Escrit per Trinitat Gilbert
Entrevista a les veïnes del barri de Mar Pilar Benito, Àngela Bravo, Lídia Benages, Núria Simon i Montserrat Soriano
“Vam començar a guarnir els carrers del barri de Mar, perquè les comparses de la vila no baixaven als nostres carrers”, expliquen les veïnes del barri de Mar Pilar Benito (75 anys), Àngela Bravo (71), Lídia Benages (72), Núria Simon (81) i Montserrat Soriano (69).
“Alguna bandera baixava als nostres carrers per cortesia a part de les nostres del barri, però poca cosa més”
Corrien finals dels anys 60, i la divisió entre el barri del Mar i la vila estava més forta que mai. “Alguna bandera baixava als nostres carrers per cortesia a part de les nostres del barri, però poca cosa més”, expliquen. Quan elles pujaven a la vila, i observaven els guarniments dels carrers, que lluïen, van pensar que a Mar també n’hi havia d’haver. Així va començar tot.
Reunions, sopars i més reunions i sopars per decidir any rere any quins guarniments posarien als carrers del barri de Mar. “Ens ho passàvem molt bé, malgrat que era molta feina”, confessen. La feinada més important era recaptar els diners per comprar el material. “Anàvem casa per casa dels veïns per demanar-ne, i això era el més difícil de tot”, expliquen mentre la Pilar Benito extreu d’un sobre les monedes de pessetes amb què elles s’entenien a l’època.
Les cares ben tapades, una de les característiques del Vidalot
Un cop comprat el material, hi faltava la imaginació, que els arribava amb facilitat perquè cada una d’elles hi aplicava les habilitats personals. “Un any vam fer antifaços que vam enganxar a mantons”, per exemple, diuen. Un altre any, van adquirir els guarniments que havia fet servir un carrer del barri de Gràcia per a la Festa Major. Un altre any van recrear oficis a partir de pots de detergent de rentadora.
Cada una d’elles s’encarregaven de carrers diferents del barri. La Lídia, del carrer de la Immaculada Concepció. La Núria, la Pilar i la Montserrat, del carrer del Gas. L’Àngela i la Núria, del pont del carrer de la Llibertat.
Totes coincideixen que quan la Núria es va traslladar del carrer del Gas a viure al pont de la Llibertat, “ara fa 8 anys”, van començar a decorar el pont del carrer de la Llibertat. Avui l’Àngela, la Núria, “els homes, els fills i els nets” el decoren, però ara és l’únic tram de què se n’encarreguen. “I no és gens fàcil per la forma que té”, diuen. De fanal a fanal fan creacions amb goma Eva, un material que no és pesant, i que els permet fer volar la imaginació.
“Ja no podem fer-ho, perquè era molt dur anar demanant diners”
Dels altres carrers han plegat. “Ja no podem fer-ho, perquè era molt dur anar demanant diners”, i també encarar tot el que comportava: posar-se d’acord en les decoracions, fer-les i després “suportar” (com diuen) que alguns els diguessin que les decoracions més reeixides se les havien col·locat davant de casa seva.
Sermons històrics del Carnaval que conserven
Malgrat tot això, les veïnes agraeixen l’any que la Federació d’Associacions del Carnaval (FAC) els va reconèixer la seva feina amb un ajut, de 80€ per adquirir material a la papereria Abacus. També recorden amb alegria els premis que havien arribat a guanyar pels carrers més ben guarnits. “El carrer de la Immaculada Concepció en va guanyar dos; el del Gas, un”, diuen, i afegeixen que els reconeixements els hi atorgaven els membres de l’Associació de Veïns (AV) del barri de Mar. “L’AV del barri va voler donar premis, tants als carrers com també als aparadors de les botigues perquè va voler animar la festa perquè les banderes de la vila vinguessin als nostres carrers”, recorden.
I mentre ho van recordant, van afegint-hi altres dificultats. “No teníem magatzems on desar les peces grans que creàvem”. O bé “si havíem de pintar amb pintura res que creàvem, no sabíem on posar-nos”, expliquen. I tot això sense tenir en compte que l’estructura dels carrers del barri de Mar, que és complicada, perquè no són simètrics.
Les veïnes participaven activament en el Vidalot
Sobre el Carnaval, les veïnes també comenten que van participar el Vidalot (el dimarts de Carnaval). Just en aquest punt ensenyen fotografies, en què surten disfressades, amb les cares tapades, és clar. “No us sorprengui que portem les cares tapades, perquè el nostre Carnaval era així, sobretot pel Vidalot”, comenten quan veuen les cares d’estranyesa dels alumnes de la “Revista digital”.
“El millor de tot és que vosaltres, l’institut Baix a mar hi sigueu perquè heu rejovenit el barri, i a més el nostre jovent no ha de pujar a la vila per estudiar l’educació secundària obligatòria”.
Per finalitzar, sobre el barri de Mar relaten que voldrien que l’Ajuntament el cuidés molt més. “Els carrers són bruts; hi ha moltes cagarades de gossos; falta il·luminació a les nits, perquè hi ha trams molt foscos”, opinen. Malgrat això, és cert que hi tenen serveis molt a l’abast. “I el millor de tot és que vosaltres, l’institut Baix a mar hi sigueu perquè heu rejovenit el barri, i a més el nostre jovent no ha de pujar a la vila per estudiar l’educació secundària obligatòria”.
