Els estudiants de Tercer entrevisten Joan Daniel Bezsonoff, novel·lista de la Catalunya tramuntanal
Els alumnes de tercer de l’ESO van tenir la sort d’entrevistar en directe, a través de videoconferència, el novel·lista Joan Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963), el dijous 13 de maig, dins el programa de Lletres a les Aules. Autor d’una vintena d’obres, ben instal·lat a casa seva, l’escriptor rossellonès va respondre amb bon humor les preguntes dels alumnes, centrades en dos temes: el fet d’escriure i la llengua al nord del país. «Això del rossellonès no existeix, és un invent dels de Barcelona, jo no parlo rossellonès, parlo català». I ens va explicar que quan escriu combina els trets lingüístics més locals amb d’altres de més estàndards per fer-ho més entenedor: «Jo dic ‘sembles un ca foll’, però quan escric faig servir ‘un gos foll’ o ‘un ca boig’». Així, va llançar uns quants reptes als alumnes que l’escoltaven, com per exemple: «Què penseu que vol dir ‘donar destret’?» Algú es va atrevir a proposar «estressar?», i gairebé, vol dir
causar molèsties, incomodar. A Un país de butxaca, l’obra que vam veure a classe per treballar l’entrevista, Bezsonoff hi esgrana els seus records d’infantesa, dels padrins que li van ensenyar el català i de com va prendre consciència de la seva catalanor. «M’és més fàcil escriure en francès que en català, mes el català és la meua llengua», va explicar a preguntes dels alumnes. També va aclarir que no té cap ritual per escriure, que ho pot fer a qualsevol lloc, però que sí que té una hora, que és a la nit. Va confessar, amb un somriure sorneguer, que no és de llevar-se d’hora al dematí. Els estudiants el sentien i el veien per la pantalla de la pissarra digital, connectats als seus portàtils en grups de quatre o cinc, les quatre classes de Tercer a l’encop*, i per fer-ho possible, professors de diverses matèries ens vam coordinar. Les preguntes anaven saltant al xat, de vegades massa ràpid, i en Bezsonoff demanava que li repetissin. «El senyor Sànchez Piñol quan comença a escriure una novel·l
a ja la té tota al cap, jo no, jo deixo que vagi sorgint». I com que veia els noms a les finestretes del Meet, de tant s’hi adreçava per felicitar-los: «Una molt bona pregunta, senyor Kebriti». I així, pas a pas, els entrevistadors van deixar les preguntes preparades a classe els dies abans per començar a fer-ne al moment, motivades per la curiositat. En resum, una bona estona de conversa, que en Bezsonoff va agrair l’endemà en un correu: «Bon dia, jo també m’ho he passat molt bé. Les preguntes eren intel·ligents i trobo que els alumnes han reaccionat molt bé. A veure quan ens veiem cara a cara. Salutacions des de la Catalunya tramuntanal».
Per preparar l’entrevista vam comptar amb la col·laboració de la Biblioteca Central d’Igualada, que ens va deixar en préstec vint exemplars d’Un país de butxaca, procedents de biblioteques d’arreu de Catalunya. És per això que estem molt agraïts a l’Eva Sabaté, que ens ho va facilitar molt. La videoconferència s’emmarca dins el programa Lletres a les Aules, per difondre i acostar la literatura als estudiants a través del diàleg amb un autor, iniciativa organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes, entitat autònoma del Departament de Cultura de la Generalitat.
Xavier Manuel
professor de Llengua Catalana i Literatura
*a l’encop: alhora, al mateix temps.
Comentaris recents