Montserrat Roig coneixia molt bé la novel·la francesa i va fer alguna incursió en el món del teatre, com el monòleg Reivindicació de la senyora Clito Mestres, estrenada al Teatre Romea el 1991.
- La plupart des élèves de français du Lycée Montserrat Roig de St. Andreu de la Barca sont allés au théâtre de Sants (mardi 6 février 2024) pour regarder la pièce Emilia arrive à Paris. Une adaptation moderne en français d’une série très populaire sur Netflix.
| SCÈNE I – A (L’appartement)
LUC: Émilie Rodríguez ? EMILY: Sí? LUC: Salut, moi, c’est Lucien, de l’agence. Je vous fais visiter votre appartement tout de suite. Venez, c’est par ici. Vous étiez déjà venue à Paris avant ? EMILY: Eh ? LUC: Première fois à Paris ? EMILY: Ah, oui, oui, première fois. LUC: “Si six scies scient six cyprès, six cents six scies scient six cent six cyprès” EMILY: Quoi ? Pardon… Je ne comprends pas… LUC: Ne vous inquiétez pas, je plaisante. C’est un vire-langue classique français… Voilà ! Votre appartement. Le salon-cuisine, la salle de bain, la chambre… Qu’en pensez-vous ? EMILY: Oh! C’est… c’est très… no sé. LUC: Joli ? Accueillant ? EMILY: Oui, oui,… todo esto. |
 |
- Grècia també està present al centre:
El dia 9 de febrer és el dia de la llengua grega. Per celebrar-lo, l’alumnat del projecte d’excel·lència va preparar un mural amb paraules catalanes que provenen del grec i l’alumnat de Grec de 1r de batxillerat va fer una paradeta de punts de llibre on escrivien el nom de qui venia amb l’alfabet grec.
| Fragment 31 de Safo:
φαίνεταί μοι κῆνος ἴσος θέοισιν ἔμμεν᾽ ὤνηρ, ὄττις ἐνάντιός τοι ἰσδάνει καὶ πλάσιον ἆδυ φωνεί- σας ὐπακούει
καὶ γελαίσας ἰμέροεν, τό μ᾽ ἦ μὰν καρδίαν ἐν στήθεσιν ἐπτόαισεν· ὠς γὰρ ἔς σ᾽ ἴδω βρόχε᾽, ὤς με φώναι- σ᾽ οὐδ᾽ ἒν ἔτ᾽ εἴκει,
ἀλλά κὰμ μὲν γλῶσσα <μ᾽> ἔαγε, λέπτον δ᾽ αὔτικα χρῳ πῦρ ὐπαδεδρόμηκεν, ὀππάτεσσι δ᾽ οὐδ᾽ ἒν ὄρημμ᾽, ἐπιρρόμ- βεισι δ᾽ ἄκουαι,
κὰδ δέ μ᾽ ἴδρως ψῦχρος κακχέεται, τρόμος δὲ παῖσαν ἄγρει, χλωροτέρα δὲ ποίας ἔμμι, τεθνάκην δ᾽ ὀλίγω ᾽πιδεύης φαίνομ᾽ ἔμ᾽ αὔτ[α·
ἀλλὰ πὰν τόλματον ἐπεὶ †καὶ πένητα† |
Traducció d’Eloi Creus:
Em sembla que és com un déu aquell home tant és qui sigui, que et seu a la vora i, gairebé tocant-te, escolta com dolça li parles i com li rius, coqueta. De debò, això em regira el cor, que el pit m’esqueixa, perquè si un sol instant et miro, em quedo sense paraules. S’entortolliga la llengua i el cos me l’inunda, de cop, un foc eteri i als ulls se m’hi ha posat un tel i em brunzen fort les orelles! La suor freda em regala i tremolo tota jo i perdo els colors com quan l’herba s’asseca, i sento que no em queda gaire temps per morir-me. Però a tot t’has d’atrevir… |
- Una altra visita, en aquest cas d’una escriptora que, des de fa anys, és habitual al centre: Ana Alcolea (Saragossa, 3 de març de 1962). Va venir el dimarts 13 de febrer per fer una xerrada sobre el llibre que els alumnes de 4t d’ESO havien llegit durant el primer trimestre: Donde aprenden a volar las gaviotas. L’Ana, que durant una part de l’any viu a Noruega, ens va explicar que la llavor del que s’explica a la seva novel·la la va trobar en un búnquer de la Segona Guerra Mundial que hi havia prop de casa seva i també ens va parlar sobre el seu procés d’escriptura. Al final, l’escriptora va respondre les preguntes dels alumnes i els hi va dedicar alguns llibres.
