EL DIA DE LA PAU
Avui, 30 de gener, celebrem el Dia de la Pau.
No és només una data al calendari ni una paraula abstracta.
És allò que ja viu entre nosaltres – en els gestos, en les mirades, en les converses.
I allò que podem mantenir cada dia.
Vivim en un món molt divers.
Un món de cultures, llengües, tradicions i històries diferents.
De vegades aquestes diferències ens semblen complexes,
altres vegades – poc habituals.
Però és precisament en aquesta diversitat on ja existeix valor i una continuïtat viva.
Les persones sovint canvien de país.
De vegades – per circumstàncies vitals difícils.
Altres vegades – per una crida interior, a la recerca de noves experiències, d’una llar o d’un
futur.
Quan ens traslladem, portem amb nosaltres el nostre codi cultural, els nostres hàbits, la
nostra memòria i les nostres arrels.
I aquí és especialment important un equilibri delicat.
Mantenir la pròpia identitat i respectar qui ets.
I alhora – relacionar-te amb obertura i respecte amb la cultura, les normes i les tradicions del
país que t’ha acollit.
És precisament en aquest respecte mutu on neix la veritable convivència.
Sí, avui dia hi ha moltes notícies tensades i titulars cridaners.
De vegades reforcen la sensació de separació, fins i tot entre persones que mai no s’han
conegut.
I en aquests moments és especialment important recordar que la vida real sempre és més
àmplia i més càlida que qualsevol flux informatiu.
Tenim la possibilitat d’escollir.
Escollir no la por, sinó l’interès.
No el judici, sinó el respecte.
No el tancament, sinó el diàleg.
Podem construir murs.
O podem construir ponts.
I molt sovint aquests ponts ja existeixen – en converses quotidianes, en un somriure, en la
voluntat d’escoltar l’altre.
Cada vegada que escollim la comprensió,
cada vegada que ens permetem veure en “l’altre” primer de tot una persona,
fem un pas petit però molt real cap a la pau – aquí i ara.
Amb què m’agradaria deixar-vos avui?
No tenir por de les vostres sensacions ni dels vostres dubtes.
Si al vostre costat hi ha algú que sembla “diferent” o poc habitual – proveu de somriure,
d’iniciar una conversa, de conèixer-lo una mica millor i de fer-vos amics.
Molt sovint és just en aquest moment quan neix la confiança i la por es dissol per si sola.
Mantenir la compassió i el respecte.
Perquè davant vostre hi ha, abans que res, una persona- amb el mateix cor i la mateixa
ànima.
I sovint descobrim que tenim molt més en comú que diferències.
I, potser, el més important – donem suport a allò de bo que ja existeix entre les persones.
Tanquem les esquerdes, en lloc d’ampliar-les.
Cuidem els ponts entre cultures, llengües i històries.
Com va dir una vegada Muhammad Ali:
«La vida és millor quan construeixes ponts entre les persones, i no murs».
Sofiia Abdulloeva de 1r B de BTX
