Els alumnes de 1r de Batxillerat han estat treballant aquest tòpic literari a classe de Llengua catalana i literatura. Havien de descriure el seu lloc ideal per a unes vacances, una segona residència, una cita amorosa…
A continuació, podeu llegir dues de les redaccions que han fet:
ALLUNYADA DE TOT, A PROP DE MI
En un racó amagat del món, lluny del bullici i de la pressa, existeix un lloc on regna la calma. Un espai idíl·lic per reflexionar.
Un prat verd s’estén fins a l’infinit, sense límits a la vista. L’herba es balanceja i les flors dansen al compàs del subtil aire. Els arbres, unes altes torres verdes, acaronen el cel; els ocells, xiuxiuejant les fulles, creen una melodia serena. L’olor de terra humida i de flors salvatges s’entrellacen, creant una fragància dolça i lleugera que embriaga tots els sentits.
A la distància, un riu amb les aigües clares com cristalls serpenteja l’espai. El sol brilla, il·luminant-ho tot amb tons que semblen d’or. A l’ombra d’un majestuós arbre, els conills, amb el seu suau pelatge, el més suau que jo havia vist mai, salten d’un costat a l’altre.
Aquí, en aquest espai, on el vent és lleuger i amb gust d’harmonia, trobo la síntesi de la tranquil·litat.
Carolina Terri, 1r d’ESO A
No havia vist mai un espai com aquest. Des del primer instant que els meus ulls van contemplar unes vistes tan glorioses que fins i tot em deixen sense alè, vaig saber que aquest seria un lloc idíl·lic per establir la meva segona residència, a causa de la calma i serenitat que transmet.
El que més destaca d’aquest lloc és un immens prat verd, tan gran que podries estar-hi caminant durant dies i mai arribaries a un final. Per sobre del prat, travessa un riu cabalós i d’aigua transparent com el vidre d’una finestra, que em transmet una forta sensació de puresa. Darrere del riu trobem un petit turó, on hi ha una gran abundància d’arbres frondosos i de color rogenc que contrasten amb el cel blavós i els núvols blancs, que de tant en tant es posen a plorar. Entre aquests núvols de cotó, sobrevolen uns petits ocells de colors vius que piulen sense parar. El seu piular és tan dolç que provoca que la meva oïda es torni addicta a aquesta melodia harmoniosa.
Estic ben segura que aquest espai tan natural i autèntic romandrà amb mi per sempre. El nivell de tranquil·litat i l’olor de frescor intensa d’aquest racó m’aporta un benestar que fa que no pari d’imaginar-me la meva caseta al costat del riu, escoltant-ne el so i despertant una gran quantitat de sensacions sensorials que connecten amb l’entorn.
Júlia Garcia Albertus, 1r de Batxillerat B