LES CÈL·LULES MARE A LES PLANTES. LES PLANTES I LA IMMORTALITAT.

ANA CAÑO, DRA. EN CIÈNCIES BIOLÒGIQUES I INVESTIGADORA DEL CRAG (Centre de Recerca en Agrigenòmica)
La Dra Ana Caño, dins la Setmana de la Ciència i el programa TLC organitzat per la UVIC, ha parlat de la investigació del CRAG. Fonamentalment de dues línies d’investigació que es fan sobre una planta model, Arabidopsis thaliana (planta de mida petita de la mateixa família que la col):
– Longevitat de les plantes: les plantes poden ser mil·lenàries. Les cèl·lules mare situades a les arrels i als teixits de cèl·lules indiferenciades que es troben a les tiges- meristemes- mantenen la seva potencialitat reproductiva al llarg de molts anys. Aquest fet està lligat a unes estructures que hi ha als extrems dels cromosomes, els telòmers. Els telòmers estan constitutïts per ADN no codificant i asseguren una divisió cel·lular correcta. A mesura que les cèl·lules es divideixen es poden anar escurçant fins que no permeten noves divisions cel·lulars.
Els telòmers són més llargs en les cèl·lules mare i meristemàtiques que en altres cèl·lules, fet que assegura que es puguin dividir correctament.
Estudiar com es poden preservar els telòmers ofereix una via d’investigació sobre la vellesa i la longevitat humana, així com també sobre oncologia, perquè l’aparició de càncers també pot estar lligada a l’escurçament dels telòmers.

– Efectes d’hormones vegetals descobertes a partir del 2000, els brassinoesteroides. L’acció d’aquestes hormones té múltiples efectes en les plantes, en el seu creixement i desenvolupament, la resistència a les condicions d’estrès – per exemple estrès hídric-, la floració, formació de fruits, floració. El CRAG estudia les interaccions d’aquestes hormones amb els seus receptors, i les conseqüències en l’expressió de diferents gens que aquestes interaccions tenen – poden conduir a l’expressió d’uns 2000 gens, un 10% del genoma de la planta-. Variant per enginyeria genètica el nivell de receptors per a aquestes hormones en cèl·lules mare, observen quines són les respostes de les plantes (major resistència a l’estrès hídric).

– L’agricultura té una demanda molt elevada d’aigua. Actualment, sota els efectes del canvi climàtic, amb períodes molt importants d’escassetat de precipitacions. Fer front a la sequera és un repte molt important. L’edició genètica utilitzant la tècnica CRISPR-Cas de plantes de sorgo (cereal d’importància alimentària, sobretot a l’Índia i a Àfrica), amb majors nivells de receptors per a brassinoesteroides en cèl·lules vasculars, pot suposar l’obtenció de sorgo resistent a l’estrès hídric.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>