29 de maig
Avui els alumnes de ciències de 1r de batxillerat hem arribat a la Garrotxa. Les oques del Parc Nou ens han donat la benvinguda. Hem visitat el Casal dels volcans i la sala de simulacre de terratrèmol.
Després ens hem enfilat pel cingle de basalt de Castellfollit de la Roca observant les colades de les diverses erupcions volcàniques. Al Molí fondo i a la pedrera del boscarró hem pogut veure de nou les colades i ens hem pogut passejar per damunt dels hexàgons de basalt.
A la tarda hem tingut una apassionant lliçó de tecnologia, de modernitat i de com fer les coses ben fetes a l’empresa d’estructures lleugeres Bellapart.
Ja som a l’alberg de la Vall d’en Bas. És ampli, nou, lluminós i modern i envoltat de verd. I a un pas del poble. Estem preparats per anar a l’Observatori d’Albanyà.
30 de maig
Ahir a la nit vam estar de sort, no hi havia lluna plena i el cel estava destapat. Dos astrònoms especialitzats en astrofotografia i divulgació i de reconeixement internacional ens van fer un espectacle sorprenent ensenyant-nos a reconèixer les constel·lacions, la Via Làctia, alguns planetes, satèl·lits i d’altres cossos celestes.
Però ha estat avui al cap de Creus, al Paratge de Tudela, on semblava que érem a un altre planeta. Una geologia única combinant roques metamòrfiques, esquistos, amb roques plutòniques de 15.000 metres de profunditat, les pegmatites, allà davant dels nostres ulls i foradades pel pas del vent i dels anys. Un paisatge delirant com els quadres d’en Dalí on ha estat immortalitzat amb les seves roques peculiars.
Ens hem banyat a les aigües cristal·lines de Cala Culip, hem pujat al far del Cap de Creus a dinar i hem tingut la tarda lliure a Cadaqués. Tres coses per les quals molta gent ens envejaria. Al vespre cap a la Vall d’en Bas i a carregar forces pel divendres.
31 de maig
Avui fa calor i estem una mica cansats, però ens posem a l’ombra i seguim la nostra guia. Les antigues grederes del volcà Croscat, que van tallar el volcà per a extreure’n els seus materials com si d’un pastís es tractés i el van deixar ferit per sempre, avui ens deixen estudiar i entendre com funciona una erupció. Un altre paisatge digne d’un altre planeta.
Seguim caminant per la vora del volcà fins on va abocar la seva lava i on ha crescut un dels boscos més frapants que coneixem, la Fageda d’en Jordà. Fajos altíssims amb les seves arrels aèries clavades als tussols (muntanyetes de roques volcàniques) i branques amb fulles planes que donen una ombra i una frescor que ens mereixíem.
Anem a dinar a la Font Moixina i passegem pels aiguamolls observant la vegetació lacustre, i escoltant el soroll del regalim de l’aigua i els xiulets dels ocells. Hem complert tot el que estava previst i tornem a casa molt satisfets.
Expedició de ciències a la Garrotxa i el Cap de Creus
