El dia 15 de març els alumnes de 4t vam realitzar el nostre viatge de final de curs. A les vuit del matí vam pujar a l’autocar i després d’un trajecte d’aproximadament una hora vam arribar al primer poble, en el qual faríem les primeres dues aventures que ens esperaven. Després d’equipar-nos amb roba més còmoda per fer les activitats, els monitors -els quals ens vam acompanyar durant tota la nostra experiència- van dividir els alumnes ens dos grups.
Trobareu més fotos al Facebook de l’Institut.
El primer grup ens vam dirigir a l’activitat d’espeleologia. Aquesta consistia en fer un petit trajecte per la muntanya fins a arribar a una cova natural. Un cop vam arribar a la cova, ens hi vam endinsar, amb la supervisió d’un dels monitors, i vam gaudir d’una màgica experiència on tots vam oblidar la decència per poder arrossegar-nos entre angostes parets i camins. Un dels punts més memorables d’aquesta experiència va ser quan el monitor ens va demanar que féssim silenci. En aquell moment vam poder gaudir d’una oportunitat única i impossible de trobar a la ciutat, el silenci. Com que no estàvem acostumats al silenci absolut, va ser una experiència colpidora en què un ambient d’excessiva tranquil•litat va embolcallar-nos formant així una atmosfera màgica i plaent. En arribar al final de la cova vam baixar individualment a una zona on hi havia una deu d’aigua totalment cristal•lina. Per a molts, va ser una de les experiències més memorables de tot el viatge. Un cop vam tornar de la cova ens esperava la segona activitat, orientació. Aquesta consistia en fer grups de cinc persones i trobar diferents punts dispersats per tot el poble amb l’ajuda d’un mapa. El més interessant i curiós d’aquesta activitat va ser poder presenciar les diferents parts del poble i fer autèntic testimoni de la pau i puresa que ens envoltava a cada racó en comparació a la saturació i intoxicació de la vida a la ciutat.
Després d’acabar les activitats vam marxar del poble per finalment arribar a l’aparthotel on ens allotjaríem les dues nits del viatge. Aquest es trobava al poble francès de Bourg-Madame. La següent sorpresa que ens esperava van ser les habitacions. Tots els companys estàvem meravellats en presenciar que totes eren pràcticament pisos amb tot el que un habitatge requereix. Després d’instal•lar-nos a les nostres respectives habitacions vam sortir cap a Puigcerdà, un poble proper al qual vam arribar caminant i on es trobava la major concentració d’establiments comercials. Després que tots passegéssim per tots els carrers i carrerons i pel seu meravellós llac, vam trobar-nos a la plaça per tornar a continuació a l’hotel on ens esperava el sopar. Per finalitzar el dia vam fer l’activitat del Singstar. Aquesta consistia en fer competicions de cant entre nosaltres i aconseguir la millor puntuació. Tots ens ho vam passar molt bé i vam riure molt, va ser una gran forma de posar fi al primer dia de la nostra convivència.
Al matí següent ens vam aixecar a dos quarts de vuit per esmorzar i continuar amb la següent aventura. Aquesta vegada ens tocava l’activitat de trekking per la plana de Cerdanya. Vam fer un recorregut a través d’un paisatge realment imponent degut a la situació de la vall. A dreta i esquerra teníem camp que arribava fins on els ulls no poden arribar a veure i de fons una imatge majestuosa de les muntanyes nevades de la serralada pirinenca. El recorregut ens feia travessar un petit poble que s’ajustava al significat més pur de la paraula rural. Finalment, al final del trajecte vam arribar a un llac on hi havia ànecs i cignes. Tots vam aprofitar per fer centenars de fotografies, tant als animals com al paisatge. Després de fer el mateix recorregut de tornada, vam arribar a l’hotel per dinar i preparar-nos per a les següents activitats.
Els monitors ens van portar a un camp de futbol on ens dividirien una altra vegada en dos grups. El primer vam fer diferents jocs relacionats amb el control de l’equilibri. Va ser molt divertit veure que poques persones aconseguien realitzar exitosament els diferents jocs. La segona part de l’activitat consistia en diversos jocs de cohesió en els quals ens dividien en dos grups i havíem de competir en curses ideades per treballar la coordinació i el treball en equip. Aquesta part de l’activitat va ser molt més entretinguda pel fet que competíem fent coses que mai hauríem imaginat fer davant dels altres companys i companyes de classe. Amb cada activitat que fèiem i amb la convivència a l’hotel anàvem estrenyent les relacions que ja teníem de per si.
Després d’arribar a l’hotel i havent sopat, ens esperava l’última activitat del segon dia. Per a uns era una de les activitats més desitjades i per a altres era una activitat que se la podien saltar sense cap problema. El cas és que la discoteca va ser una de les activitats més recordades per a tots perquè ningú ho va passar malament, al contrari, tots vam gaudir de l’ambient i com a mínim les persones que es mostraven indiferents vam riure tant com els que estaven més emocionats. Així es va tancar la nit del segon dia, amb rialles, companyonia i uns vincles que cada vegada quedaven més reduïts en amistats que es formarien en aquells dies.
Finalment, l’arribada de l’últim dia ens va obligar a aixecar-nos amb antelació per fer les maletes i netejar les habitacions abans d’anar a esmorzar. Vam tenir un despertar especial, havia nevat durant tota la nit i quina va ser la nostra sorpresa i goig al contemplar tots aquells paratges nevats. El trajecte amb autocar fins al nostre destí, l’estació d’esquí de Porté, fou tot un espectacle d’immensitat i de blancor. Tots miràvem embadalits per les finestres i aquella alegria i pau interiors continuaria amb les activitats a la neu. L’arribada a l’estació d’esquí va ser màgica gràcies al majestuós paisatge nevat. Per a alguns era el primer contacte real amb la neu, i això va fer que fos més significatiu i emocionant per a ells. El primer que van fer els monitors en arribar, va ser explicar-nos detalladament les activitats que realitzaríem, després ens van separar en dos grups. El primer grup vam fer l’activitat de construcció d’un iglú. En aquesta activitat vam aprendre com construir un iglú i vam aconseguir fer-ne un que era totalment estable. Ens ho vam passar estupendament perquè al mateix temps que fèiem l’iglú, jugàvem amb la neu entre nosaltres. L’ambient de pau i amistat ja era un fet. L’activitat que li corresponia a l’altre grup era l’excursió amb raquetes per la muntanya. Tot i que per a alguns va ser un trajecte feixuc, l’activitat va acabar agradant a la majoria de persones gràcies a les espectaculars vistes i la serenitat que es trobava a dalt de la muntanya.
Amb aquestes extraordinàries experiències a la neu, va concloure la nostra visita a Porté i va ser hora de finalitzar el viatge. Fàcilment es podia presenciar la pena en els nostres rostres cansats. Un sentiment de tristesa ens arribava a tots en pujar a l’autocar. Mai hauríem dit que aquells dies de convivència ens unirien tant com ho havien fet. Tothom s’emportava records valuosos, els quals pintarien en un futur la imatge d’un curs que provocaria l’enyorança per aquells companys que van formar un vincle molt més fort sense que ningú ho narrés.
Rolando Sánchez
