Un dia te n’adones que tens certs privilegis d’aquells que no es poden descriure. I et trobes davant unes alumnes, amb un gran professional explicant com si res les malalties minoritàries d’una manera especial.
I aprofites a dir que volem col·laborar fent manicures solidàries, i sí, ho preparem, amb la complicitat de companyes, equip directiu i l’Ajuntament de Malgrat.
I tens la intuïció que tot anirà bé.
I va genial, perquè sortim al carrer i al mercat municipal, i ens acullen amb interès. I les alumnes tenen molts nervis, però ganes.
Fem una mica d’enrenou al mercat, però riuen, i entre mirades d’espera que tinc feina hi ha un ambient d’aprenentatge invisible, però gran.
Fem més enrenou a les peixateries velles, posem material i no sabem com (bé, una mica sí, xarxes socials i humanes) comença a apropar-se gent interessada a col·laborar, a fer-se la manicura, persones amb històries per explicar, noies atentes i contentes (professores encara més!!).
I un dia te n’adones que tens certs privilegis d’aquells que no es poden descriure.
