Perfil lingüístic Alba Sala
Em dic Alba Sala i sóc professora de llengua francesa des de fa gairebé una desena d’anys. Tot i que quan jo era petita no em pensava pas que seria professora, i menys de francès.
Pel sol fet d’haver nascut a Igualada, tinc la sort de ser bilingüe en castellà i català. No obstant, l’escola, l’institut i la universitat em van donar l’oportunitat de ser trilingüe, ja que vaig estudiar-hi la llengua anglesa. I posteriorment, gràcies a un Erasmus vaig poder estudiar un any a la Universitat de Rouen. A partir d’aquesta experiència, la meva vida personal i professional va canviar completament.
Conèixer la llengua francesa em va donar la possibilitat d’accedir a llibres i recursos que molta gent de la meva promoció universitària no hi tenia accés i per tant podia fer treballs diferents a la resta. I finalment, aquesta llengua ha sigut la font dels meus ingressos econòmics. Qui m’ho hauria hagut de dir en el moment que vaig començar a estudiar francès per marxar d’Erasmus que més endavant el francès seria una part tan important en la meva vida. En el meu dia a dia, em comunico habitualment en tres llengües (català, castellà i francès) sense que això sigui cap dificultat per a mi.
Anar d’Erasmus em va donar la possibilitat de conèixer una altra cultura, la francesa, però també em va donar la possibilitat d’estar en contacte amb gent d’altres racons del món i va despertar la voluntat d’aprendre àrab i portuguès. Per aquesta raó vaig estudiar àrab un any a l’Escola Oficial d’Idiomes de Drassanes i vaig començar a estudiar portuguès. L’àrab em va cridar l’atenció perquè és completament diferent a la nostra llengua i em vaig adonar que era un món immens el que se m’obria gràcies a una llengua. El portuguès em va atreure just pel contrari, perquè és una llengua molt propera al català i té una sonoritat molt interessant per a mi. Ara com que no tinc la possibilitat d’anar a l’acadèmia per aprendre aquestes llengües, aprenc portuguès a través de l’aplicació Duolinguo. A la universitat també vaig tenir algunes assignatures d’Àsia oriental i vaig tenir uns primers contactes amb la llengua xinesa, per aquesta raó també vaig anar a Xina durant un estiu. En aquest viatge em vaig adonar que a l’hora d’aprendre llengües tots som diferents: la meva amiga era molt bona entenent algunes paraules oralment i per mi era molt més fàcil reconèixer els símbols escrits. Entre les dues fèiem un equip fantàstic a l’hora de desplaçar-nos i comunicar-nos amb la gent.
Evidentment les meves capacitats per comunicar i fer coses en totes aquestes llengües són molt diferents i amb algunes d’elles ja no sóc capaç de fer gairebé res, però totes elles m’han donat la possibilitat de conèixer gent i d’entendre perspectives diferents del món. Totes elles han ajudat d’una manera o altra a crear la meva personalitat, perfil lingüístic i professional. Totes elles són part de mi.
My language profile, by Santi Cahner
I’m bilingual in Catalan and Spanish and I can also speak English and as well as some German. Today I am teaching technology in English using Content and Language Integrated Learning (CLIL) methodology. In fact, I use English as a working language, but I use Catalan or Spanish to enable a better understanding of some content or when I am requested to do so.
The knowledge of a foreign language supposes not only a better capacity of communication, but also the possibility of participating in a new cultural universe.
Ich bin zweisprachig in Katalanisch und Spanisch und kann auch Englisch und etwas Deutsch. Heute lehre ich Technologie in Englisch und benutze integrierte Fremdsprachlernen (CLIL-Methode). Eigentlich benutze ich Englisch als Arbeitssprache, aber ich kann Katalanisch oder Spanisch sprechen, um ein besseres Verständnis einiger Inhalte zu ermöglichen oder wenn ich dazu aufgefordert werde.
Die Kenntnis einer Fremdsprache hat zur Folge nicht nur eine bessere Kommunikationsfähigkeit, sondern auch die Möglichkeit an einem neuen kulturellen Universum teilzunehmen.
El meu perfil lingüístic, Judit Serra
Quan tenia 5 anys, encara no sé com ni per què, li vaig dir al meu pare que volia aprendre idiomes. Recordo llargues converses dels meus pares discutint si havia d’aprendre anglès, francès o esperanto. La meva mare sabia una mica de francès; el meu pare, molt francès i una mica d’anglès, però va decidir començar a ensenyar-me anglès. Recordo exercicis i exercicis d’escriptura de vocabulari i aviat, molt aviat, els mots encreuats i les sopes de lletres d’animals van donar pas als exercicis de gramàtica i més gramàtica. Encara recordo quan, per tenir un llibre en versió original de Roald Dahl m’havia d’esperar més d’un mes perquè me’l portessin a la llibreria d’Igualada.
Quan tenia 11 anys el meu pare va decidir que m’enviava a Anglaterra, però la meva mare ho va prohibir. Finalment, als 13 anys vaig començar a viatjar: primer Anglaterra, després Irlanda i, finalment, amb 15 anys, Estats Units, on el primer dia vaig conèixer 8 persones amb qui, 23 anys després, encara tinc contacte pràcticament setmanal.
La primera setmana a Estats Units no vaig entendre res i en un tres i no res, em vaig sorprendre’m a mi mateixa pensant en anglès. Després, no volia tornar.
A 3r d’ESO vaig triar institut amb un únic criteri: volia anar a un centre on no fessin anglès i de les opcions que em van deixar escollir els meus pares, la que més m’agradava era el Pere Vives. Allà vaig fer francès com a primera llengua estrangera, i alemany i grec modern com a optatives. A la selectivitat em vaig presentar de llatí i vaig ser l’única de tot Igualada que vaig triar grec antic, però jo ho tenia molt clar: la resta que facin el que vulguin, jo, llengües tantes com n’hi hagi.
Amb 16 anys volia ser intèrpret o mestra i el meu tiet necessitava traductora a la seva fàbrica. Vaig estar dues setmanes traduint com vaig poder tota mena de conceptes relacionats la transmissió de l’escalfor des dels forns de llambordes per convertir-la en energia. Em vaig avorrir com mai m’havia avorrit abans i vaig decidir que jo no volia traduir i prou, que necessitava donar l’opinió.
Mentre vaig estudiar a la Universitat, vaig cursar els nivells de llengua de signes catalana i també vaig aprendre a llegir en Braille. Durant 6 anys vaig estar molt vinculada a la comunitat sorda de llengua de signes, però d’això en fa ja molts anys.
A casa del meu pare es parla català amb accent i vocabulari lleidatà (bambes? No! Quets, de tota la vida!). A casa meva parlem català amb matisos de valencià (el meu fill als 3 anys no sabia què era una guineu, perquè n’hi diem rabosa), amb el meu fill llegim en anglès i amb les meves nebodes parlo castellà, sempre. Un o dos cops per setmana parlo amb els meus amics de Boston, en anglès (American English i amb uns errors gramaticals terribles -sembla que han oblidat les -s de la tercera persona del present) i amb el meu amic itinerant que tan aviat és a Barbados com a Londres, Boston o Aràbia Saudí (amb ell, això sí, intentant un high-standard English). Em sembla que, tot i portar tota la vida a Igualada, l’igualadí pòpiament dit només el parlo a la feina i amb la meva cosina.
A banda de totes aquestes llengües, el que més m’agrada és la comunicació augmentativa i alternativa, és a dir, el disseny de sistemes de comunicació per a persones que no poden parlar o que costa molt d’entendre quan parlen. Em declaro fan número 1 d’Stephen Hawking.
