Hola Carme,
Sóc el Joan Valentí Roset alumne de 2n d’ESO de l’Institut Badia i Margarit.
M’agradaria fer-te algunes preguntes sobre la teva feina a l’Ajuntament:
- Què és el protocol?
El Protocol és l’eina que facilita l’aplicació de l’ús de les normes i de les costums. Per tant, l’escenificació coherent i pràctica de les activitats públiques de les institucions i de les persones. Catalunya és un país de llarga tradició cerimonial, només cal rememorar el Rei Pere III el Cerimoniós, anomenat així per la seva dedicació i rellevància que donava a aquest tema. Crec que el protocol tradueix una realitat identitària i en aquest sentit el Protocol català reflecteix els trets propis i diferenciats de Catalunya.
- Quines feines de protocol fas a l’Ajuntament?
L’objectiu de les meves tasques és vetllar per la imatge de l’Ajuntament d’Igualada,gnerant confiança mitjançant l’ordre, l’eficàcia, l’harmonia i la discreció. Tot això,indiferentment del color polític que presideixi l’Ajuntament.Les meves tasques són les d’organitzar, planificar i executar actes protocol·laris.
- Les meves tasques són les d’organitzar, planificar i executar actes protocol·laris.Part administrativa, tramesa de invitacions, targetons, control de necessitats i suport als actes programats de diferents departaments; negociació i comunicació del servei amb altres organismes i/o institucions, entitats i/o persones amb diferents càrrecs públics i/o privats.
- Part presencial: assistir als actes organitzats prèviament, col·locar les autoritats, vetllar que tot surti bé, com megafonia, recursos contractats, premsa, etc. Vetllar per l’ús correcte dels símbols, atendre visites i assessorar el personal.Tot això, sense oblidar la dimensió pedagògica; hem d’explicar i fer veure la important contribució del protocol en les seves moltes facetes i en la vida diària.
- Per què has triat aquest càrrec de l’ajuntament i no un altre?
No el vaig triar, aquest càrrec em va triar a mi. Em va agradar i fins l’actualitat.T’explico, l’any 1994 vaig començar a treballar al Departament de Cultura i Festes de l’Ajuntament d’Igualada com a col·laboradora social. Un any més tard i per motius de malaltia del Cap de Protocol i Relacions Públiques que hi havia en aquell moment a l’Ajuntament d’Igualada, el meu amic Sr. Jesús Enrique, vaig tenir l’oportunitat de substituir-lo durant la seva baixa i de fer un curs per confirmar si era certa la idea que jo tenia del protocol. Posteriorment, compaginant estudis universitaris d’Economia i Empresa vaig continuant formant-me en aquest altre sector, entre d’altres, un màster de Cerimonial i Protocol Institucional a la Universitat San Pablo CEU de Madrid, on vaig aprendre aquest ofici dels grans mestres nacionals. Per a mi el millor mestre va ésser el meu cap i company, esmentat anteriorment, del que encara i després de la seva jubilació a l’any 2002, seguim mantenint una bona relació d’amistat.
- Quants anys portes com a cap de protocol?
Com he comentat abans (auxiliar de Protocol des de l’any 1995) i després de la jubilació del meu cap, exactament des de l’any 2002 estic exercint les funcions com a Cap de Protocol, és a dir, després de dues oposicions, una com auxiliar i l’altra com a tècnica especialista. Des de fa uns anys i actualment, estic a l’espera d’una oposició com a Tècnica Especialista Superior, ja que els meus estudis Universitaris i la meva professionalitat ho requereix però la situació política de les administracions públiques i la falta de decisió dels governs locals actuals fan que encara estigui a l’espera.
- T’agrada conèixer gent, “online i en persona”? Per què?
M’encanta conèixer gent tan per online com en persona. Les noves tecnologies han capgirat enormement a la professió. Les bases de dades, les xarxes socials, etc han obert possibilitats, fins fa poc temps impensables per a l’organització d’actes. En aquest sentit, el treball i la comunicació és molt més fàcil. Quan jo vaig començar a treballar, pràcticament no existia el correu electrònic, no teníem accés a Internet i els mòbils es començaven a utilitzar. Avui dia no m’imagino la meva feina sense aquestes indispensables eines.
- Quin o quins dels actes que feu a protocol t’agraden mes?
Els actes que m’agraden més són els que es fan per a la ciutadania, és a dir, una inauguració d’un parc o obra que pugui gaudir diferents sectors de la ciutat i els seus ciutadans. També un dels meus preferits és un acte que s’ofereix als matrimonis empadronats a Igualada que celebren les Noces d’Or (50 anys de casats), és un acte que es fa des de l’any 1994 i consisteix en un Berenar – Sopar on la gent gran (parlem de matrimonis d’edats compreses entre 70 i 90 anys) s’ho passen d’allò més bé, parlen amb altres parelles, ballen i s’emporten un recordatori. Per a mi, el més satisfactori és veure’ls com gaudeixen i sobretot lo agraïts i amables que són. Des de el nostre centre estem en contacte amb un institut de la ciutat de Seül, la capital de Corea del sud, per conèixer aquest país, la seva cultura i les seves tradicions.
- Des de protocol feu contactes i intercanvis amb altres ciutats i països?
Si. Igualada està agermanada amb 4 ciutats europees: la ciutat de Lecco (Itàlia) des del 1990; Guimaraes (Portugal) des del 1995; Aksakovo (Bulgària) des del 2009 i Montluçon (França) des del 2017. Amb totes aquestes ciutats fem intercanvis culturals, esportius, escolars, etc., mitjançant entitats, associacions, escoles, per tractar diferents temes d’interès socials i actuals. Tots aquests contactes es formulen des de l’Associació pels Agermanaments d’Igualada, entitat sense ànim de lucre, amb l’objectiu de promoció i organització dels intercanvis possibles entre les col·lectivitats, els grups i les associacions de la Ciutat d’Igualada amb les ciutats agermanades.
- Formes part de l’Associació d’Agermanaments de la ciutat d’Igualada?
Si. Sóc la Secretària de l’Associació pels Agermanaments d’Igualada des de l’any 1996.
- Que et sembla el nostre projecte “culture box”?
Considero que és una gran iniciativa i que per a tots els alumnes que hi participeu és una gran oportunitat per conèixer gent nova, cultures diferents i us amplia la visió de la vida en la societat que vivim.
- Fa algun bé a Igualada?
Crec que el bé que fa a Igualada és la de posar-la al mapa, que la gent de fora sàpiga ubicar la nostra ciutat és important, però per a mi, el bé principal i prioritari és el que us fa a tots els que hi participeu (joves, centre educatiu, etc).
Moltes gràcies per la teva atenció i col·laboració, i et convidem a venir al nostre Centre quan tu vulguis.
Aquesta entrevista la penjarem a la web del Badia i Margarit si et sembla bé.
Adéu!!! 🙂
Igualada, 25 d’abril de 2019
