Rusiñol i Dickens. “L’alegria que passa” i el “Conte de Nadal”. Dues adaptacions de textos teatrals que el nostre alumnat de les optatives de teatre escenifiquen amb l’acompanyament musical dels nois i noies de les optatives de música.
A “L’alegria que passa” hi trobem, d’una banda, la gent del poble: són la prosa, són els del “sempre s’ha fet així”. El contrapunt són els artistes, bohemis i despreocupats: la poesia. La xarnera és en Joanet, que avorrit de la vida monòtona del poble, s’enamora de l’estil de vida dels artistes. Vol i dol, però, i la decisió no és fàcil.
Temes musicals costumistes, com “El meu poble” de Txarango, acompanyen l’ambientació inicial del relat, mentre que cançons tristes, però esperançadores – hem escollit “Fix you”, de Coldplay- consolen en Joanet quan se sent confós i desemparat.
El conflicte entre l’artista i la societat, que Rusiñol va voler retratar en la seva obra simbolista, és el rerefons del relat.
En vigílies de les festes nadalenques, és ja un clàssic escenificar el “Conte de Nadal”, de Charles Dickens. La desfilada dels tres esperits – el del Nadal passat, el del Nadal present, i el del Nadal futur – catalitza el canvi que fa Ebenezer Scrooge, que evoluciona des de l’ésser més garrepa i misantrop cap a un personatge amb una empatia que el fa connectar, després d’un bon sotrac, amb la realitat.
El repertori musical escollit per a les nostres funcions és eclèctic: Nadales nostrades com “El rabadà” coexisteixen amb nous clàssics com “Quan somrius” i amb originals i preciosos temes. “Estimo el Nadal”, d’Antoni Tolmos, és una joia que ens serveix amb safata el compositor lleidatà: comparteix a la xarxa les bases musicals, a punt per cantar.
Ens hem atrevit, també, a interpretar un fragment sui generis de l’esplèndid tema de Dream Theater, “The spirit carries on”, un fragment del “Vaig aprendre” del musical El petit príncep i un fragment de “De bonesh”, d’Oques Grasses.
L’alumnat de segon i tercer d’ESO és valent. Traspassar la línia del públic i pujar a escena és atrevit, i fer-ho amb delit, il·lusió i ganes d’aprendre és encara més valuós. Enhorabona, nois i noies!
Seguirem treballant en la tria de nous reptes per al segon tram del curs.
Unir tradició i modernitat és el fil conductor d’aquesta tria teatral i musical, i és, alhora, la metàfora de la nostra missió com a educadors.
Podeu veure clicant a l’enllaç un enregistrament de la interpretació del “Conte de Nadal”, de Charles Dickens
