D’on prové la paraula “oportunitat”?

La paraula OPORTUNITAT deriva de la unió de la preposició llatina OB, que significa “davant de ” amb el substantiu  PORTUS  ( port ).

Així doncs ,segons l’etimologia , el mot oportunitat significa el moment propici d’estar davant del port. Després de molts mesos de navegació, quan els navegants arribaven a port tenien l’oportunitat de trepitjar terra ferma, de descansar, d’aprovisionar-se de queviures i aigua, de visitar la  seva família. Era un bon moment!

S’explica que a l’hora de navegar, els romans estaven pendents de tots els vents que hi havien a mar. Aquell que els conduïa a bon port (portus) va ser conegut amb el sobrenom d’oportú ( “oportunus”). És així com es coneixia al bon vent , el vent oportú que els portava sans i estalvis a terra ferma , amb la certesa de poder-hi arribar.

Avui en dia, trobem definida l’oportunitat com una mesura utilitzada en l’àmbit de l’estadística, les probabilitats i l’epidemologia per representar la versemblança que un esdeveniment tingui lloc. També relacionem la paraula oportunitat amb el conjunt de camins que tenim per escollir a l’hora de poder acomplir els nostres desitjos.

 

Maria Dalfó, alumna de primer de batxillerat d’Humanitats