“Al principi de ser professora no entenia el comportament de l’alumnat”: Sandra Arrebola de la Rosa, professora de Castellà

Text: Guillem Arroyos i Judit Suriol

La professora Sandra Arrebola de la Rosa és professora a l’institut Baix a mar per quart any consecutiu. Va començar-hi com a docent d’Anglès, després va combinar les matèries d’Anglès i de Castellà i aquest curs, el 2020-2021, només de Castellà.

Per què vas decidir ser professora?

La veritat és que fa molts anys que ho vaig decidir i gairebé no me’n recordo, però crec que vaig començar a les llistes de professors de la Generalitat de Catalunya perquè tenia un grau universitari i era una sortida professional fàcil. Llavors vaig començar en un institut del Penedès amb alumnes de l’ESO, i m’hi vaig trobar molt perduda. Vaig pensar que no entenia els alumnes ni el seu comportament; tampoc no entenia el sistema educatiu. Aleshores vaig deixar l’educació secundària i vaig anar a treballar amb criatures petites per poder entendre d’on veníeu vosaltres. És a dir què passa durant tota la vostra etapa de la infància. Vaig estar treballant a escoles d’educació lliure, escoletes, amb criatures d’entre tres i deu anys. Després d’aquesta experiència vaig tornar a treballar en un institut, a Olot (la Garrotxa), i la meva vivència va ser totalment diferent. Em va agradar molt i des de llavors que estic treballant a Secundària a l’educació pública. Ara mateix soc professora d’un institut d’educació pública perquè crec que l’ensenyament ha d’estar a l’abast de tothom, sigui quina sigui la seva situació familiar o els seus recursos econòmics.

Després d’haver viscut les dues experiències com a tutora, tant a l’ESO com ara al Batxillerat, quina et sembla millor?

Com a tutora de Batxillerat acabo de començar i hi he exercit molt poc encara, però és molt diferent. No sabria dir-ne res més perquè la meva tutoria al Batxillerat està sent molt fàcil, perquè tinc un grup tranquil, estem treballant per primer cop per assemblees i aquestes les porten el grup de classe, els estudiants, i jo gairebé no hi he d’intervenir. En aquest sentit, doncs, és molt fàcil i satisfactori ser tutora a Batxillerat. Però realment no m’importaria tornar a l’ESO. No tinc preferències per un o per l’altre.

Quins valors bàsics hauria de tenir l’alumnat de Batxillerat?

Més que valors jo parlaria d’actituds, perquè els valors són una cosa molt personal i cada persona té els que té. Crec que un alumne de Batxillerat ja s’hauria de visualitzar amb estudis superiors, a la universitat o a un grau superior. S’hauria d’especialitzar en allò que li interessi, i llavors ja hauria de tenir la vista aquí, és a dir hauria d’estar pensant a estudiar molt, a formar-se, a saber i entendre què està passant al món i també a ser un ciutadà crític i actiu en la societat.

M’agradaria que tots els instituts tinguessin espais càlids i agradables. Vaig tenir una experiència que consistia en una activitat en una biblioteca que tenia el terra de parquet, amb un ambient acollidor, butaques còmodes, una bona il·luminació.

Si tinguessis l’oportunitat de canviar res de l’institut, què faries?

M’agradaria que tots els instituts tinguessin espais càlids i agradables. Vaig tenir una experiència que consistia en una activitat en una biblioteca que tenia el terra de parquet, un ambient acollidor, butaques còmodes, una bona il·luminació. Penso que als instituts conviviu durant uns quants anys i en general són llocs molts freds, només utilitaris, i per tant haurien de tenir espais més càlids i humans. Aquest fet és el que canviaria, vull dir que recrearia un espai més acollidor, per exemple a la biblioteca. 

Què és el que més et preocupa com a professora?

Poder fer bé la feina diària que haig de fer, per a mi mateixa i també de cara a l’alumnat. Vull dir que m’amoïna que s’entenguin les meves explicacions, transmetre-les bé perquè les entengueu.

Canviem de tema. Què és el que t’agrada fer en el teu temps lliure? I quines aficions tens?

Soc mare d’un infant, per tant miro de passar el màxim de temps amb ell. Com que m’agrada molt la literatura, també llegeixo molt, i la tercera activitat que faig en el meu temps lliure és gaudir de la natura. Bàsicament aquestes tres activitats, estar amb el meu fill, escapar-me a la natura, caminar-hi o anar-hi amb bicicleta i llegir.

Com et veus d’aquí cinc anys?

M’agradaria poder ensenyar només una única matèria, millorar com a professora, tenir-ne les idees més clares, aprendre metodologies que siguin eficaces i pràctiques per a l’alumnat per aprendre les coses bàsiques d’una llengua, com escriure. Dit d’una altra manera, em veig tal com soc estic ara però tenint més coneixement de la meva matèria i saber-ne més mètodes pedagògics.

Des de petita, ja tenies pensat ser professora?

No. De ben petita anava canviant d’idees. Com que mirava sèries d’advocats, policies i periodistes, pensava que triaria aquests oficis. L’últim que recordo era que volia ser periodista, però em vaig imaginar entrevistant la cantant Isabel Pantoja, i vaig pensar que no hi seria capaç. Com que me’n vaig desdir, doncs, perquè vaig pensar que no m’interessava la vida dels altres, i que, en canvi, sí que m’interessava llegir, vaig decantar-me per l’ofici de professora.