Alcem la veu contra la violència masclista

Avui, 25 de novembre, alumnat i professorat ens hem organitzat per alçar la veu contra la violència de gènere, donant-li visibilitat a un problema continu i generalitzat envers el qual hem de lluitar fins erradicar-lo.

Després de més de dues setmanes organitzant l’acte d’avui, podem dir que estem orgulloses i orgullosos de la implicació de l’alumnat, el respecte que han mostrat i l’organització per part del professorat.

Fer un acte com aquest en el context de la pandèmia no és fàcil. Ens agradaria poder ajuntar-nos, projectar continguts colpidors, veure’ns les cares, recolzar-nos amb la mirada, escoltar-nos en la presència i l’essència, però no podem fer-ho. Tot i això, ho hem aconseguit: hem obert portes, oïdes i cors a la lluita contra la violència masclista. Cinc noies i un noi, representants de la comissió de coeducació, han llegit el manifest a través de la megafonia del centre entre les 10:45 i les 11:00h del matí. Han fet una lectura conscient i calmada, amb intensitat, però continguda, perquè el missatge arribés clar i concís a tot l’alumnat del centre, que es trobava esmorzant a les aules amb les portes obertes i el manifest projectat a la pantalla de la classe. Aquest manifest ha estat confeccionat a partir de totes les aportacions que hem rebut a la “Bústia reivindicativa”; nois i noies compromesos que ens han fet arribar les seves preocupacions, queixes i propostes respecte la lluita contra la violència de gènere, especialment, contra la violència envers la dona, que seguim patint com una llosa arrossegada històricament, però també contra altres violències que, tot i no ser contra les dones, promouen una perspectiva i una societat patriarcal.

També hem d’agrair l’esforç d’alguns professors, que han posat el seu granet de sorra animant l’alumnat a fer les seves aportacions, ja fos escrivint algun missatge per a la bústia reivindicativa o elaborant cartells i pòsters per decorar el centre amb imatges i històries de dones lluitadores o “memes” feministes.

Tota aquesta feina ens ha ajudat a obrir els ulls a les generacions que vénen, les nostres alumnes i els nostres alumnes. Perquè seran elles i ells les persones que canviaran el nostre futur, que faran de la nostra societat un món plural, respectuós i lluitador, on cadascú podrà fer ús del seu criteri per decidir la seva identitat i respectar l’espai dels altres, acompanyant-los i recolzant-los davant la intolerància i/o l’atac gratuït. Ja ho hem dit: l’orgull ens envaeix.

Al torn de tarda amb els cicles formatius també s’ha fet lectura del manifest a les 18:45 i s’ha implementat altres diverses accions, en què han estat partícips més actius l’alumnat d’Integració Social. Gràcies a tot l’alumnat del centre, a totes les tutories i professorat que ha estat més activament partícips de la reivindicació.

Podcast Ràdio INS Montserrat Roig. Manifest 25N

Us compartim un recull de les imatges del dia.

 

 

 

 

 

Gràcies a tots i totes.

Alcem la veu, alcem els punys, lluitem-hi! #25N #EnsAfectaATotes #ProuViolènciesMasclistes #AutoorganitzacióFeminista.

 

MANIFEST 25N

Avui, dimecres 25 de novembre, hem decidit llegir un manifest de denúncia per protestar en contra de tots aquells actes de violència masclista que patim quotidianament. Si creieu que ara exposarem dades, estadístiques o percentatges d’estudis que s’esmenten un cop a l’any i després passen desapercebuts, us equivoqueu. Hem decidit prendre la paraula per posar en evidència les violències que afecten les persones que formem part d’aquest institut, així que pareu les orelles i obriu la porta de les vostres consciències. Ha arribat el moment de manifestar què ens molesta, és hora de visibilitzar com ens afecta aquest malestar i de trobar una manera col·lectiva d’unir forces per construir un entorn lliure de violències.

Volem deixar de tenir por quan tornem soles a casa, quan sortim vestides com ens dona la gana, quan no us seguim el joc amb les vostres brometes bandarres. Estem fartes de suportar opinions sobre els nostres cossos, perquè no necessitem els vostres comentaris per saber-nos ben lliures i ben rebels. Tenim la llibertat de mostrar la nostra sexualitat com el nostre desig ens demana i no teniu dret a fer-la circular sense el nostre permís a les xarxes.

Si ens tallem els cabells o ens els deixem llargs, si portem pèls a les cames, taquem de regla els pantalons o portem faldilla curta i samarreta arrapada, les nostres eleccions no necessiten la vostra aprovació. No som un aparador de gangues. No ens calen les vostres actituds de “malote”, així que, guardeu-vos els insults i reviseu la vostra masculinitat, que per molt que us cregueu els reis del trap, no som les vostres “babys” esperant que ens vingueu a rondar. Hem encès la flama de la revolta i res no ens aturarà.

Que quedi clar que tampoc no hem vingut a disculpar-nos per ser llestes, decidides i valentes, ens sap greu si això no estava en els plans del patriarcat, però, si aquesta societat no aprecia la nostra vàlua, haurem d’inaugurar una nova era que reconegui el nostre potencial, els nostres drets i les nostres llibertats igual que ho fa amb els nostres companys.

Guardeu-vos aquells insults que us omplen la boca quan algú se surt de la norma. Ser un noi efeminat és una altra manera de representar la masculinitat, no és cap símptoma de debilitat. No cal que em diguis “marica” per menystenir-me, aprèn a relacionar-te amb la resta d’una forma sana i potser redescobriràs noves maneres d’estimar-te. Tampoc no necessito que em diguis “machorra” si porto una estètica que consideres masculina, a veure si te n’adones que els rols de gènere estan passats de moda. La diversitat d’expressions i la llibertat s’agafen sempre la mà, no les vulguis separar.

Aquestes vivències que acabem d’exposar no són casos aïllats protagonitzats per persones desconegudes que han tingut aquestes experiències de forma anecdòtica. Estem parlant dels nostres companys i companyes, que són persones amb qui compartim rialles, complicitats, pors, inseguretats, experiències que ens fan créixer i que ens ajuden a construir la nostra identitat. Per aquest motiu, deixem ben clar, ara i aquí, que aquest institut no tolera els actes d’injustícia i que posa full d’incidència a les violències masclistes!

El Montserrat Roig es pinta a partir d’avui de color violeta i no serà flor d’un dia, sumarem forces i acolorirem entre tots i totes un nou horitzó on el respecte, la tendresa i la sororitat siguin la marca de la casa, el 25 de novembre, i tots els dies de l’any!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>