Text escrit per Laia Lamarca i Joana Rodríguez
El meu treball es titula “Claus alimentàries per viure més i millor”. Al marc teòric del treball, primer explico què és l’envelliment, què el provoca i què podem fer en el nostre dia a dia, sobretot centrat en la dieta i en l’alimentació, per intentar alentir-lo.
Hi ha cinc zones del món, que es diuen Blue Zones, on les persones que viuen tenen, per una banda, una esperança de vida molt alta, i, per altra banda, també hi ha una taxa molt alta de persones centenàries.
Per continuar, hi ha diversos investigadors que al llarg dels últims anys han intentat descobrir què és el que tenen d’especial, i sobre l’alimentació, principalment, s’han observat dues coses: 1) tenen una dieta principalment basada en plantes, més o menys un 95% de la seva dieta; el 5% restant és d’origen animal. 2) També hi ha una restricció calòrica moderada, que ingereixen poques calories en el seu dia a dia.
A part d’això, també hi ha altres components socials, culturals. Són persones que donen molta importància a la seva família, que tenen un estil de vida molt actiu.
En el meu treball de recerca, m’he volgut centrar més en la part d’alimentació.
El que recomana la Unió Europea és ingerir 2.000 kilocalories per dia. Entre les 2.000 i 2.500, depenen de l’edat, de si fas esport, del gènere… Clar, però la mitjana real d’aquí a Europa són una mica més de 3.000 kilocalories. Per tant, ens excedim molt en aquesta recomanació.
Les cinc Blue zones són les següents. A Japó n’hi ha una, que és Okinawa. Després, a Europa en tenim dues. N’hi ha una a Sardenya, Itàlia, i una altra a Icària, que és una illa de Grècia. I després n’hi ha una ciutat a Califòrnia, als Estats Units, que es diu Loma Linda i també n’hi ha una a Costa Rica.
La dieta que segueixen està principalment basada en plantes. Més o menys un 90-95%. Llavors sí que és veritat que mengen moltes verdures. I després, sobre la proteïna, sobretot està basada en llegums. Aquí a Europa tenim cigrons, llenties, mongetes..
L’alimentació és una part important que pot explicar aquesta esperança de vida tan llarga, però també l’autor principal, la persona que va idear aquest terme de les Blue Zones, té un article científic en què també explica que les relacions socials són molt importants, també l’activitat física, tenir una vida activa, i també viure a prop dels éssers estimats, i suposo que també hi ha una part cultural. De fet, hi ha una dona que ha mort als 112 anys sana i que li han fet un estudi de la seva microbiota, i era molt semblant a la d’un nen petit.
Per mi aquesta és la part més interessant del treball. Jo vaig aplicar a un programa del Parc Científic de Barcelona que es diu Batx2Lab. Em van agafar allà per fer la part pràctica del treball de recerca i jo tenia clar que volia que fos alguna cosa relacionada amb les Blue Zones. En les Blue Zones és molt important la ingesta calòrica moderada. I aquest fenomen també s’ha observat en alguns animals, com per exemple les mosques, els ratolins, o fins i tot alguns micos, si se’ls redueix una mica la ingesta calòrica s’aconsegueix que visquin més.
Aleshores, la meva idea era fer un experiment amb mosques en un laboratori en què fes diferents grups, cadascun amb una dieta diferent, i veure com la ingesta calòrica afecta l’esperança de vida.
Finalment el que vaig fer allà, amb l’ajuda d’una investigadora, va ser fer quatre grups de mosques. Un d’ells era el grup de control, que va rebre una dieta estàndard amb un 4% de sucre, que és el que donen normalment els laboratoris. I després, una dieta amb restricció calòrica, és a dir, sense sucre, i després els dos restants se’ls afegia sucre i aleshores es tractava d’intentar trobar la relació entre el percentatge de sucre de dieta.
Els resultats que vam obtenir-ne va ser que el grup de restricció calòrica va ser el que va viure més, si no recordo malament uns 72 dies i el que tenia més sucre a la dieta, que era un 20%, va ser el que va viure menys. Hi havia un percentatge de 12 dies de diferència entre el grup que ingeria més de sucre i el grup que menys.
Després, una altra cosa que em van proposar a la investigadora que hi havia allà va ser també intentar buscar una relació entre la dieta i la fertilitat de les mosques. Aleshores, el que vam fer va ser també fer quatre grups amb les mateixes dietes. Després, les mosques van estar en aquells medis durant una setmana, després les vam posar amb mascles perquè poguessin ser fecundades, i després es van separar una part del cap i es van deixar durant dos dies que ponguessin ous.
Es tractava de buscar si hi havia una relació entre els ous que havien post les mosques i la seva dieta. Efectivament, hi havia una relació molt clara. Les mosques del grup de restricció calòrica i les del grup de control, que eren 0% de sobre i 4% de sobre, van ser les que van pondre més ous. De fet, no vam poder observar una diferència significativa entre el grup de restricció calòrica i el grup de control. Però, si comparem els resultats del grup de control i els dos grups amb una dieta hipercalòrica, els dos grups amb una dieta hipercalòrica van pondre molts menys ous en comparació amb el grup de control, per tant, també hi ha aquesta relació.
