ELECTRÓ

Aquesta paraula procedeix del grec ἤλεκτρον, que significa àmbar.

En física, l’electró (símbol e-) és una partícula elemental amb una càrrega elèctrica elemental negativa. La càrrega elèctrica de l’electró també és una càrrega elemental, és a dir, és la més petita que existeix amb signe negatiu. Els electrons es disposen en diferents orbitals al voltant del nucli dels àtoms.

Els grecs antics ( com el filòsof i matemàic Tales de Milet) es van adonar que l’ambre atreia petits objectes quan se’l fregava contra el pèl dels alguns animals.

Juntament amb el llamp, aquest fenomen és una de les primeres experiències conegudes dels humans amb l’electricitat.

El científic anglès William Gilbert ( 1544-1603)  va definir el terme «electricus» per referir-se a la propietat d’un objecte d’atraure petits objectes després de ser fregat.

Tant les paraules «elèctric» com «electricitat» deriven del llatí «ēlectrum», que al seu torn prové de la paraula grega «ήλεκτρον» («ēlektron»), que significa ‘ambre’.

L’existència de l’electró va ser postulada pel físic irlandès G. Johnstone Stoney com una unitat de càrrega en el camp de l’ electroquímica. Fou descobert per Joseph John Thomson l’any 1897 en el Laboratori Cavendish de la Universitat de Cambridge.

Lina Vilamitjana