Aquesta és una entrevista de Nil del Barrio, Pau Boldó, Isaac García i Alejandro Marín a Josep Lluís Sastre, professor d’Educació Física del centre, que enguany es jubila.
- Josep Lluís, quants anys portes treballant a Ensenyament?
Des del 1979. Quasi 39 anys.
- És una feina que t‘ha agradat, realment?
Hi ha hagut dies que sí, i altres que no tant.
- Quan estudiaves, t’agradava fer esport o vas començar-ne a fer quan eres més gran?
Quan vaig decidir fer INEFC, també feia esport pel meu compte, feia atletisme. No m’agradava el futbol per l’ambient que té, mai m’ha agradat.
- Mai t’has cansat de treballar d’això?
Sí. He plegat dues vegades. He fet dos parèntesi o KitKat, com en diuen ara (riu). Quan vaig fer 40 anys vaig plegar dos anys i, després, quan en vaig fer 50m vaig plegar i em vaig prendre un any de descans, també per temes personals.
- Tens l’institut molt lluny de casa?
Visc a 30 segons de l’institut (riu). Però no sempre he treballat a l’Escala.
- Tens ganes de descansar i de no saber res de l’institut?
Per descomptat! En uns mesos deixaré l’institut, i ja tindré temps de dedicar-me a mi, i com tot, té etapes. Tot comença i tot acaba.
- De tots els esports que has pogut practicar, quin és el que més t’ha agradat?
L’squash. És una mena de frontó, de tennis. Es juga amb una pala de bàdminton, i podria ser una barreja entre pàdel, tennis i frontó. Altres esports que m’han agradat són el muntanyisme, l’escalada i la vela. Són molt divertits. De vegades la bicicleta. També n’hi ha algun que m’hauria agradat practicar i no he pogut fer com, per exemple, el salt base.
- Alguna vegada has fet una altre assignatura de forma prolongada que no tingui a veure amb l’esport?
Sí, Metodologia. A l’Escola de Magisteri.
- T’has arrepentit de treballar de professor?
La teva vida és la teva vida, són les teves decisions i si les has pres, les has pres. Penses que si tornessis a començar de nou, faries coses diferents a les que has fet? Doncs sí. M’ha recordat un conte xinès que diu que s’hauria de viure començant i naixent amb la intel·ligència que tenim quan morim, i anar-la perdent i que ens anem fent petits mica en mica. És a dir, al revés de com és.
- Has conegut algun esportista “famós”?
En Valery havia estudiat amb nosaltres i ara juga amb el filial del Girona. També he estat molt amic d’un noi que va guanyar la primera medalla d’atletisme de l’estat espanyol, Javier Moracho. Un familiar ha aparegut en molts anuncis de Red Bull i patrocinadors importants, i també he tingut d’alumna la Mónica Naranjo, que és una cantant.
