Els últims anys els videojocs han estat el regal “estrella” en festes com Nadal o Reis, entre altres. Des del començament d’aquesta expansió de consoles i videojocs, la preocupació de molts pares i educadors s’ha orientat cap als problemes que ocasiona jugar a certs videojocs en la infància i en l’adolescència, i és per això que molts estudis van orientats cap a aquest tema.

Una de les recerques i investigacions que hem tingut en compte és la de l’APA (American Psychological Association), la qual demostra que existeix una relació entre jugar videojocs violents i la conducta agressiva que puguin tenir els jugadors.

Hi ha altres estudis que parlen sobre la responsabilitat que han de tenir els jugadors a l’hora de saber controlar el temps que juguen. Mentre els adolescents hi juguen, se sotmeten a una gran tensió psíquica i física i, d’acord amb el temps que es jugui, es pot generar estrès, irritació i alteracions diverses.

També cal dir que, mentre hi ha jocs que afecten positivament el desenvolupament de processos cognitius, altres poden generar conductes inadequades i abusar-ne podria generar addiccions.

En el cas dels videojocs violents, abusar-ne augmenta l’excitació fisiològica i redueix de forma significativa la inclinació a ajudar els altres, la qual cosa pot propiciar comportaments egocèntrics i falta de sensibilitat social i també conductes agressives.

Un dels llibres que parla de temes com aquest és Vida Extra de Gina Tost. En ell, parla, entre altres coses, de la gamificació, consistent en viure com una experiència de joc una activitat que no ho és. En el llibre, comenta que la protagonista del llibre fa servir la seva experiència dels videojocs per aprovar l’autoescola amb una nota excel.lent, entre altres. A les escoles també es comença a parlar d’això, i ho fan servir pels seus alumnes amb jocs com Scratch, que és un joc que es podria fer servir per qualsevol ambient tecnològic o robòtic.

Ara bé, jocs com Fortnite o PUBG estan creant noves tendències.

Un psicòleg especialitzat amb qui hem parlat, ho compara a la ludopatia, que és una malaltia que tracta sobre l’addicció al joc mitjançant màquines per jugar (es poden considerar videojocs). Hi ha persones que ho poden viure molt malament, i es pot convertir en una malaltia a tractar.

Tot i això, una cosa és jugar per diversió i, una altra de molt diferent, no poder viure sense aquest element. L’obsessió als videojocs comença quan una persona no pot viure sense jugar, ja sigui als videojocs, al bingo, a la loteria, o a les màquines escurabutxaques, entre altres, segons explica.

FONTS UTILITZADES

• Per a fer aquest article, m’he guiat per el llibre de Vida Extra de Gina Tost.
• Liliana Cortés (nom fictici), psicòloga especialitzada en addicció al joc.
• https://www.muyinteresante.es/tecnologia/articulo/asi-afectan-al-cerebro-los-videojuegos-461499861915