El divendres 16 d’octubre vam assistir a la cloenda de l’exposició de la Biblioteca Central d’Igualada amb motiu del centenari del naixement de la figura que dona nom al nostre institut: Antoni Maria Badia i Margarit.
Ja sabia que l’exposició no deixava indiferent al visitant, atret en primera instància per un disseny innovador i modern, amb una estructura que convida a descobrir o aprofundir en la figura de Badia i Margarit, i amb una selecció rigorosa de fragments i imatges. L’exposició compta amb part del fons bibliogràfic sobre Badia i Margarit del nostre institut, un ram que és la interpretació de l’ex libris de Badia i Margarit per al fons de la Biblioteca Nacional de Catalunya, el quadre de centre amb la fotografia de Badia i Margarit, i una fotografia regal de la família al centre.
Si a la cloenda d’aquesta exposició -ja de per si rigorosa i atractiva- s’hi suma l’explicació de la Montse Lobato -directora de la Biblioteca Central d’Igualada-, acompanyada de Carles Duarte -comissari de l’any Badia i Margarit- i la presència dels quatre fills d’Antoni Badia i Margarit, els que ho vam poder viure no podem sentir-nos más afortunats i, com sempre, ens sentim amb l’obligació de traspassar-ho als alumnes i, així, l’exposició que es va clausurar divendres, serà al nostre institut durant la Setmana de la Ciència i d’alguna manera, en serà l’ex central. Penso que ara, a les portes d’obrir completament el nou edifici i en ple any Badia i Margarit és el moment de compartir un text que vaig començar fa temps i que de forma molt resumida explica que significa per al centre dir-se Badia i Margarit:
Quan vaig entomar la direcció de l’institut Badia i Margarit vaig pensar que érem realment afortunats de tenir un institut amb aquest nom propi perquè el que pot semblar una petitesa per alguns, dir-se institut nou (nom i adjectiu) o Institut Badia i Margarit (amb nom propi) ho canvia tot. Tenir nom propi vol dir tenir identitat i personalitat, i d’això està clar que n’havíem de tenir.
La figura i l’obra de Badia i Margarit s’estudia a l’institut, el tenim present al vestíbul, des de visual i plàstica l’han dibuixat, en tenim llibres a la biblioteca… però no és només això: el fet de tenir nom de filòleg i lingüísta ha condicionat el nostre projecte educatiu -la identitat i personalitat a què em referia abans- perquè ens fa reflexionar constantment sobre com treballem les llengües i en llengües al centre, i per exemple, ens fa pensar profundament sobre com transmetem el valor de la gramàtica, la importància dels diferents usos lingüístics, i sobretot, l’estima per la llengua a tot l’alumnat. L’institut està impregnat de la figura de Badia i Margarit i encara que no vulguem, en algun lloc o altre, cada dia, hi acabem trobant un quadre, un punt de llibre, un dibuix que ens recorda que som un centre amb nom de filòleg i que d’això, d’alguna manera, l’alumnat se n’ha d’impregnar.
Però l’impacte de Badia i Margarit ha anat més enllà: contents i conscients de la importància del nom propi, des del primer dia vam pensar que si l’institut tenia el nom que tenia i el conseqüent impacte educatiu que tenia en l’alumnat, les aules no podien ser simplement un numeral cardinal i també necessitaven un nom propi. Així, totes les aules del centre tenen nom d’una personalitat de renom lligada a diferents àmbits i un perquè d’aquest nom, i la planta segona del nou edifici està íntegrament dedicada a noms de personatges vinculats a Igualada.
Tot i més, gràcies a un nom propi, no pas qualsevol nom propi, el nom d’Antoni Badia i Margarit a qui tant tenim per agrair la comunitat de l’institut que porta el seu nom.
Estic convençuda que l’alumnat sabrà apreciar la rellevància de l’exposció i que aquesta els aproparà a la figura que dona nom al seu institut, Badia i Margarit, i alhora, els obrirà la curiositat per descobrir qui foren els personatges que donen nom a cadascuna de les aules del centre. Esperem, algun dia més proper que llunyà, obrir-la a les famílies a la vegada que us obrim les portes del nou edifici perquè pugueu descobrir, a la vegada, la figura i l’edifici Badia i Margarit.
Judit Serra i Morera
Directora de l’Institut Badia i Margarit
Comentaris recents