la recerca, has trobat cap dificultat per trobar-ne informació?
Per una banda, em va resultar difícil aconseguir dades sobre el nombre de persones trans* al món, ja que hi ha països en què està prohibit o et poden matar si ets una persona trans*, i, per tant, no existeixen dades globals.
També em va resultar difícil portar a terme algunes entrevistes que havia concertat, per exemple, no vaig poder entrevistar-me finalment amb el candidat a Míster Espanya 2021 Ethan Alcaraz o amb la professora argentina Quimei Ramos.
I cap dada que t’hagi sorprès?
Em va sorprendre el nombre de països en els quals està penalitzat pertànyer al col·lectiu LGTBI. Encara queda molt camí a recórrer!
De les persones entrevistades, recordes cap entrevista en especial?, per quin motiu?
Totes les entrevistes em van aportar molta experiència, molts coneixements i em van fer replantejar moltes coses, però sobretot recordo especialment l’entrevista que li vaig fer a l’Olga, la mare de l’Ariadna. Em va impactar molt quan em va explicar el procés de la seva filla, i poder parlar amb la mateixa Ariadna.
El teu treball està organitzat d’una manera original, en 3 parts: a la conquesta social, a la conquesta fisiològica i a la conquesta emocional. Ens podries detallar aquesta distribució?
“A la conquesta social” és una contextualització històrica des de l’antiga Grècia i una contextualització actual del progrés que han fet les lleis de tot el col·lectiu LGTBI.
“A la conquesta fisiològica” tracta la part bioquímica. En aquest apartat parlo del sistema endocrí, que s’encarrega de regular les hormones i dels diferents tractaments mèdics que existeixen en el procés de transició.
I finalment, “A la conquesta emocional”, és la part pràctica. En aquest apartat, vaig fer un vídeo sobre el procés de transició del meu amic Àlex. També parlo de la transfòbia i del vessant més psicològic, així que vaig entrevistar la María José Hinojosa, psicòloga de les Canàries especialitzada en temes trans*. I, per últim, també en aquest apartat parlo de l’entorn familiar, per això vaig contactar amb Chryssalis i vaig fer l’entrevista amb l’Olga i l’Ariadna.
Amb la recerca acabada, quina és la conquesta (social, fisiològica i emocional) que consideres que és més difícil d’aconseguir per a les persones trans*?
És clar que totes són conquestes difícils, però crec que la que ho engloba tot és la conquesta social, ja que és gràcies a aquesta conquesta que som on som ara. I si s’assoleix aquesta conquesta social possiblement la gran majoria de persones ja haurien assolit una conquesta emocional. A més, si no existissin els estereotips de gènere, potser no seria necessària o s’acceptaria millor la conquesta fisiològica.
Sobre les associacions a les quals has consultat, ens podries detallar quines són i a què es dediquen?
He contactat amb Chryssalis, una associació de mares i pares de menors trans*, i amb Trànsit, un servei de la Generalitat, del CatSalut, hi pot contactar tothom, fan xerrades mensuals i t’expliquen els diversos tractaments que hi ha.
Quina bibliografia recomanaries a les persones que volen conèixer millor la realitat trans*?
Recomanaria el llibre “Cuerpos sexuados”, ja que parla des d’un punt de vista científic, però alhora es replanteja moltes qüestions científiques que poden derivar en actes transfòbics.
Mar, què és la transfòbia?
La transfòbia és la discriminació i/o sentiments i actituds negatives vers persones trans*.
Quin paper creus que tenen les xarxes socials i els mitjans de comunicació en la lluita contra la transfòbia?
Crec que les xarxes socials tenen un paper molt important perquè poden tenir un efecte positiu o negatiu, poden ser un canal que serveixi per visibilitzar i normalitzar o que afavoreixin la transfòbia.
“el Baix a mar em sembla un institut que proporciona molts valors i ens tracta per igual al mateix temps que es preocupa per les necessitats individuals de cadascú”
També has parlat al teu treball del paper que té el sistema educatiu en la lluita contra la transfòbia. Com t’imagines una escola o institut sensible amb aquesta realitat?
Primer m’agradaria dir que el Baix a mar em sembla un institut que proporciona molts valors i ens tracta per igual al mateix temps que es preocupa per les necessitats individuals de cadascú, i per exemple la iniciativa de no posar cartells de diferenciació per sexes als lavabos és una iniciativa que em sembla perfecte.
Per altra banda, pel que fa a tots els centres educatius potser seria bo fer més xerrades, ja que recordo que a l’ESO sí que ens havien fet xerrades sobre sexualitat o prevenció de drogues, però no sobre diversitat sexual, identitat de gènere, etc.
Per últim, voldríem agrair el fet de donar visibilitat a la realitat de les persones trans* i ens agradaria si poguessis concloure amb una última reflexió.
Com a reflexió, recomano a les persones que fan un treball de recerca, que intentin fer-ho d’un tema que els agradi, però alhora que aprofitin amb aquest treball per poder reivindicar alguna injustícia, perquè estic segura que amb el meu treball alguna persona s’ha replantejat coses. A més, a mi aquest treball, m’ha aportat molta riquesa: emocional, personal i de coneixement.
