El confinament ens ha modificat la vida de l’institut però els nostres nois i noies no hem deixat de treballar. Els alumnes de 3r d’ ESO han pogut acabar la part pràctica del seu servei comunitari enviant cartes als avis i àvies que hi ha al residencia EL NADAL . Els cuidadors ens han comentat que petits gestos com aquest han animat una miqueta als residents en aquest tràngol.
A CONTINUACIÓ PODEU LLEGIR ALGUNA DE LES CARTES
Hola, em dic xxxxxxxxxxx, Tinc 15 anys i tinc la sort de poder dir que a dia d’avui tinc 2 avis, 2 avies, 2 besàvies i 1 besavi. Em sento molt afortunada de tenir-los i els hi tinc una gran admiració. Igual que els hi tinc a ells també admiro molt la seva generació ja que gràcies a aquesta generació, o sigui a tots vosaltres, els meus pares i jo hem pogut tenir una vida molt plena i feliç. Mai ens hauríem pensat que estaríem en una situació com la que estem vivint, això és digne de pel·lícula. Però ens ha tocat viure-la i igual que tots vosaltres heu sabut superar tots els obstacles que us ha posat la vida fins a dia d’avui, aquest és només un altre d’aquests obstacles que la vida ens ha posat i ens toca viure, però us puc dir que el superarem, serà difícil però el superarem. Per tots vosaltres, per tot el personal sanitari que a dia d’avui està fent que aquesta situació progressi cap a bé, i amb l’ajuda de tots nosaltres sent responsables, farem que tot vagi bé. Una forta abraçada per tots vosaltres!!!
__________________________________________________________________________
Hola! Us escric aquest petit text per donar-vos força. Sé que estem vivint una situació extraordinària i que això no afavoreix a ningú, i menys, a persones que esteu en residències, com vosaltres.
Sé que no són els millors dies que podeu passar, però us dono molts ànims. Jo també tinc una àvia i pateixo per ella, però em satisfà saber que està vivint intensament i això fa que em preocupi menys. Aquest és el meu consell:
No patiu, simplement viviu i rieu, balleu, canteu, somrieu, xerreu, jugueu, feu el que us faci feliç i no permeteu que el virus us aturi.
Sembla mentida que una nena com jo, de 15 anys us estigui donant consells sobre la vida, i no a l’inrevés, però al final, tots som persones i estem aquí per ajudar-nos i fer que el nostre dia a dia sigui de la millor manera possible.
Fora hi ha persones que sacrifiquen de tot per salvar vides. Sanitaris, escombriaires, persones de neteja, repartidors, caixers de supermercat… i tota mena d’humans que intenten posar el seu gra de sorra perquè aquesta pandèmia s’aturi el més aviat possible. Tots podem ajudar-nos mútuament i fer que el del costat sigui una mica més feliç, lluiti amb més ganes, no es senti sol, i sobretot que visqui amb un somriure a la cara. És aquest el motiu de la meva carta.
També el meu màxim respecte i admiració als professionals que estan en aquest centre, es mereixen de tot!
Finalment, donar-vos ànims i molta força per seguir endavant! Us envio una abraçada ben forta i desitjo conèixer-vos algun dia!
__________________________________________________________
Des de petita que gran part de la meva vida ha girat entorn a les persones d’edat avançada, ja que la meva mare treballava en una residència. I sempre que podia l’anava a veure i m’encantava seure amb els avis i que m’expliquessin històries.
I veure ara que totes aquestes persones que sempre estan tan plenes de vida han de estar-se lluny d’aquells a qui estimen m’entristeix.
Espero també que els vostres familiars, amics i companys estiguin bé, i si no és així ho sento molt.
Entre tots superarem aquesta situació tan difícil i en poquet temps us podreu tornar a reunir amb totes aquelles persones a qui tan trobeu a faltar i necessiteu.
També donar moltes gràcies a tots els professionals que estan arriscant tantes coses i tantes hores d’esforç per el bé comú, ells són els veritables herois d’aquests temps.
Us envio una abraçada i molta força a tots els que llegiu la meva carta.
