Manifest de la Xarxa educativa en suport de les persones refugiades La comunitat educativa no oblidem les persones migrades i refugiades! Fa un any vam dir que feia massa temps que a Europa patíem una gran crisi. Avui, i al cap d’un any, ho hem de tornar a dir. Milers de persones segueixen fugint de casa seva per diverses raons i moltes de nosaltres i de les nostres famílies ho van haver de fer:
● Fugen de les guerres i els conflictes alimentats pels interessos de les grans potències i la lucrativa indústria de la guerra.
● Fugen de la fam, molt sovint causada, agreujada o perpetuada per polítiques neocolonials d’empreses i governs diversos.
● Fugen de desastres mediambientals, fruit dels hàbits de consum i sobretot de les mediocres polítiques ambientals i de l’escàs compliment de molts estats.
● Fugen de persecucions per ètnia o identitat, per les que unes persones es creuen superiors a unes altres pel fet d’haver nascut, sentir-se d’un lloc determinat, o pertànyer a un altre “poble”.
● Fugen per motius religiosos, per portar a l’extrem la intolerància d’un món ric en conviccions.
● Fugen per motius polítics, per entendre que la diversitat de pensament i d’acció és perseguible.
● Fugen per pertinença a un grup social determinat, com per exemple al col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals o bisexuals, rere una concepció d’homogeneïtat, domini i superioritat.
● I per la vulneració dels drets humans en general, com si en ple segle XXI no ens haguéssim parat a pensar sobre la igualtat i la justícia social i no haguéssim patit les conseqüències d’aquest món sovint capgirat.
Nosaltres treballem per canviar aquest present i per forjar un futur millor. Ens sumem al treball que desenvolupa tanta gent, entitats i col·lectius a favor dels drets de les persones migrades i refugiades perquè els drets són universals. I si és vulnera el dret d’una persona, se’ns vulneren els de tots i totes. La Unió europea i els seus estats membres no estan facilitant que les persones puguin arribar a Europa d’una manera legal i segura, tot el contrari. Des de l’any 2000, més de 30.000 persones, inclosos nens i nenes, l’han perduda. D’altres segueixen en camps de refugiats o de detenció, on veuen tots els seus drets vulnerats i on segueixen resistint-se a aquesta crueltat i combatent el fred d’un altre hivern. De les 19.449 persones que l’Estat Espanyol es va comprometre a acollir només se’n van acollir 1.257. Només cal voluntat política per canviar aquesta situació. Nosaltres no tanquem els ulls a tot això, ni mirem cap a un altre costat, ni ho oblidem. Seguirem reconeixent el dret a migrar com un dret humà. Seguirem defensant, per tant, que les persones puguem exercir-lo de manera legal i segura, a través de les vies i opcions existents. I seguirem treballant amb vocació transformadora per una acollida digna i en igualtat de drets i per la creació d’una ciutat, d’un país i d’un món més habitable. No oblidem ni oblidarem; seguim!
