El dimarts 8 de febrer a l’Institut Badia i Margarit l’alumnat de 1r d’ESO vam fer una xerrada amb la Maria Enrich sobre la seva novel·la Tres amigues i un estiu.
Abans de començar amb el que podria ser la inspiració per llegir i o escriure, la Maria Enrich ens va fer una breu presentació d’ella.
Maria En
rich fou professora de l’Institut Pere Vives, va tenir com a alumnes a la Judit Serra (directora de l’institut) i a la Carme Solà (professora de català), entre altres. Actualment està preparant un biografia sobre un talentós poeta d’Igualada. El seu inici amb l’escriptura van ser els llibres infantils. Ella cada nit explicava un conte inventat a les seves filles, aquestes un cop més grans van veure el talent que la seva mare tenia i li van proposar la idea d’escriure tots els contes, així és com va començar a escriure per a nens petits i a poc en poc va anar escrivint per al públic jove fins i tot més grans.
El llibre que vam llegir els alumnes de 1r ESO és Tres amigues i un estiu, una novel·la per a joves que narra la història d’un grup d’amigues les quals passen l’estiu a Vilamar de Dalt.
El procés d’aquesta novel·la ha estat llarg i complex però la Maria el va gaudir. La seva idea inicial per aquest llibre era mostrar com comença un trastorn comú en joves, sobretot noies, l’anorèxia. Per fer això no es va haver d’inventar res; de fet va entrevistar a psicòlegs, les seves filles… bàsicament va informar-se sobre el tema abans de començar el que acabaria sent una excel·lent novel·la.
L’estructura que va seguir per escriure aquest llibre són les següents preguntes: qui? on? quan? què? A més, la fórmula era: narrador extern + tercera persona + en passat. El títol és inspirat en Dos hombres i un destino i sona tan bé perquè és un heptasíl·lab.
Va crear els protagonistes, Lisa- protagonista amb poca experiència (plana), la Noèlia- una protagonista negativa i la Greta- el contrari de la Noèlia, de protagonistes masculins va crear al Pau i el Santi.
Ens va explicar com a curiositat, per exemple, que Vilamar de Dalt no existeix, que la sessió de la ouija va ser fruit que les seves filles duessin a terme aquest “ritual” o que l’ha dedicat a la seva mare ja que va morir.
I per últim m’agradaria acabar amb una frase que m’ha encantat de la Maria Enrich. “Si no expressem bé la nostra idea és com si no l’expressem”.
WISSAL EL KOUDYE EL HANACHE
1r d’ESO C
Comentaris recents