Text escrit per Gerard Sánchez
El meu avi, Tomàs Sánchez, va néixer a Torredembarra, poble al costat de Tarragona, el 1944. Quan va néixer els seus pares es van traslladar a Riudoms, a les comarques de Tarragona també.
Al poble com que no hi havia tecnologia per entretenir-se, el meu avi i els seus amics anaven a caçar animals, fer guerra de pedres, o fer de veterinari intentant curar els animals que estaven ferits. Com a curiositat un amic de la colla al final ha sigut veterinari. Al poble es coneixien gairebé tots perquè era un poble més o menys petit.
Va començar a anar a una escola de monges als 5 anys. A partir d’aquí va continuar estudiant, va acabar el batxillerat i va estudiar magisteri.
Als divuit anys va marxar a Barcelona per anar a la universitat i més tard, va anar a treballar amb el seu cunyat però no com a mestre.
Però pocs dies més tard un company seu d’estudis li va dir si volia treballar com a mestre a l’escola Pia de Calella. Allà va treballar un temps i més tard va anar a l’escola Pia de Barcelona, on s’ha passat la major part de la seva vida.
El català estava prohibit ensenyar a les escoles durant l’època franquista, però quan el meu avi va voler ser mestre de català, la situació havia millorat i ja es va poder ensenyar aquest idioma. Però llavors el problema era que faltaven professors de català per cobrir tot l’alumnat.
També es va pagar ell mateix els estudis de la universitat fent feines administratives. “Així no hi havia despesa per part de ningú”, diu ell.
Actualment el meu avi viu a Vilanova i la Geltrú, on va conèixer la meva àvia, on ara viuen els dos a un pis a prop de la platja.
El meu avi va tenir tres fills i 5 nets. Jo soc un dels 5 nets, el segon més gran. Els meus cosins i jo ens portem una diferència molt petita d’edat entre nosaltres.
Per acabar, els meus avis tenen una segona residència a Barcelona, molt a prop del Camp Nou. Allà el meu avi, que n’és soci, va a veure tots els partits del Barça des de fa 54 anys. Quan ell no hi va, en alguna ocasió aprofitem el seu seient i hi anem el meu pare i jo, que ens agrada veure el futbol.
