Aquest és el nostre segon curs com a Escola Ambaixadora del Parlament Europeu i un dels objectius principals d’aquest programa és conèixer les institucions democràtiques i fer-se preguntes sobre el seu funcionament. Amb aquest objectiu, encetem nou tema d’articles a la nostra pàgina web titulat CONVERSES AMB ULLS D’ALUMNE, amb la finalitat de conversar i descobrir coses i curiositats sobre el funcionament d’aquestes institucions i organismes que tant ens afecten al nostre dia a dia, però que en realitat, tan poc en sabem, nosaltres, els alumnes.
Així doncs, encetem capítol amb una entrevista al senyor Joan Cuevas, Director General d’Innovació, Digitalització i Currículum del Departament d’Educació a qui agraïm des de bon començament la seva proximitat i la curiositat mostrada pel nostre institut i pel programa d’Escoles Ambaixadores. En breu, el 21 de juny, tenim previst d’entrevistar a la senyora Patricia Illa, Regidora d’Ensenyament de l’Ajuntament d’Igualada i així anem completant la nostra visió amb institucions i organismes de diferents àmbits: local i autonòmic.
CONVERSES AMB ULLS D’ALUMNE, 1a part: parlem amb Joan Cuevas, Director General d’Innovació, Digitalització i Currículum
A l’institut fem moltes hores de classe, de tant en tant fem sortides i experiments, cinc cops a l’any celebrem els dies temàtics i molt de tant en tant tenim visites de directors dels Serveis Territorials, Ajuntament o algun Director General… és a dir, aquelles persones amb qui nosaltres, els alumnes, no tenim cap mena de relació i que els veiem passejar per l’institut, això sí, en el nostre cas, sempre amb algun alumne ben mort de vergonya. Va ser en un d’aquests darrers supòsits que les ambaixadores vam conèixer a un director general, el senyor Joan Cuevas, en una visita al centre del passat mes de novembre, quan l’Alba i la Judit ens van demanar que sortissim de classe un moment i li vam explicar que som Escola Ambaixadora del Parlament Europeu i què fem nosaltres com a ambaixadores, per dir-li alguna cosa, perquè teníem totes molta vergonya. Ens pensàvem que seria una trobada d’un minut i que de seguida retornaríem a classe, però no. Ens va sorprendre que ell mostrés tant d’interès pel programa i ens va començar a fer un munt de preguntes, algunes de les quals, no vam ni saber respondre de vergonya que teníem. 
Superada la trobada, a la nostra reunió setmanal amb l’Alba, vam pensar que havíem tingut una conversa banyada per la vergonya i que ens havien quedat moltes coses per parlar, així que li vam demanar de poder-lo entrevistar i ens va acceptar la invitació. Preparar l’entrevista ens va costar molt: primer perquè no sabíem què preguntar i després perquè preguntàvem massa coses. Revisant l’entrevista una i altra vegada ens vam adonar que fins i tot fèiem preguntes repetides. Quan vam tenir l’entrevista a punt, vam agendar la trobada virtual i després d’uns quants reajustaments, vam poder-lo entrevistar. Aquí us deixem el buidatge que hem fet de l’entrevista (i que ens ha costat tant o més que escriure la pròpia entrevista), esperem haver sabut transmetre l’essència de la conversa:
El dia 2 de maig vam tenir l’honor de poder realitzar una entrevista al senyor Joan Cuevas, Director General d’Innovació, Digitalització i Currículum, direcció del Departament d’Educació encarregada d’impulsar i aplicar polítiques per la transformació educativa per tal d’assolir l’èxit educatiu en els alumnes del segle XXI. Vam entrevistar-lo la Jana Cabello, la Txell Espelt, la Jana Trull i la Jana Vila, acompanyades de la coordinadora Batxibac i responsable del programa EPAS, Alba Sala, el secretari de l’institut Xavi Patiño i la Judit Serra i Morera, directora del centre. Tenir tres professors amb nosaltres ens donava tranquil.litat perquè ens pensàvem que parlarien ells, però no va ser així: a l’hora de la veritat els professors no van obrir boca i vam treure les castanyes del foc nosaltres soles durant l’hora de connexió Teams que va volar parlant, però sobretot escoltant els consells i les paraules del Joan Cuevas. En una hora vam rebre una classe intensiva sobre educació, compromís social, sostenibilitat i oratòria perquè una de les coses que més ens va sobtar va ser la quantitat d’informació que ens donava, la profunditat de les reflexions i el bé que ho explicava tot plegat.
A partir de les preguntes plantejades ens va fer afirmacions que ens van fer pensar i que esperem que també us facin pensar a vosaltres. Va començar l’entrevista parlant de la importància que té avaluar l’impacte de les polítiques públiques, és a dir, assegurar-nos que els diners públics que estem gastant estan donant els resultats esperats. Cal incloure mètode científic d’anàlisi de les dades per poder avaluar els resultats de les polítiques. Els alumnes, en el fons, no som conscients de la quantitat de diners que s’inverteixen en nosaltres i a vegades donem per fet que un institut ha de tenir taules i cadires i que hi són perquè hi han de ser, però no pensem que algú les ha d’haver encarregat, comprat, pagat… i posades al seu lloc. I així, amb tot: els ordinadors, els professors, els conserges, el personal de neteja, les pantalles digitals… hi ha molts diners posats en la nostra educació i és molt important gestionar bé aquests diners.