| “Los huesos de esta gaviota dicen que para vivir hay que arriesgarse. La vida es aprender, estamos aquí para eso, como las gaviotas. Vivir es peligroso, es cierto. Pero un pájaro no puede quedarse eternamente en su nido, tiene que volar; si no, no sería un pájaro. Esta gaviota ha muerto en su intento por vivir. La vida y la muerte no son más que dos caras de la misma moneda. Una acaba donde empieza la otra, como los caminos. Su vida terminó aquí. Se acabó su ciclo. Es la vida…”
Fragment de Donde aprenden a volar las gaviotas (2007, Anaya) |
 |
- Més teatre, ara en anglès: Our 3rd ESO students went to the theatre to watch Dracula in English this month. Aquest espectacle va incloure moments interactius que van motivar al nostre alumnat a comunicar-se en anglès. Va ser el divendres 16 de febrer a l’Escola Joan Pelegrí del barri de Sants de Barcelona
 |
RENFIELD: You’re welcome, headmaster. You know I always report cheating, absences, and any reason to fail the rest of the students.
DRACULA: Well, done, Reinfeld. If you’re loyal to me, I might pass you in the final exam, in June. I want you by my side. RENFIELD: Thank you, oh, thank you, my lord. DRACULA: Now tell me, what news do you bring? RENFIELD: I brig… dangerous news, headmaster. DRACULA: Ah, Renfield… Nothing has disturbed the peace of Bistriz High School since September. What happened? RENFIELD: It’s the new student, headmaster, the one from London. DRACULA: Ah, yes…What was his name? Harker… RENFIELD: Jonathan Harker, sir. I must warn you about something. He… doesn’t have any social media accounts. DRACULA: That’s impossible. |
- El dimarts 20 de febrer els alumnes de filosofia i francès de 4t d’ESO van assistir a la lectura “Bruixes i dones fosques”, a càrrec de de Montserrat Mercader, dins del programa “Clàssics a les aules/En veu alta” de la Institució de les Lletres Catalanes.
En els territoris de parla catalana trobem un munt de llegendes protagonitzades per dones amb poders extraordinaris. Les més populars són les bruixes, anem on anem, segur que trobarem qui ens en pugui explicar una història. Si se’ns acut passejar vora rius o llacs a les nits haurem de vigilar: són plens de goges, boniques i sensuals, però alhora capaces de fer-ne de tots colors. I, si busquem una mica més, també trobarem dames tan poderoses que poden ajudar-nos si ens portem bé, o venjar-se si no ho fem.
- Finalment el dimarts 27 de febrer vam una trobada amb Care Santos, autora de Mentida, la novel·la que els alumnes de 3r estan llegint durant aquest trimestre. Santos va explicar un dels aspectes més sorprenents de la història: la vida als centres de menors. Jordi Milian, de Ràdio Sant Andreu de la Barca, va aprofitar la visita per entrevistar-la.
Vaig escriure-li un missatge de seguida:
Hola, cas perdut! Només t’escric per dir-te que gràcies a la teva recomanació ahir a la nit vaig començar a llegir El vigilant en el camp de sègol i em té enganxadíssima. Em penso, però, que a mi no m’agradaria conèixer el seu autor i encara menys el desastre del protagonista. Em cau força malament, aquest Caulfield, i ja soc a la pàgina 133. I també em fa una mica de por: Per què dius que t’hi assembles? ja sé que dius que no val la pena explicar res a ningú, però a mi m’agradaria que m’ho expliquessis, perquè de debò m’interessa saber-ho. Espero la teva resposta, Holden. Abraçades, Xènia.
Oi que és una manera ben poca-solta de començar una història? De vegades, la vida és ben poca-solta.
Departaments de llengües
