Autora: Angie Paterna – 1r de batxillerat A
Bon dia companys/es del Baix a Mar !
Alguna vegada us heu preguntat què és aquest edifici abandonat tan gran que hi ha a la plaça Baixamar d’aquí al costat ? Doncs en aquest article ho descobrirem! He entrevistat al meu avi (Jesús Paterna, 70 anys) que va viure a Vilanova durant l’època de les fàbriques.
Durant la seva joventut, van haver-hi 11 fàbriques en total que feien moltes coses tant per vendre aquí com per a exportar a altres ciutats o fins i tot a altres països. Algunes de les que va mencionar van ser la fàbrica Griffi, que feia cement, o la Prysmian que feia objectes de goma.
Una de les raons per la qual hi havia tantes fàbriques a la ciutat és perquè hi havia molta mà d’obra d’immigrants. Per exemple, aquí a Vilanova, a partir del 1945 van immigrar molts murcians. I una cosa que feien que a dia d’avui no es pot fer és que podies començar i sortir d’un lloc de treball quasi dos dies després d’entrar (avui en dia has de esperar mínim uns mesos abans de sortir).
Abans de treballar, els nens (entre 12 i 14 anys) anaven a una escola industrial on els ensenyaven diferents oficis que es poden fer a les fàbriques. Llavors, quan les fàbriques necesitaven personals, l’escola enviava un grup de nois/es (14 – 16 anys) (que es deien ‘cadets’) especialitzats en el tema de la fàbrica i anaven com aprenents, acompanyant a un treballador per a obtenir experiència. Una vegada ja passaven temps allà i ja portaven fent pràctiques bastant temps passaven a la categoria d’’operaris’.
El meu avi va treballar a la fàbrica IMSA fent fundició d’alumini i en la Fisa (que abans era Mahle) amb 18 anys. També em va dir que pagaven una mica just, però que estava bé per l’època. Afegeix que en la fàbrica treballaven mínim 8 hores però podies fer fins a 13 hores com a extra que a més les pagaven una mica més alt. I a la seva fàbrica, dels treballadors un 25% eran dones però cap d’elles tenia un rol important. Ell va arribar a ser cap d’equip en una de les fàbriques (un rol molt important amb el que treballava i controlava 20 empleats).
També vaig preguntar-li si sabia perquè avui en dia les fàbriques estan tancades i va respondre una cosa que avui en dia sembla molt normal, però, per al seu temps era un canvi bastant gran: la tecnologia va treure molts espais de treball. En una màquina que necessitava 5 persones per funcionar posaven un braç robotic que permetia reduir llocs de trebal i ser més econòmic i eficient. Tot això va generar una caiguda de treball bastant gran. Una altra raó del tancament de les fàbriques va ser que algunes d’elles van anar a parar a altres països perquè l’obra de mà era més barata.
I per últim vaig preguntar-li per la fàbrica Pirelli, que és aquest gran edifici que està a la plaça a prop de l’institut i era un magatzem d’eines i calderes (abans la fàbrica era a prop de la Rambla Principal). Va començar amb molta poca gent, però va ampliar-se ràpdament. La fàbrica es dedicava a la creació de bobines de coure que transportaven a altres ciutats a través d’unas vies de tren que entraven a dins de la fàbrica. Avui en dia, és només un edifici abandonat que recorda què hi havia abans.
