La novel·la històrica es pot definir com una obra de ficció recreada i ambientada en un període i context històric, generalment llunyà, en la que els personatges i els esdeveniments que hi apareixen no són ficticis.
L’evolució al llarg del temps de la novel·la històrica ha portat però, a variacions i canvis on ha prevalgut la ficció de personatges i esdeveniments per davant del relat pròpiament històric. En aquests cas podríem parlar de la novel·la d’ambientació històrica, en la qual se’ns presenten uns personatges i esdeveniments ficticis ubicats en un passat remot.
Ara bé, el denominador comú és transmetre i evocar l’ambientació, costums i ideals de les èpoques en què transcorre la novel·la.
El que busquen els autors de novel·la històrica és donar a conèixer i presentar al lector, una època i moment històric des de l’ambientació de la novel·la. D’aquesta manera, el lector viatge per la història i pels fets a través de les característiques del gènere novel·lístic.
Des de la prehistòria a l’època clàssica, dels grans imperis a l’edat mitjana. Un viatge pel passat històric en què els personatges estan vius, senten, pensen i actuen com a mortals en temps remots.
