ELS REFUGIATS 2n ESO
Durant unes setmanes, a l’hora de tutoria hem parlat de les persones que han de fugir de la guerra de Síria per salvar la seva vida. Són famílies senceres o persones com nosaltres que han decidit marxar del seu país perquè allà no poden viure amb normalitat a causa dels conflictes armats.
Vénen cap a Europa perquè pensen que aquí els acollirem, els donarem asil i podran viure millor mentre no puguin tornar al seu país.
Molts han vingut al llarg del darrers mesos a través de Turquia, han entrat per Grècia i han seguit la ruta fins a països nòrdics on els han acollit.
Però tot i que els països europeus van dir que donarien asil a moltes persones, en realitat no han complert la promesa sinó que han signat un acord amb Turquia per tal que els refugiats es quedin en aquest país.
Actualment un gran nombre de refugiats mal viuen en camps a Grècia, entre ells el d’Idomeni al costat de la frontera amb Macedònia que ha quedat tancada per ells.
A la classe hem vist un reportatge, hem fet un mapa del Mediterrani per situar-nos i ha vingut la Lluïsa Molinas a explicar-nos la seva experiència com a cooperant voluntària al camp de refugiats de Idomeni durant la passada setmana santa.
Al final, hem escrit allò que hem après amb aquesta activitat i també allò que pensem sobre el tema. Aquests són els nostres pensaments:
He après que hi ha molta gent lluitant per la seva vida i que hi ha països que no els volen ajudar.
Els refugiats viuen en unes condicions molt precàries i difícils per tenir una vida sana.
La meva opinió sobre això es que si jo pogués, quan sigui gran voldria ajudar perquè a qualsevol li podria passar això.
He après perquè ha començat la guerra, que és perquè el president no vol deixar el càrrec i va treure els tancs al carrer, i això va esdevenir el començament de la guerra ja que la gent es va armar i estant lluitant entre ells, a més ha aparegut nous grups de guerra com els de l’estat Islàmic.
Els refugiats no tenen domicili, només viuen en tendes de campanya, tampoc tindrien menjar sinó fos per les ONGs que els hi porten aliments, roba, mantes, etc.
Penso que els tindríem que acollir perquè nosaltres si estiguéssim en la mateixa situació, no ens agradaria que ens tanquessin les fronteres i que ens fiquin en un camp on hi hagi porta i no hi hagi llibertat.
Entre tots podem fer que obrin les fronteres!
No massa gent s’informa sobre aquest tema així que si aconseguim informar a tota aquesta gent aconseguirem canviar moletes ments.
A vegades nosaltres plorem perquè no tenim una cosa que volem, sense adonar-nos que hi ha persones al món que no tenen o han perdut a la família i amb tot i això somriuen quan els donen una peça de roba, una joguina o menjar.
Jo no sabia res dels refugiats fins que ens ho van explicar a classe.. jo quan miro les notícies i quan posen imatges o petits vídeos dels refugiats , canvio de canal perquè em fa molta pena veure això. M’agradaria ajudar-los, però ara mateix no puc fer-hi res.
Amb aquestes quatre sessions he après que hi ha molta gent que necessita ajuda i que nosaltres d’una forma o altra els podem ajudar.
On més vaig aprendre va ser a la xerrada. La Lluïsa ho va explicar tot molt bé. Em van quedar ganes d’anar a ajudar.
Alguns de Síria s’han hagut de quedar a casa seva o els han matat per culpa de no tenir diners per marxar.
He après que s’ha de ser més solidari i no tant egoista. Ells necessiten per viure, les seves cases ja no hi són.
Espero que d¡aquí un temps se solucioni i tothom pugui ser igual.
La gent dels països que viuen bé haurien de demanar que els refugiats poguessin venir en els seus països.
Si ens passés a nosaltres ens agradaria que ens ajudessin i que no ens tractessin com animals. Deu ser molt dur haver de marxar de casa teva, dels teu poble, separar-se dels teus amics… i intentar començar una nova vida millor.
Des del meu punt de vista trobo que Europa està portant aquest tema molt malament. En lloc de facilitar-los les coses el que fan és empitjorar-les.
Un dia va sortir al diari un nen petit mort ofegat a la platja de Grècia, des d’aquell dia Europa va decidir deixar lloc als refugiats, però no tots els països els acullen i també hi ha països com Espanya que n’acull molt pocs.
La gent vol treballar, però tardaran mesos o anys…
Tenim molta sort de tenir una casa per viure i sopar calent.
He après a valorar més el que tinc.
És molt trist que nosaltres fa temps ens van ajudar i ara no deixem ajudar.
Crec que els governs els hi fan la vida impossible! I no m’agrada veure aquesta gent que són iguals que nosaltres, passin a tenir aquesta condició de vida.
He après que no tot el món viu com li agradaria ni voldria, a causa de que la gent té diferents pensaments
Hem d’ajudar a la gent perquè el dia de demà potser ho necessitarem nosaltres.
Es gasten més diners en les tanques perquè no puguin sortir que no pas en menjar.
Les sensacions que han quedat han sigut tristesa, alegria, pena, ràbia i sensació d’injustícia.
Alumnes de segon d’ESO. Juny 2016
A les classes de Llengua anglesa també hem tractat el tema, aquí en teniu tres mostres:
