1r de batxillerat reflexiona sobre l’obra de Mercè Rodoreda

00carme.sola16/10/21  

El 10 de setembre els alumnes de 1r de batxillerat vam veure l’obra Quanta quanta guerra…, una adaptació teatral de la novel·la de Mercè Rodoreda feta per Biel Rossell i Pep Farrés.

L’obra Quanta quanta guerra… explica la història de l’Adrià Guinart, un jove de quinze anys que s’escapa de casa per anar a la guerra.

Fuig i camina sol pel món, adonant-se de la seva realitat, forà de la seva vella casa situada en un dels barris de Barcelona, on es troba tan empresonat. En la seva trajectòria es creua amb diversos personatges, entre ells l’Eva, de la qual s’enamora perdudament.
Em van cridar l’atenció diversos aspectes de l’obra, principalment la forma artística en què representen el que passa dins del cap de l’Adrià, mitjançant la música i el diàleg, i com aconsegueixen representar els personatges que van dialogant amb l’Adrià d’una manera tan diferent. A més a més, cal parlar de la gran escena de les màscares ja que em va deixar reflexionant durant una bona estona, fins que vaig arribar a la conclusió que l’escena representava la fi de la joventut de l’Adrià, no perquè ja no fos jove sinó perquè a la guerra havia vist tantes coses que el nen que portava dins havia mort, i ho demostra enterrant la màscara junt amb el fill mort de la viuda.
Clàudia Domènech Torralba  – 1r Batxillerat B

Quanta, quanta guerra és un espectacle que es va celebrar el passat dijous 23 de setembre a l’Ateneu d’igualada, l’obra va ser realitzada per en Biel Rossell i en Biel Serena a càrrec també de Farrés Brothers, la novel·la original va ser escrita per Mercè Rodoreda.

La trama principal de l’espectacle tracta sobre un noi jove que decideix anar cap a la guerra en cerca de noves experiències, perquè sempre s’avorria a casa seva. Durant tot aquest trajecte li passen una successió de fets, com per exemple que un company li dona un collaret i li diu que el protegirà, s’enamora, coneix a gent nova, etc.

Personalment aquest espectacle m’ha semblat molt diferent ja que va ser en un espai reduït, això va fer connectar molt més l’espectacle amb el públic. També em va semblar molt interessant que els actors fossin d’una edat molt similar a la nostra, ja que en la novel·la el protagonista és un adolescent. Van utilitzar molt poca escenografia i això va ser una cosa molt inusual, en comparació al teatre clàssic al qual estem acostumats.

Roger Trull – 1r Batxillerat A