Des de la biblioteca us recomanem… Aprendre a aprendre, d’H. Ruiz

37×961. Ngerulmed i Yamoussoukro.

Primer misteri. Estudiem molt, tota la nit.  Llegim i rellegim.I arriba l’examen i… ni idea. Com és possible? Si a casa m’ho sabia!

Segon. Multipliquem 4×13. Facilíssim. Ho intentem amb 37 x 961. Impossible fer-ho sense un paper i un llapis o sense calculadora.

Tercer. Ens aprenem les capitals d’Europa en un moment: París, Londres..I ja no les oblidem mai.. Si estudiem, en canvi, les capitals de Costa d’Ivori o de Palaos (sí, són les que estan al títol de l’article), les oblidarem gairebé immediatament i per sempre.

Al llibre “Aprendre a aprendre”, l’autor Héctor Ruiz, ens explica per què ens passa això. Aprenem també com funciona el nostre cervell i què podem fer per estudiar millor. Alguns dels consells que ens dóna són una mica sorprenents. Ens diu per exemple, que és millor estudiar una hora al llarg de quatre dies que quatre hores el mateix dia, que ensenyar a un company és una de les millors maneres de consolidar el que hem après o que  fer dues coses alhora (estudiar i escoltar música per exemple) és impossible per al cervell humà sigui d’una dona o d’un home.

Per estudiar no només cal recordar també hem d’oblidar. Hem de relacionar allò que aprenem amb allò que ja sabíem, hem de dormir molt i centrar-nos (nevera, play i mòbil lluny), hem de confiar en nosaltres mateixos però també col·laborar amb els altres.

El llibre acaba amb una frase que no hem d’oblidar mai (no com la capital de Palaos):

Aprendre és el superpoder del nostre cervell.