Text: Judit Suriol
Fotos: Marc Anguis
En Pau Carbonell va acabar 2n de Batxillerat el curs passat. Enguany està estudiant Relacions Internacionals a França, perquè el seu objectiu és treballar per a la Unió Europea o l’ONU per aconseguir equitat social a Europa. Un dels temes que més li interessen són els refugiats.
Un cop vas acabar segon de Batxillerat, com et vas preparar la Selectivitat? Trobes que hi anaves ben preparat amb els coneixements adquirits a l’institut?
Bàsicament amb molt d’estudi; em vaig tancar a casa a treballar. Per preparar les assignatures que més em costaven, venia al centre, amb els professors. Però això ja és un assumpte més personal, perquè hi ha gent que prefereix quedar-se a casa, i d’altres que sí que venen. És una mica com tu ho vegis. També és cert que hi ha professors que diuen “jo aquí vinc a respondre preguntes”. Però hi havia altres professors que deien que farien unes classes preparatòries. Per exemple a Català, venies a l’institut cada dia, i t’adonaves que aquestes classes les aprofitàvem molt. Però això, ja ho dic, és un assumpte personal, que cada persona tria com preparar-s’hi. L’única clau és estudiar estudiar i estudiar. També fèiem molts exàmens de la Selectivitat d’altres anys.
Jo sabia que hi anava ben preparat. Amb l’estudi ho compenses tot, l’objectiu és anar aprovant totes les assignatures, però evidentment és impossible tenir tot amb excel·lents a la Selectivitat. Penso que sí, penso que l’iInstitut ho fa molt bé, així que anireu ben preparats a la Selectivitat; no tingueu por.
Un cop tens la nota de la Selectivitat, com va anar el procés de triar el grau universitar? I quin és finalment el que estàs estudiant?
La universitat, la vaig escollir abans de fer la Selectivitat. De fet, ja sabia que hi havia entrat abans de fer-la fins i tot. Vaig triar una universitat de França, ja que volia estudiar Relacions Internacionals en una universitat pública. A l’Estat espanyol són privades, per això vaig pensar a anar a fora. Quan vaig tenir la nota de Selectivitat, vaig posar les quatre universitats que més m’agradaven de casa nostra, però sabia que no hi aniria. Així que vaig posar com a primera opció el grau de relacions internacionals de Ramon Llull, després Història i Filosofia. És a dir, les assignatures que m’agradaven molt al nostre centre, les vaig triar com a grau universitari, però sabia que no hi aniria.
Els primers dies va ser un canvi molt gran; t’adones que no ets a l’Institut i això és un canvi que no notes de l’ESO a Batxillerat.
Quan arribes a la universitat, com va anar? Ho vas trobar molt diferent respecte de la dinàmica a l’institut?
Els primers dies va ser un canvi molt gran; t’adones que no ets a l’Institut i això és un fet que no notes en el pas de l’ESO a Batxillerat. És un altre món; vas a classes magistrals i escoltes els professors, notes que et trobes en un nivell acadèmic molt més alt, i això et motiva a tirar endavant. També tens moltes assignatures noves, t’adones que el campus és gegant. En resum, penso que són dies molt bonics, que sempre els recordes perquè tot és diferent. També he de dir que el nostre centre és petit, ens coneixem entre tots, i quan entres a la universitat, t’adones que no coneixes ningú. Per això vaig intentar des dels primers dies socialitzar-me.
Sabies parlar francès?
Precisament vaig estar estudiant francès durant el Batxillerat, perquè sabia que no podria seguir el ritme un cop fos a França.
Per tant ja tenies clar que hi aniries des de 1r de Batxillerat?
No, però volia tenir-ne més opcions; per a mi els idiomes són essencials, i com que ja sabia anglès, vaig decidir fer el francès. De fet, el francès no m’ha costat tant aprendre’l, i suposo que és pel fet que és una llengua romànica.
Així que no tens dificultats per entendre-hi les classes?
No, de fet tots els meus amics són francesos, però he de dir que les classes són en anglès, ja que és una universitat internacional; la resta d’assignatures sí que són en francès. L’any que ve, les classes ja seran totes en francès, així que tinc un any més per practicar. També penso que el fet de viure-hi, em fa que n’aprengui més ràpidament. Com que vull ser diplomàtic, he d’aprendre idiomes.
La clau de l’èxit, per a mi, és el treball constant, és a dir anar a casa i revisar el que has fet a classe. Revisar els apunts, passar-los a net i llegir-los. També aprofundiu-hi, perquè moltes vegades m’he trobat que la clau perquè se’t quedi una matèria és relacionar-ho amb una altra.
Què ens recomanaries perquè arribem ben preparats a la universitat? Per a tu quin és el mètode o la manera d’estudiar perquè ens vagin bé les assignatures?
La clau de l’èxit, per a mi, és el treball constant, és a dir anar a casa i revisar el que has fet a classe. Revisar els apunts, passar-los a net i llegir-los. També aprofundir-hi, perquè moltes vegades m’he trobat que la clau perquè se’t quedi el contingut d’una matèria és relacionar-ho amb el d’una altra. Us he de dir que jo treballo molt amb esquemes, perquè realment és com ho veus més clar. En resum, la clau de l’èxit és estudi constant, tenir un projecte, estar motivat i tirar endavant
Hi ha cap professor que recordis especialment i per què?
Clar que sí, els meus preferits van ser el Jordi Montoliu, la Trinitat Gilbert i el Raül Herrero Amb el Raül, la Filosofia va ser la meva passió, perquè em va ajudar a entendre la vida; amb el Jordi Montoliu vaig fer Geografia, a més a més ell i jo som persones que pensem de forma similar en tot, i ens vam fer amics. I amb la Trinitat, pel fet que ni sabia gens de Literatura catalana ni res del passat del nostre país, així que amb ella en vaig aprendre moltíssim. Durant el primer any vaig tenir molt bones experiències amb la Lliteratura catalana, amb la lectura del llibre “Tirant lo Blanch”, la poesia medieval, l’escriptor Ramon Llull, el poeta Jacint Verdaguer i molts d’altres. Ella em va donar una base mínima per entendre la Literatura catalana.
Quina relació mantens amb els companys de Batxillerat?
És difícil; tristament no he pogut mantenir la relació amb tots, però hi parlo per les xarxes socials, amb el Jaume Fernàndez i el Pablo Albà. Amb el Pau Batlle, també, i quedem per anar a prendre alguna cosa quan torno.
“Em veig treballant per a la Unió Europea o per a l’ONU; no per a Espanya. És un debat intern que tinc, però vull treballar a la diplomàcia ja que és el que porto somiant des que vaig començar el Batxillerat. Vull treballar amb els refugiats per aconseguir equitat social a Europa”.
Com et veus d’aquí a deu anys? És a dir, quins són els teus somnis de futur?
Si tot va bé, em veig treballant per a la Unió Europea o per a l’ONU; no per a Espanya. És un debat intern que tinc, però vull treballar a la diplomàcia ja que és el que porto somiant des que vaig començar el Batxillerat. Vull treballar amb els refugiats per aconseguir equitat social a Europa.
