Castell Cartoixa de Vallparadís

El divendres 7 de juny, els alumnes de 2n van visitar el castell Cartoixa de Vallparadís, dins de les activitats del treball de síntesi dedicat al món medieval.

La primera notícia de la construcc ió d’una fortificació prop del torrent de Vallparadís data de principi del segle XII. Berenguer Sanlà i la seva esposa Ermessenda van adquirir al compte de Barcelona, Ramon Berenguer III, la propietat on van construir la seva residència senyorial.

El castell formava part d’una quadra, territori amb jurisdicció pròpia, que comptava amb una casa forta, un nombre de focs reduïts i un senyor amb drets limitats pel poder d’un altre superior. Els detentors de les quadres solien ser, en els segles XII i XIII, feudataris dels senyors de rang superior, per la qual cosa eren considerats cavallers i gaudien d’una certa autonomia.

La quadra de Vallparadís comprenia una petita extensió de terres de quatre quilòmetres de llargada i d’una amplada reduïda i irregular. Es trobava localitzada a l’est de les Esglésies de Sant Pere, entre el torrent del mateix nom i l’actual riera de Les Arenes. Segons Salvador Cardús, va néixer amb Berenguer Sanlà i comptava amb vuit focs. Després de la pesta negra (1359) sols en restaven quatre.

El castell va pertànyer a família Sanlà, que adoptà el cognom de “Terrassa”, fins al 1344.

Blanca de Centelles, filla de Bernat de Centelles i Saurina de Terrassa, va manar construir el mas de la Castlània (inici s. XIV), residència del recaptador de l’impost de la Castlània i posteriorment, de les rendes de la cartoixa. L’edifici presentava una torre circular adossada a la masia decorada amb elements gòtics.

El 1345 Blanca de Centelles va cedir els seus dominis de Vallparadís a l’orde religiós de la cartoixa d’Escaladei i de la seva filial de Sant Pol de Mar. El castell es va convertir en monestir cartoixà conegut amb el nom de Sant Jaume de Vallparadís.