Teatre al BIM: Un excel·lent recurs pedagògic
Just fa un any, el 17 de gener del 2019, presentàvem uns Pastorets sui generis i molt particulars al Teatre Municipal de l’Ateneu titulats «Que comenci l’obra». El títol i l’argument feien referència a la reivindicació d’inici de les obres del nou edifici que ha d’ocupar el nostre centre i que, afortunadament, el passat estiu ja van començar (per fi!). Representàvem uns Pastorets vinculats a la realitat local i del propi centre. Aquesta era una primera producció artística on participaren tot l’alumnat de les optatives de teatre, taller de músics i escenografia, a més dels voluntaris/es en maquillatge, perruqueria, vestuari o so. En definitiva, prop d’un centenar d’alumnes i una desena de professors/es del centre estarien implicats en el procés creatiu de l’obra. I crec que podem estar orgullosos de la feina feta i afirmar que els Pastorets del BIM van ser tot un èxit i un gran repte per tothom: alumnat i professorat. Una experiència única que de ben segur tots i totes recordarem amb emoció. 
Però no acabarien aquí els desafiaments del 2019. Al febrer, un mes després d’aquella representació escènica i quan encara ens refèiem d’aquell esforç, començava a gestar-se la segona obra de teatre de l’any. Aquest procés començava amb la tria de l’obra de teatre i l’estudi del llibret literari per part de la professora per tal d’ajustar-lo a un nou llibret apte per l’alumnat: l’ús d’un vocabulari que correspongués a la seva comprensió i sentiments (el caràcter fonamental de l’espectacle ha d’estar a l’abast de la comprensió i interessos de l’alumnat); l’adaptació dels diàlegs i personatges al nombre d’actors i actrius que intervindrien, etc. També es duria a terme una important tasca de documentació històrica i geogràfica sobre l’obra, fet que quedaria palès en el disseny del vestuari, l’escenografia, les imatges projectades, la perruqueria, i el maquillatge, entre d’altres. Calia entendre bé el contingut de l’obra, així que tots plegats hauríem d’emprendre un viatge a la mitologia grega i impregnar-nos del personatge d’Odisseu i tot el envoltava el rei i heroi d’Ítaca. També per la música i les danses es tindria en compte el folklore de la regió.
En el procés de creació de l’espectacle es barrejarien i combinarien diferents tipus d’art: tècnic, decoratiu, escenogràfic, interpretatiu, disseny de roba, maquillatge, música, moviment… Tots aquests factors auxiliars adquireixen importància cabdal per la pròpia obra i la seva representació en escena: el treball mecànic d’un tramoista; els alumnes que entren i treuen decorats; els que tenen el vestuari a punt pels actors; els que maquillen i pentinen els intèrprets; les que fan reportatge fotogràfic… La preparació del decorat, el vestuari i tants altres elements que hi intervenen, malgrat no ser visibles a ulls de l’espectador i quedar amagats rere bambolines, estimulen la imaginació i la creació tècnica de l’alumnat. Els alumnes dibuixen, modelen, retallen, cusen, inventen danses, toquen, canten, suggereixen i aporten idees pròpies, i tot allò adquireix sentit i fi com a part d’un conjunt on cadascú aporta alguna cosa. Cada parcel·la és important en ella mateixa i fa del procés creatiu una construcció col·lectiva. És només gràcies a la suma de totes les parts que és possible l’obra final.
Aquest procés culminaria amb la representació de l’obra «El Retorn d’Odisseu» el 20 de juny al Teatre Municipal de l’Ateneu. És davant del públic on tot aquest treball prendria la seva expressió total i definitiva. I sí, una vegada més podem dir que va ser un èxit en molts sentits. En primer lloc perquè respecte l’obra dels Pastorets, augmentaríem forces: 145 alumnes participen del procés creatiu amb l’ajuda d’una quinzena de professors/es, clara mostra d’un projecte col·lectiu i cooperatiu que engresca, cohesiona i il·lusiona.
Però no ens equivoquem: el valor més gran no resideix en el resultat de l’obra final, sinó en el procés. El premi més valuós és la satisfacció que el propi alumnat va experimentar en la preparació de l’espectacle i el procés mateix de la seva representació, i no l’èxit o quantitat d’aplaudiments per part dels adults.
Molts pedagogs han inclòs el teatre entre els seus mètodes d’ensenyament-aprenentatge. A l’Institut Badia i Margarit, des dels seus inicis s’ha fet una aposta ferma i valenta en favor de les arts. El teatre, art no sempre prou tinguda en compte en el nostre sistema educatiu, ocupa un lloc dins del currículum del centre i ha esdevingut una matèria des de la qual s’articulen projectes multidisciplinaris i transversals en els quals es treballen pràcticament totes les intel·ligències: lingüística, musical, visual-espacial, interpersonal, intrapersonal i cinètico-corporal.
El producte artístic final, les obres de teatre, engresquen, il·lusionen i alimenten la imaginació i les capacitats expressives de l’alumnat. L’activitat creadora s’ha de cultivar i treballar en totes les edats i des de totes les matèries. La ciència o la tècnica també permeten aplicar la imaginació creadora: Edison o Darwin són clars exemples d’activitat creadora científica. La creació humana està per tot arreu i a l’abast de tothom, i és important fomentar-la durant tota l’edat escolar donat que els ciutadans del futur necessitaran l’ajuda de la seva creativitat per afrontar els reptes del demà.
Núria Planell Aymerich