Parlant d’aquest tema, ens va explicar la diferència entre “politics” i “policy”. El primer terme fa referència a com arribar al poder i el segon a la política pública. Ens va dir que aquesta segona vessant és la que a ell li interessa perquè busca detectar les necessitats de la gent per cercar la millor manera de resoldre els problemes i repensar allò que estem fent. El fet de participar a la política de manera activa i de ser-ne un agent, li permet ser un actor del canvi. Això el fa sentir-se orgullós de la feina que fa. A nosaltres ens va fer pensar molt i sobretot ens va fer adonar que ell pensa molt sobre les coses que fa i que nosaltres potser pensem poc amb les coses, som més impulsius, actuem, però hi reflexionem poc. A partir d’aquesta entrevista creiem que serem més conscients d’aquesta necessitat de valorar les coses i de pensar com es poden canviar i com nosaltres hi podem tenir un paper actiu.
Ens va explicar que l’Administració pública és un gran engranatge amb una inèrcia clara des de fa molt temps. Provocar que canviï no és fàcil, però cal repensar què fem i com ho f
em. Ens va dir que quan proposes el canvi i trenques la inèrcia, als humans a vegades ens costa i rondinem. És habitual percebre el canvi com una amenaça. No obstant, el Joan Cuevas ens va proposar veure el canvi com una oportunitat de canviar les coses i de lluitar perquè siguin millors per a la gent. Pensant en el nostre dia a dia, ens adonem que és veritat que els canvis ens costen: quan canviem de curs, els primers dies sempre ens sembla que els companys, l’aula, el tutor del curs passat eren millors que els d’enguany. Ens va passar el mateix amb les colònies: el primer dia ens semblava que les del curs passat havien estat millors (perquè ja les havíem viscudes completament) i quan es van acabar, ens vam adonar que una altra vegada, ens ho havíem tornat a passar molt bé.
Per acabar l’entrevista, vam demanar-li pel seu llibre, Transformar des de la política, i li vam demanar com l’havia escrit. Ens va explicar que va obrir unes anotacions al mòbil i que hi va anar posant coses, a partir d’aquí, va escriure el llibre en uns sis mesos. Ens va semblar una gran idea això de tenir anotacions recollides en algun lloc per després poder escriure. En realitat, no podem escriure si no sabem de què parlar. Li vam demanar que ens resumís el llibre en una frase i creiem que aquesta va ser la frase més difícil que li vam fer, però va dir que impulsar canvis necessita de quelcom més que bona voluntat: cal parlar, escoltar i treballar. Aquesta mateixa idea és la que va relacionar amb el nostre futur i ens va demanar que utilitzéssim allò que estàvem aprenent a l’escola per repensar el futur del nostre pl
aneta i, a petita escala, ens va demanar que siguéssim individus actius de la nostra societat tot connectant allò après a l’escola amb allò après fora de l’escola. També ens va donar el consell de no tenir por a fer canvis.
Finalment, vam tancar l’entrevista parlant sobre el nostre programa de les escoles ambaixadores del Parlament Europeu i de l’estudiant Erasmus que ens ha visitat durant dos mesos, aspectes que li van agradar molt perquè comenta que aporten noves experiències i que és molt positiu fer-ne. Ens va agradar molt poder-hi parlar i poder-li explicar el que fem a l’institut, en realitat nosaltres no érem ni conscient de l’important que són, de l’impacte que tenen en nosaltres i del que costen d’organitzar programes com els Erasmus+ o l’Escola Ambaixadora. A vegades, les coses que ens semblen molt petites, són molt importants. D’una trobada, gairebé per atzar un dia de novembre en una visita al centre, n’ha sortit aquesta gran conversa. Escrit en un article així, pot semblar una cosa petita, però ens ha costat molt dissenyar l’entrevista, ens ha costat molt escriure l’article i ens ha fet pensar molt. Gràcies per aquesta conversa que ens ha fet pensar tant sobre la nostra educació i tots els agents i institucions implicats. També ens ha servit per entendre moltes coses i per veure que els polítics no són persones d’un altre planeta i que poden ser persones properes i atentes. Ens va soprendre, i en algun moment ens va fer patir i tot, que una entrevista que havia de durar màxim mitja hora per la seva agenda, es va convertir en una conversa d’una hora i que superada la vergonya inicial, vam acabar parlant amb ell com quan parlem amb qualsevol professor.
Jana Cabello, Jana Trull, Jana Vila, Txell Espelt, amb el suport d’Alba Sala, Xavi Patiño i Judit Serra
Comentaris recents