Xerrada “La història dels que no tenen veu” d’Assumpta Montellà

La historiadora Assumpta Montellà va fer una xerrada a l’institut sobre l’exili republicà, recomanem llegir la commovedores paraules d’un grup d’alumnes de segon de batxillerat sobre la conferència.

La història dels que no tenen veu (Assumpta Montellà)

Quan es parla de l’exili republicà, normalment s’explica la història -en majúscules- aquella on no hi ha persones, sinó xifres. Amb el seu discurs Assumpta Montellà va intentar rescatar la història -en minúscules- de les més de 500.000 persones que van creuar la frontera abrigats amb mantes i l’esperança d’un futur millor el gener d’ara fa 80 anys. Amb un to molt proper i que tant et podia posar els pèls de punta com omplir-te els ulls de llàgrimes, la historiadora va parlar de l’exili, no com un trajecte, sinó com un sentiment. El públic, en silenci, percebia les emocions a flor de pell! Es tractava d’un discurs vertebrat en el creuament de la frontera, els posteriors camps de concentració republicans i, per últim, la maternitat d’Elna. Un discurs on les extremitats que li permetien la mobilitat eren les anècdotes i vivències personals dels protagonistes. Els punts més impactants van ser els sentiments de pèrdua de la teva terra i les baixes que es produïen pel camí, els nadons enterrats a la sorra de la platja i la tasca de l’Elisabeth Eidenbenz. I el que és més important, transmetre aquests coneixements a les generacions hereves de la lluita per la llibertat i contra el feixisme, aquells joves que, d’aquí poc temps, haurem d’agafar les regnes del futur; un futur que per construir millor tenim l’obligació de fer una mirada al passat. En definitiva, es tancava un cercle dels protagonistes als qui haurem de fer-nos càrrec del món de demà.

Helena Crusats, Ferran Seuva, Marc Saborit, Eva Valls, Marc font i Pol Quintana 2onB BAT

06/02/2019

1 comentari

  1. LLUIS RIBOLDI

    Molt emotives les paraules dels meus alumnes, per desgràcia, com molts, el meu avi va creuar la frontera francesa i desconec si va estar exiliat uns mesos o un any, MAI MAI MAI em va parlar ni de la guerra ni de l’exili…
    Per això és tan important recordar la història!
    Moltes gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>