Ai senyor Leo Messi!, que vas venir i no sabrem si te n’aniràs amb el presi.
Tantes meravelles has regalat als culers com també madridistes bocamolls has fet callar.
A Barcelona vas venir quan encara no jugava en “Tití”.
De la mà d’un geni vas començar a jugar i de la d’un altre el teu primer gol vas marcar.
De petit vas veure a Wembley la primera guanyar, i al 2006 la segona vas conquistar.
De Londres a París, de Wembley a Saint-Denis.
La tercera va arribar dos anys més tard i és que va ser com un petard.
Amb gols teu i d’en Samuel que ens van deixar bocabadats.
Ai, aquell “comment tu t’appelles? Je m’appelle Samuel. Eto’o, Eto’o!”
La quarta és la que més vaig gaudir i sembla que va ser abans-d’ahir.
Amb el Pedrito (no, el bachata), el viatge i tu vam guanyar amb ímpetu.
La cinquena i última va arribar contra la Juve de Torí contra els quals vam guanyar sense que l’àrbitre ens afavorís.
Al primer any del charrua vam aconseguir el triplet, i vam deixar el Madrid sense lliga com un ximplet.
Ara, el teu futur és incert, aquesta temporada noves joies hem descobert.
I encara que hi ha nous fitxatges per fer, no sé si les condicions que t’ofereixi el presi et podran satisfer.
1 comentari
Jaume Recasens i Bel
Caram, quines filigranes poètiques amb tocs i rematades de rimes i musicalitat… Ja és ben bé cert que la inspiració divina sempre acaba venint, també en el camp de les lletres, de la poesia, en aquest cas.
Cal agrair-li, així doncs, al “Déu” i astre argentí, aquests versos fets amb la inspiració pròpia de qui sent una gran admiració i passió!
Llàstima que tot s’acabi. I ja s’arrossegui. Per la gespa i sense esma! 🙂
Caram, quines filigranes poètiques amb tocs i rematades de rimes i musicalitat… Ja és ben bé cert que la inspiració divina sempre acaba venint, també en el camp de les lletres, de la poesia, en aquest cas.
Cal agrair-li, així doncs, al “Déu” i astre argentí, aquests versos fets amb la inspiració pròpia de qui sent una gran admiració i passió!
Llàstima que tot s’acabi. I ja s’arrossegui. Per la gespa i sense esma! 🙂