|
Divendres va ser un gran dia. Un jove anomenat Manjot Singh va llicenciar-se en medicina a la Universitat de Girona. El noi va arribar a Arbúcies, on ja hi vivia el seu oncle, quan tenia 13 anys. Parlava panjabi, o sigui que el van posar de cap a l’aula d’acollida de l’IES Montsoriu, on va començar el 3r d’ESO. De més gran, va treballar de paleta, de flequer, de fuster i de cambrer als estius, perquè tenia un somni: ser metge. Divendres va recollir el títol, acompanyat dels seus mestres d’Arbúcies, que ploraven. Ara estudiarà el MIR, i potser serà cardiòleg. Aquesta història parla, esclar, del talent i del sacrifici d’en Manjot i de la feina admirable de tants professors. I parla de Catalunya, un país on els somnis encara són possibles. |
 |
