Amb un to molt proper i que tant et podia posar els pèls de punta com omplir-te els ulls de llàgrimes, la historiadora va parlar de l’exili, no com un trajecte, sinó com un sentiment. El públic, en silenci, percebia les emocions a flor de pell! Es tractava d’un discurs vertebrat en el creuament de la frontera, els posteriors camps de concentració republicans i, per últim, la maternitat d’Elna. Un discurs on les extremitats que li permetien la mobilitat eren les anècdotes i vivències personals dels protagonistes. Els punts més impactants van ser…… Llegeix més»