Text escrit per Jana Bieto
Heu pensat alguna vegada el que passa un divendres a les vuit del matí mentre som a l’institut? Bé doncs nosaltres, les alumnes de revista vam sortir a observar l’ambient que hi havia pels carrers de Vilanova. Mentre molts companys començaven la jornada dins l’aula, nosaltres recorríem els voltants amb els ulls ben oberts i les llibretes a punt.
Al port, la calma tenia un ritme propi. Dos sargidors, concentrats, arreglaven les xarxes com cada dia. Feien la seva feina mentre parlaven de les seves coses per a distreure’s, com si es comuniquessin només amb les mans. Ens hi vam aturar una estona, observant com les eines es convertien en extensions naturals dels seus braços i els vam fer algunes preguntes. Depenent de l’època, ens van dir, també s’hi fan subhastes de peix. Aquell dia, però el peix estava de veda i l’ambient era més tranquil.
Al carrer, el paisatge canviava. Vam veure nens i nenes arribant tard a l’escola, alguns amb pas accelerat, d’altres anaven més tranquils. Mentrestant, la gent gran caminava amb calma, potser com a rutina o potser com a manera de començar bé el dia. També hi havia qui passejava el gos, amb aquella expressió de mig son que tan bé coneixem dels matins.
Els primers bars ja tenien les portes obertes, i la sensació era que la ciutat tot just començava a espavilar-se.
Vam veure que a aquella hora, Vilanova té moltes cares. Hi conviuen la feina del port, la vida escolar, la rutina dels veïns i la quietud dels que s’estimen començar el dia sense presses. Un retrat senzill, però ple de vida, d’un matí qualsevol que ens va ensenyar a mirar amb més atenció allò que sovint passa desapercebut.
